Leo Part / València
La Sala del Contenciós Administratiu, secció quarta, del Tribunal Superior de Justícia valencià (TSJCV) ha fallat a favor de la demanda interposada per la filla d’un dependent veí de la localitat de Benigànim i malalt d’Alzhèimer que va faltar al gener de 2011 contra la Secretaria Autonòmica d’Autonomia Personal i Dependència.
En la sentència es reconeix la prestació econòmica per a l’atenció en l’entorn familiar i suport a cuidadors no professionals des de la data de la Resolució de Declaració de Dependència. També condemna la Generalitat al pagament dels interessos legals i a les costes de la demanda. Tot això, en un termini de 15 dies.
Segons ha fet públic en un comunicat la demandant, Isabel Donet, “els meus germans i jo hem rebut la notícia amb satisfacció, emoció i amb la tranquil•litat de saber que per fi s’ha fet justícia amb el nostre pare”. En la mateixa, agraeix “a totes les persones que han estat al nostre costat en moments tan difícils”.
“Sense l’acompliment de les lleis no hi ha democràcia”
Així, en la mateixa nota, Donet assegura que “si la Generalitat no aplica de manera deliberada la Llei d’Ajuda a la Dependència cal acudir als tribunals a demanar que s’acomplisca i que es faça justícia” al considerar que “sense l’acompliment de les lleis no hi ha democràcia”.
“Els dependents –continua la nota- no poden ser els prescindibles de la Generalitat, cap persona ha de ser maltractada i menys els més vulnerables”, al temps que denuncia que “el Govern del PP està buidant de contingut la llei d’ajuda a la dependència a colp d’incompliments i de causar més dolor si cap a les famílies”.
Un postura “indecent i impròpia dels governants”
A més, vulnerar els drets dels dependents és, segons Isabel Donet, “indecent i impropi de persones i governants de bé”. “A més de sensibilitat, que demostren no tindre’n, les famílies dels dependents demanem als governants de la Generalitat que al menys es limiten a complir amb allò que estableix la llei, i que ho facen de bona fe, sense embolicar, marejar. Demorar és una tàctica pròpia de polítics mesquins”. “Voler furtar als dependents allò que els correspon per a balafiar en corrupció i propaganda és amoral”.
En el mateix comunicat, els tres germans recorden que “quan decidim acudir als tribunals, la nostra situació ja ha aplegat al límit. En aquest sentit, subratllen que els pares havien mort els dos, després de caure malats d’Alzhèimer quasi al mateix temps, davant la qual cosa els germans els van cuidar amb l’ajuda d’una cuidadora ja que “necessitaven de tots les 24 hores del dia: higiene, alimentació, medicació, mobilitat”.
És més, els fills van esgotar tots els estalvis dels seus pares, “aportant nosaltres el que podíem per cuidar-los de la millor manera possible a casa” i, de fet, un dels germans va decidir deixar de treballar “per a dedicar-se nomes a ells” i hui dia, un any després de la mort de la mare, continua a l’atur.
“Els cuidem amb tota l’entrega i tot el nostre amor. I els meus germans i jo ho tornaríem a fer, i tornaríem a demandar la Generalitat. Ma mare va sobreviure a la notificació del PIA i després de sol•licitar la retroactivitat li va ser reconeguda. Mon pare va morir i posteriorment sabérem que tenia aprovat el PIA, i ens ho van comunicar després de reclamar. Després va vindre el calvari d’entregar escrits, demanar entrevistes i els intents de dissuadir-nos perquè no continuàrem amb la reclamació. Vaig tocar totes les portes, vaig demanar entrevistes i no vaig parar de reclamar”, subratllen.
“Cal lluitar i confiar amb la justícia per restaurar l’honor i el dany causat”
El comunicat d’Isabel Donet conclou afirmant: “Crec que l’esgotament moral i físic i la precarietat econòmica que aquesta situació aboca a les famílies no deu ser impediment per a afrontar les demandes. Quan moren els nostres pares, per la seua memòria i per la nostra dignitat cal lluitar i confiar en la justícia”.
“Cal acudir a les associacions de defensa de la llei, als treballadors socials, als advocats… no és exclusivament una necessitat de recuperar un deute econòmic contemplat a la llei, és la manera de restaurar l’honor i el dany causat”, defensa amb rotunditat Donet.
Multitudinària manifestació a València en recolzament als dependents.
Antecedents
Els fets es remunten a l’octubre de 2008 quan es va formalitzar la sol•licitud de situació de dependència. En novembre de 2009, i per mig d’una resolució del secretari autonòmic d’Autonomia Personal i Dependència, es va reconéixer a Miguel Donet la situació de dependència en Grau 3 i nivell 1 amb caràcter de permanent. Posteriorment, en octubre de 2010, la família va remetre un escrit a la Direcció General de Dependència en què sol•licitava el tràmit del PIA en nous informes mèdics actualitzats. Donat que Miquel i la seua esposa Isabel Sánchez -els dos malalts d’Alzhèimer sever- patien una difícil situació com a dependents, per la qual cosa els fills havien d’atendre els seus pares les 24 hores del dia amb l’ajuda d’una cuidadora, demanen l’ajuda en vista de la situació.
El 24 de novembre de 2010 s’aprova la resolució del Programa Individual d’Atenció (PIA) i reconeixement dels drets derivats del mateix, entre ells la subscripció del Conveni especial per a la cuidadora, en aquest cas Esther Garrigós. L’1 de gener de 2011 mor Miguel Donet i el 17 del mateix mes, “en vista d’un ingrés bancari de 416,98 euros” els fill sol•liciten informació per saber a quin concepte correspon l’esmentat ingrés, que resulta ser de Conselleria i prosegueixen en febrer i març “després d’un requeriment per ser indeguts fem la transferència a la Generalitat”.
