Malgrat que el llavors president de la Generalitat, Francisco Camps, va prometre que no costaria un euro al contribuent, la factura de la Fórmula 1 ja ascendeix a 300 milions d’euros. Una manifestació ciutadana va arribar el passat 9 de març fins la passarel·la per vianants coneguda com “Cuc de Llum” (dos milions d’euros de cost) construïda l’any 2008 amb motiu del Gran Premi. En ús únicament els dies de competició, la passarel·la roman tancada -actualment a més en situació d’abandonament i greument deteriorada- durant la resta de l’any.
Els veïns demanaven la recuperació per ús ciutadà d’aquesta infraestructura que connecta el barri marítim de Natzaret amb el Grau i la ciutat. “Si un passeja per l’entorn veu un cementeri de tanques, ferros i fustes, és un autèntic desastre”, comenta Antonio Olaria, del 15-M Pobles de la Mar. En açò va quedar la Fórmula 1. A pesar que, segons Vicente Martínez, de l’Associació de Veïns Grau-Port, “seria relativament senzilla la reparació i adequació de la zona per a ús ciutadà; però hi ha com un tabú entorn el circuit”. “La imatge és depriment”, afig.
“Desenterrar les fantasies especulatives al servei del 1%” i impulsar un “urbanisme al servei de les persones” és el principi inspirador de la Plataforma El Litoral per al Poble, formada per les associacions de veïns Amics de la Malva, Cabanyal-Canyamelar, Grau-Port, Natzaret i Vilanova del Grau, a més de la plataforma Salvem el Cabanyal i les assemblees d’Algirós i Pobles de la Mar del 15-M. Amb la mirada posada a les eleccions municipals de maig de 2015, la plataforma ha remés una carta als partits polítics amb els seus principals plantejaments. Entre altres punts els reiteren la seua “oposició frontal” a un dels grans projectes que actualment abandera l’alcaldessa de la ciutat, Rita Barberá: el Pla Especial de la Dàrsena Interior.
La iniciativa té el seu llunyà punt de partida l’any 2007, quan es constitueix el Consorci encarregat d’organitzar la Copa Amèrica i en el qual prenen part l’Ajuntament de València, la Generalitat i el govern central. El “gran esdeveniment” va finalitzar amb un deute de 320 milions d’euros del consistori amb el ICO. Per afrontar-lo, l’ajuntament va dissenyar el pla de la dàrsena que, segons Litoral per al Poble, consisteix a “expropiar per a usos privats la zona tradicionalment millor connectada entre la ciutat i el seu front litoral”. Estan previstes zones comercials, d’oci, restauració, exposicions i congressos, entre altres. Les associacions ciutadanes critiquen l’obscurantisme respecte el deute i la situació econòmica del Consorci, i han demanat una auditoria que delimite quina part del deute d’aquest ha d’assumir l’ajuntament (executius autonòmic i central també formen part del Consorci València 2007).
Enfront el model privatitzador i obres faraòniques, que ha remés amb la crisi, el moviment veïnal de València porta més de 40 anys de lluita. L’arquitecte Carles Dolç recorda a les Jornades dÈtica i Municipalisme de Guanyem València la batalla sostinguda a principis dels 70 contra els últims ajuntaments del franquisme perquè el llit del Túria fóra un jardí (com és a l’actualitat) i no un sistema d’autopistes; o frenar la urbanització de la devesa del Saler, al Parc Natural de L’Albufera, on finalment es va construir entorn un 15% del previst.
Hereva d’aquelles lluites, la Plataforma pel Litoral proposa actualment, a més de mesures específiques a les barriades, un Pla Integral de Connexió dels Poblats Marítims amb la resta de la ciutat, que es complemente amb la regeneració de les platges i mesures correctores que frenen l’erosió a les platges del sud (des del Saler fins el Perellonet) per les ampliacions del port.
