-Quina diferència hi ha des de les vostres primeres maquetes fins a La polseguera?
Jo te la faria a tu eixa pregunta, però és a l’inrevés. Jo veig més consistència respecte a abans i també han aparegut molts estils nous. El fet de canviar d’estil i de canviar de registre t’ajuda a mirar en altres ulls estils que havies fet abans. Per exemple, si fas punk i passes al reggae, no acabes de veure bé el punk quan toques quelcom que té una textura diferent. Supose que això està recollit a este últim disc, crec que en els tres últims discs això ja es veu.
-Després d’un any parats als escenaris, com afronteu tornar a un festival com aquest? Estiguéreu al primer cartell i ara esteu al desè aniversari. Com ha canviat el Festivern?
El festival molt bé. Jo fa molts anys que vinc i he estat a totes les edicions i sempre m’ho passe molt bé. El festival ha anat creixent a ritme d’un context i això es positiu, però supose que no és suficient. Es parla d’una escena en valencià i és perillós. És bo ser autocomplaents però no és suficient. No hi ha un entramat suficientment fort com per a poder dir qui són els professionals, hi ha professionals però no és suficient. Però com he comentat adés és positiu.
Respecte a la gira molt bé. Ara pararem fins a Falles segurament i prepararem un repertori nou. Ens tancarem a l’estudi que és el que més ens agrada. Començarem a fer arranjaments i coses noves per a veure què podem oferir. Fins ara molt bé, hem fet País Valencià, Catalunya i Madrid. Hem fet recorreguts que ja havíem fet, però molt contents. Sobre la marxa anirem.
-Quins projectes teniu a curt i llarg termini? Penseu fer un altre disc o altra gira?
Supose que sí, però això esta al calaix.
-Creus que són necessaris aquests festivals al País Valencià?
És positiu perquè és cultura popular, i la cultura popular, curiosament, jo crec que es l’únic que està funcionant al País Valencià, en valencià o en castellà. Perquè el que seria l’alta cultura, la cultura que és més cara, depèn més d’institucions públiques. Com les institucions públiques que tenim són tan roïns eixa cultura està completament morta i la que està viva és la popular, i això sí que és positiu.
-Més d’una vegada heu dit que Sargento García, entre altres, us ha influenciat en la vostra trajectòria com a grup. Què sentiu al poder compartir escenari amb ells?
La veritat és que jo sóc molt seguidor d’ell. Hi vam compartir escenari, però fa molts anys i no era igual que ara. Enguany porta un gran concert. Porta músics francesos i africans molt potents. I molt “guai” perquè ha sigut un referent sobretot en l’època dels 90.
-Rebeu molt de públic quan sortiu fora? En altres països vos coneixen?
Sí que ens coneixen. Es curiós perquè ho parlem i anem passant-nos contactes, i sí que és veritat que si coneixen Obrint Pas, coneixen la Gossa Sorda, coneixen grups catalans. Hi ha com una amalgama de grups que es coneixen, però sempre és en sectors molt alternatius d’algunes zones. Aleshores els concerts que fas allà sempre són positius. Dues-centes persones a Berlín eés positiu, i cent també. Els concerts que fas allà no són de tres mil persones com ací, encara que parega que sí.
-L’acceptació que rebeu a Madrid és més per part d’un sector alternatiu?
A Madrid ens va sorprendre aquesta última volta. Nosaltres anem dues o tres vegades per any i aquesta volta ens va sorprendre més perquè es van acabar les entrades. Sí que hi havia gent que coneixíem, però hi havia molta gent que no la coneixíem, ha tingut molta rebuda el disc.
-A diferència dels altres dics, des de la percepció del públic aquest últim disc és més instrumental i incorpora més la dolçaina. És així?
Sí, pot ser. Dins del grup quan treballem hi ha vàries perspectives i nosaltres treballem d’una forma prou assembleària. Hi ha un nucli que és Josep, és el tema o el contingut i després els demés ajudem a estructurar això clavant ingredients. Aquest últim disc jo trobe que el que voleu dir és que és mes orgànic. Els sons són més orgànics, no és tant elèctric. L’últim heretge si que és més rocker i més elèctric, té menys dolçaina i és menys mediterrani.
-Josep Nadal s’ha presentat a les primàries per Compromís. Si fóra l’escollit com creus que afectaria al grup?
No ho sé, la veritat. A nivell creatiu no afectaria el grup per a res. Tots fem una doble tasca, jo em dedique a la Gossa, però també em dedique a pintar i a la docència. Tenim clar que és una qüestió d’organització.
