La Filmoteca de CulturArts ha iniciat aquesta setmana un cicle de pel•lícules restaurades en DCP del cineasta italià Roberto Rossellini. El cicle es va obrir el passat dijous amb la projecció de Stromboli, terra de Déu (1949).
La projecció de la primera pel•lícula que va protagonitzar Ingrid Bergman, a les ordres de Roberto Rossellini, s’inscriu també dins de ‘Bàsics Filmoteca’, el cicle setmanal de tots els dijous, que se centra en el cinema d’autor i revisa grans clàssics i pel•lícules de reconeguts cineastes actuals amb la participació d’un crític o historiador cinematogràfic. En aquesta ocasió, la presentació de la cinta i el posterior col•loqui van anar a càrrec de Fernando Ros, professor de la Universitat CEU Cardenal Herrera.
El cicle culmina el 10 d’abril i recull la tasca del Progetto Rossellini, una iniciativa conjunta de Cinecittà Luce, la Cineteca Nazionale, la Cineteca di Bologna i Coproduction Office, que ha permés la restauració d’una sèrie de pel•lícules de Roberto Rossellini. La Filmoteca ja va dedicar una retrospectiva completa al cineasta italià el 2005 i fins i tot va publicar amb motiu de la celebració d’aquell cicle el llibre Rossellini. L’herència d’un mestre d’Àngel Quintana, Jos Oliver i Settimio Presutto.
Deu anys després, els espectadors tenen l’oportunitat de gaudir de la restauració en DCP d’alguns dels títols més emblemàtics del director italià. La còpia de Stromboli, terra de Déu que es va projectar aquesta setmana és una versió restaurada de 106 minuts i inèdita al nostre país.
Fotograma del film de 1946 Paisà.
Precursor del Neorealisme
Considerat com un dels grans mestres de la història del cinema, Roberto Rossellini (Roma, 1906- Roma, 1977) és també el precursor del neorealisme italià, un dels moviments cinematogràfics més importants del segle XX que sorgeix al final de la Segona Guerra Mundial com a rebuig al cinema de l’època de Mussolini i alternativa al model cinematogràfic de Hollywood.
Després de formar com a assistent de Goffredo Alessandrini i Frencesco De Santis, Roberto Rossellini va debutar en la direcció amb La Nau Blanca (1941), que és la primera pel•lícula de l’anomenada ‘Trilogia Feixista’, juntament amb Un pilot torna (1942 ) i L’uomo dalla Croce (1943).
En finalitzar la Segona Guerra Mundial i alliberada Itàlia de la dictadura de Mussolini, Rossellini obté el seu primer èxit internacional i inaugura el neorealisme amb Roma, ciutat oberta (1945). La repercussió mundial d’aquest drama sobre l’ocupació nazi de Roma l’anima a continuar aprofundint en la resistència del poble italià al feixisme en Paisà (1946) i en les terribles seqüeles de l’horror nazi sobre la població alemanya a Alemanya, any zero (1947 ).
El 1948 Rossellini va rebre una carta d’Ingrid Bergman des Amèrica del Nord en què l’actriu li proposava treballar a les seues ordres. Van iniciar una relació sentimental i professional amb Stromboli terra de Déu (1949), el drama d’una dona lituana que fuig d’un camp de concentració i es refugia en la petita illa de Stromboli.
L’escandol de Rossellini i Ingrid Bergman
Malgrat l’escàndol internacional que va suposar el romanç d’Ingrid Bergman i Roberto Rossellini, per estar ja casats amb altres persones, van prosseguir la seua intensa relació sentimental i professional al llarg de cinc pel•lícules més fins a la seua separació el 1957. D’aquesta fructífera col•laboració entre l’actriu sueca i el director italià, la Filmoteca també projectarà Viatge a Itàlia (1953) i Ja no crec en l’amor (la Paura, 1954)’.
Rosellini i Bergman.
El cicle de pel•lícules restaurades inclou també alguns clàssics de Rossellini que es desmarquen del to tràgic dels seues drames neorealistes però sense deixar d’oferir un cru retrat d’Itàlia durant l’ocupació nazi i l’alliberament aliada en la Segona Guerra Mundial com La màquina matamaleïts (1952) o el General de la Róvere (1959). El cicle es tanca amb dues pel•lícules una mica atípiques dins de la filmografia de Rossellini: L’amor (1948), un curiós film de dos episodis protagonitzat per Ana Magnani, i Índia, Mathri Bhumi (1958), un documental que introdueix elements de ficció per representar aspectes de la vida a l’Índia a finals dels anys cinquanta.
