-Per què comences aquest projecte i deixes apartada la teva etapa com a DJ?
Doncs perquè abans de ser DJ era MC, rapejava des de fa molts anys. De fet allò de DJ va vindre després i és el que sempre m’ha agradat més. Tot i que he estat molt de temps fent de DJ, sempre he sentit o he trobat a faltar tornar a ficar-me davant, agafar el micròfon i sobretot escriure i expressar el que pense en lletres, que es el que diferencia un MC d’un DJ.
-Per què el nom de ZOO?
Doncs perquè l’anterior projecte meu era Sophy ZOO i en Sophy sempre sorgien problemes, perquè la gent ho escrivia malament als cartells, perquè era un nom tal vegada massa enrevessat i per simplificar un poc i perquè d’alguna manera tampoc volia abandonar per complet eixe projecte. Volia donar-li una continuïtat però remodelant-lo, aleshores em vaig quedar en la paraula més fàcil i més gràfica.
-Què sents a l’estrenar-te en un festival com aquest en el seu desè aniversari?
Molta il·lusió perquè es un festival que fan amics meus, on he vingut quasi tots els anys a participar d’alguna forma o altra. Moltes ganes i molta alegria de veure com el festival va endavant, segueix creixent i funcionant molt bé.
-Diuen que la música és mestissatge tant de ritme com d’èpoques. La teua música és molt diferent al que coneixíem fins ara, naix d’aquest mestissatge? Com animaries la gent perquè escolte la teua música?
Aquest mestissatge naix d’una mescla de rap que he fet sempre i un poc del que m’agrada fer, i introduir en la música alguns elements que no formen part del rap més estricte o més clàssic, que em feia falta i m’abellia com a músic quan estic a l’escenari. I com a públic també m’abellia donar-li un poc més de velocitat a la música, que fóra més ballable i més enèrgica. Per animar a que escolten el meu projecte, doncs no ho sé, que els agrade sentir música i no tinguen prejudicis.
-El canvi de cantar en castellà a fer-ho en valencià… per què?
Perquè des de fa uns anys ja compartisc, sobretot des que vaig entrar en Orxata, farà sis o set anys, amistat; o la majoria de gent amb la qual compartisc amistat és valencianoparlant, i provant escriure i fent alguna col·laboració em va agradar molt com funciona el valencià per a fer rap. Em va semblar molt divertit i allà que vaig anar. A banda sempre he vingut a veure concerts en valencià, és el que més faig, n’he vist molts més en valencià que en castellà durant l’any i trobava una bona oportunitat poder estar ací dalt compartint també.
-Quina funció creus que te la música en valencià al País Valencià?
Crec que no té, a priori, una funció predeterminada. Crec que la música, es faça en valencià, castellà o en suahili la funció és la mateixa: expressar-se, transmetre i ser una ferramenta de transformació. Però crec que sí que fa una funció a nivell pràctic, està fent una funció molt bona que fa uns anys era impensable, i és veure com cada concert està recolzat per milers de joves. A més s’ha creat una escena que ja voldrien en altres territoris de l’estat espanyol tindre una escena tan sana, tan saludable i amb tanta força com la que tenim ací.
-Ens deixares en el ‘caramelet’ en la boca amb el tema Estiu“, i ara amb la sortida del disc ha sigut un èxit. Esperaves aquesta rebuda?
No, no m’ho esperava. Tenia molta confiança en el que estava fent, molta il·lusió. Però no m’esperava la resposta que ha tingut. Potser m’esperava un poc menys, però siga com siga estic content i molt orgullós del que he fet i dels companys que m’han ajudat, i del que queda per vindre.
-En moltes de les teues cançons ens fas viatjar cap a la nostra terra, sentir-nos com a casa. En què t’inspires per escriure els versos?
Doncs en el que llisc, en el que veig, en els pensaments que em ronden. M’inspire en açò i en un sentiment d’il·lusió pel canvi, i d’intentar aplicar totes eixes coses que veig a un missatge de denúncia, però amb l’optimisme i la il·lusió com a teló de fons.
-Alguns parlen de tristesa a la música valenciana pels comiats d’Al Tall, Obrint Pas, Orxata, Mugroman, entre d’altres. Però, per altra banda, són molts els grups que esteu sortint ara. Des del teu punt de vista, com ho valores?
Jo crec que tristesa cap, crec que és un motiu de doble alegria. Primer alegria per mirar enrere i veure tot el que han fet i aconseguit estos grups, i el que ens han deixat. I per altra banda, doble alegria perquè a dia de hui hi ha un relleu generacional de grups amb una oferta estilística molt més gran. Hi ha grups molt diversos, estils molt diversos i amb molta qualitat. Crec que fa uns anys era impensable veure que a les comarques centrals del País Valencià hi havia propostes tan diverses com Smoking Soul’s, Auxili, El Diluvi, Tardor i amb tanta qualitat totes.
-Per anar finalitzant, quin Panxo t’agrada més el DJ o el cantant?
A mi m’agrada més el cantant, hi ha qui no. A mi personalment m’agrada més el cantant, però d’alguna forma els dos són el mateix, Panxo, i que així continue.
-Aleshores quin futur veus a aquest projecte?
Ara mateix li veig prou futur, tinc molta il·lusió per continuar fent coses. Però el futur serà el públic qui el construïsca, serà qui ens pare els peus o ens contruïsca més camí.
