La Unió de Llauradors i Ramaders del País Valencià destaca dues grans qüestions de l’any agrari: la greu sequera que ha afectat els nostres cultius i el veto rus a les exportacions agrícoles europees.
Així, les adversitats climatològiques han afectat de forma negativa el sector agrari valencià. Hi ha hagut nombroses pedregades, encara que el més greu ha sigut, sens dubte, la sequera. Més de 500 milions d’euros comptabilitzats en danys per adversitats climatològiques sense ajudes per a compensar-les.
Tots els sectors productius s’han vist afectats o amenaçats: l’ametler, l’olivera, el cereal, la vinya i evidentment la ramaderia extensiva, però també els cítrics o la fruita.
I és que, segons la Unió, la sequera comporta unes repercussions negatives en el sector agrari, tant per a les zones de regadiu com per a les de secà. En aquest sentit, ha provocat una disminució del nivell dels aqüífers i una salinització dels pous de reg, l’increment dels regs i el consegüent augment del cost energètic en un moment on les tarifes elèctriques tenen un preu molt elevat, així com un increment de les plagues i la pèrdua en quantitat i qualitat de la producció, a les quals la Unió afegeix la pèrdua d’arbrat en molts casos o la disminució dels calibres de les diferents produccions.
Malgrat la magnitud dels danys, les úniques ajudes a les quals han optat els agricultors i ramaders valencians són per a manca o finançament del cost dels avals en préstecs, és a dir, mesures per a endeutar encara més les malparades butxaques dels productors.
El veto rus
En el veto rus i segons la Unió, s’ha utilitzat de nou la nostra agricultura com a moneda de canvi dels interessos econòmics i polítics. En aquest sentit, “els governants europeus han tornat a posar per davant, com ja havien fet amb el Marroc, els interessos personals d’uns pocs grans especuladors energètics enfront de la gran majoria dels seus ciutadans”.
Pel que fa a les ajudes que s’han aprovat, “com de costum, han beneficiat els productors centreeuropeus i han deixat fóra produccions importants on hi haurà pèrdues directes per la reculada en el consum”. La Unió destaca, per exemple, que ni la magrana ni la llima tenen ajudes malgrat les demandes del sector.