Els veïns de Natzaret podrien presentar un extensíssim memorial de greuges contra el port de València, des que l’ampliació sud es menjara la platja l’any 1986. Fa 15 anys, el pla urbanístic per el desenvolupament de la Zona d’Activitats Logístiques (ZAL) del port va arrasar 73 hectàrees d’horta fèrtil i 135 famílies es van veure forçades a abandonar tant les seues cases com la seua forma de vida, després d’una lluita duríssima per la terra i les alqueries.
La ZAL és hui un erm, un projecte “fantasma” que espera millor hora. El portaveu de la Associació de Veïns i Veïnes de Natzaret, Juli Moltó, afirma que hui es produeixen “noves agressions” al barri per part de l’autoritat portuària. “Som un mal menor en honor del seu progrés”, subratlla. Abans les amenaces, demanen que el ferrocarril i la carretera d’accés al port no s’acosten al barri; que s’evite qualsevol risc d’inundació de Natzaret pel vell llit; la cessió de la franja verda de l’antiga fàbrica d’olis de Moyresa; i evitar l’accés al port pel camí de la Punta, la qual cosa afectaria dos col·legis i el parc de Marazul.
L’Associació de Veïns del Cabanyal-Canyamelar i la plataforma Salvem el Cabanyal porten 15 anys demandant la rehabilitació del barri i la defensa del patrimoni, enfront el projecte d’ampliació de l’avinguda Blasco Ibáñez (una de les principals de la ciutat) fins la mar. La iniciativa afecta 1.600 habitatges i més de 600 edificacions, a través d’una avinguda de 48 metres que parteix en dos meitats el tradicional barri de pescadors de 21.000 habitants, declarat Bé d’Interès Cultural l’any 1993.
La barriada contigua del Grau ha estat sotmesa els últims anys a una forta pressió urbanística, apunta Vicente Martínez, de l’associació veïnal. A més del Pla Especial de la Dàrsena, la principal preocupació és el PAI del Grau, que té la seua pròpia història. Presentat en gran l’estiu de 2008 amb una maqueta que incloïa un “delta” verd, canals navegables i gratacels, el juny de 2014 es va saber que l’empresa promotora presentava concurs de creditors. Martínez defensa el programa urbanístic “però sense totes aquestes fantasies”, sinó com element que contribuïsca a resoldre els problemes del litoral. Una altra de les reivindicacions veïnals consisteix en el soterrament de les vies.
Els col·lectius ciutadans de les pedanies del sud (Pinedo, el Saler, el Palmar i Perellonet) demanden un transport públic de qualitat i la reconversió de l’autopista del Saler en un bulevard, en sintonia amb la defensa del Parc Natural de l’Albufera. Eva Guerola, de l’Associació de Veïns del Saler, apunta com un dels problemes la regressió de les platges per les successives ampliacions del port de València; no s’ha complit en aquest apartat l’establit a les Declaracions d’Impacte Ambiental, explica. Un altre assumpte és que l’Albufera es troba cada vegada més degradada des de la seua declaració com a parc natural fa quasi trenta anys. A més, al Saler hi ha veïns els habitatges dels quals van quedar inclosos en el domini públic marítim-terrestre a la fi de 2007, la qual cosa implica que sobre les seues cases disposen d’un nul dret d’ús malgrat que les van adquirir en unes condicions diferents.
La Plataforma Litoral per al Poble suma, a les demandes concretes als barris, la “depuració de responsabilitats penals, econòmiques, civils i polítiques” per incompetència i corrupció en el desenvolupament urbà i expansió del port. Juli Moltó assenyala que el problema del port és “molt greu; s’ha carregat la platja de Natzaret així com totes les platges situades al sud; el port creix per metàstasi”.
L’anàlisi li porta a demanar, fins i tot, un “pacte de bon veïnatge” entre el port i la ciutat. Carles Dolç afirma que l’autoritat portuària ha actuat de manera autònoma respecte el poder polític, i es mostra partidari de “canviar el seu estatut legal”. La plataforma demana explicacions sobre el creixement exorbitant del gegant portuari els últims 20 anys, però també sobre les dues edicions de la Copa Amèrica i les cinc del gran premi de Fórmula 1.
Aquesta informació ha sigut publicada en Rebelión. Traducció: La Veu del País Valencià.
