Si no es prenen mesures per a detenir el vertiginós increment de la desigualtat, l’1% més ric tindrà en 2016 més del 50% de tota la riquesa del planeta, més que el 99% de la població.
Així, la riquesa que posseeixen les 70 milions de persones més riques del planeta podria superar l’any que ve la que tenen conjuntament les 7.000 milions restants. Aquesta és una de les principals conclusions de l’informe titulat ‘Riquesa: tenir-ho tot i voler-ne més’ que l’organització ha fet públic en vespres de la reunió anual del Fòrum Econòmic de Davos.
Augment descontrolat de la desigualtat
L’organització internacional, la directora executiva de la qual, Winnie Byanyima, copresidirà enguany la reunió en Davos, ha advertit que l’augment descontrolat de la desigualtat està llastrant la lluita contra la pobresa a nivell mundial. Hui dia, una de cada nou persones manca d’aliments suficients per a menjar i més de mil milions de persones encara viuen amb menys d’1,25 dòlars al dia.
“Aquest últim any hem vist com líders mundials de l’envergadura de Barak Obama o Christine Lagarde han parlat sobre la necessitat de combatre la desigualtat extrema, però encara estem esperant que molts d’ells prediquen amb l’exemple. Ha arribat el moment que els nostres líders s’enfronten als interessos creats que impedeixen aconseguir un món més just i pròsper”, afirma Byanyima que aprofitarà la reunió de Davos per a fer una crida urgent a l’acció més enllà dels discursos”, apunten des de l’ONG.
Farmacèutiques, finances i assegurances, les que més s’enriqueixen
Oxfam també mostra la seua preocupació pel fet que el poder dels grups de pressió pot suposar que les polítiques s’inclinen a favor dels interessos d’uns pocs enfront de les necessitats de la majoria i siguen en la pràctica una barrera significativa, per exemple, a l’accés a medicaments vitals a les persones més pobres.
El 20% dels milmillonaris té interessos en els sectors financer i d’assegurances, i van veure com el valor de la seua fortuna va augmentar un 11% en els dotze mesos anteriors a març de 2014. En 2013, aquests sectors d’activitat van emprar 550 milions de dòlars a finançar exèrcits de lobistes per a influir sobre les polítiques que es decideixen des de Washington i Brussel•les.
En aquesta mateixa línia, els sectors farmacèutic i sanitari van gastar en lobby uns 500 milions de dòlars i s’han convertit en un dels que més s’enriqueixen, ja que la fortuna dels milmillonaris amb interessos en aquests camps es va incrementar en un 47% en l’últim any.
Calen compromisos polítics
L’Estat espanyol és el segon país més desigual d’Europa, tan sols per darrere de Letònia. I és també el país en el qual el sistema fiscal -amb les polítiques d’ingressos i despeses-) és menys efectiu” en la reducció de la desigualtat. Mentre l’ 1% més ric de la població espanyola concentra més riquesa que el 70% més pobre, l’a direcció de les polítiques actuals reforça aquesta concentració de riquesa en mans d’uns pocs en lloc de cercar una major redistribució i equitat.
En aquest context, Oxfam Intermón ha començat una ronda de contactes amb els diferents partits polítics de cara als processos electorals d’enguany. L’objectiu és que incorporen en els seus programes electorals mesures concretes per a reduir la desigualtat.
“Recentment tots els partits polítics de l’oposició es van comprometre públicament amb la iniciativa d’Oxfam intermón per uns Pressupostos Generals de l’Estat de l’Equitat. Esperem que aquest compromís es plasme en els seus programes electorals”, afirma José María Vera, director general d’Oxfam Intermón.
“En el context actual, els ciutadans no entendrien que els partits polítics no posaren el focus dels seus programes econòmics en mesures que permeten a l’Estat recaptar més dels que més tenen i redistribuir la riquesa en forma d’inversió en serveis socials bàsics i polítiques públiques que beneficien els més vulnerables”, conclou Vera.
Set peticions
Aquestes peticions s’uneixen a les demandes que l’organització fa també a nivell internacional, una crida als Governs a adoptar un pla de set punts per a lluitar contra la desigualtat:
1. Fer de la lluita contra la desigualtat un objectiu internacional
2. Distribuir l’esforç fiscal de forma justa i equitativa, traslladant la càrrega tributària del treball i el consum al patrimoni i el capital
3. Frenar l’evasió fiscal de les grans empreses i els més rics.
4. Invertir en serveis públics gratuïts i universals, com l’educació o la sanitat.
5. Fixar un salari mínim perquè tots els treballadors aconseguisquen un nivell de vida digne.
6. Aconseguir la igualtat salarial i promoure polítiques econòmiques a favor de les dones.
7. Garantir sistemes de protecció social adequats per a les persones més pobres inclosos un sistema de garantia d’ingressos mínims.
Segons Intermón, “existeixen cada vegada més evidències -tant del Fons Monetari Internacional com d’altres organismes-, que la desigualtat extrema no solament perjudica els més pobres, sinó que també danya el creixement econòmic del conjunt de la societat”.
