La Generalitat de Catalunya, a través de l’Agència Catalana de Consum, interpreta que, atès que el català no és llengua oficial de la Unió Europea, quedaria sense validesa l’article 128 del Codi de consum pel que fa als productes alimentaris. Així ho ha expressat aquest organisme per carta quan els consumidors han presentat denúncia per productes alimentaris que es venien fora de la llei catalana i per tant sense l’etiquetatge obligatori en català. La novetat, més enllà de la interpretació restrictiva, és que la Generalitat es va avançar als terminis previstos al text europeu i des de fa 3 anys ja desestima les denúncies presentades. Això ha comportat que mai no s’hagi aplicat el Codi de consum per a aquest tipus de productes i només s’hagi aplicat l’obligació per al castellà.
Pel que fa al govern espanyol tampoc no hi ha hagut voluntat de solucionar la qüestió sinó que ha intentat agreujar-la. Tots els governs del PSOE i del PP han vetat de manera sistemàtica que el català fos llengua oficial de la Unió Europea, cosa que representa que la nostra llengua té seriosos problemes per ser obligatòria en els productes alimentaris. Això constitueix un fet excepcional. Totes les llengües de la Unió Europea de les dimensions del català són llengües oficials d’aquest estament i obligatòries a l’etiquetatge de productes alimentaris.
Aquesta normativa europea no afecta la resta de productes no alimentaris on sí que el català continua com a llengua obligatòria a l’etiquetatge i a les instruccions de productes distribuïts a Catalunya. Per tant, un producte farmacèutic, una joguina, un electrodomèstic o les instruccions de funcionament d’un cotxe, cal que siguin com a mínim en català. La realitat, però, és que sectors com el farmacèutic tenen gairebé la totalitat dels productes fora de la llei.
La raó d’aquest incompliment pot donar-se per la connivència del govern espanyol amb els productes il·legals. Ara per ara, l’estat espanyol només informa i avala productes d’acord amb la normativa espanyola que obliga a etiquetar en castellà; tot i que, com diu al darrer informe sobre l’acompliment de la Carta de les llengües regionals i minoritàries, és ben conscient que existeix el Codi de consum i que és una bona mesura d’acord als paràmetres europeus. Segons l’informe espanyol aquesta és la raó per la qual el català no està normalitzat a l’etiquetatge: “Las previsiones al respecto establecidas en el Código de Consumo de Cataluña (Ley 22/2010), que indican que estas instrucciones, informaciones y datos de seguridad deben figurar en catalán, han sido impugnadas ante el Tribunal Constitucional, y están pendientes de sentencia. Dada la disparidad de las regulaciones estatal (que prima la información de estos aspectos en castellano) y catalana, que ha motivado numerosos litigios judiciales, los fabricantes optan, en general, por incluir el etiquetaje en castellano.”
D’altra banda, en aquests més de 4 anys la Generalitat de Catalunya no ha tramitat ni una sola denúncia per incompliments legals pel que fa al català a l’etiquetatge i ara ho té molt més complicat amb la nova llei estatal d’unitat de mercat.
Notícia publicada a Racó Català
