Cotino involucra un arquebisbe mort en la trama Gürtel

L’expresident de les Corts, imputat pel cas Gürtel, diu que tot són “falses interpretacions” de la policia
2 desembre 2014 01:00h

Sergi Tarín / València.

No hi ha res més efectiu, ni més econòmic, que culpar un mort. Això ho sap el Partit Popular, que responsabilitzà de la tragèdia de la línia 1 del metro al maquinista. Va ser precisament Juan Cotino, agregat de l’Opus Dei i llavors conseller d’Agricultura, qui s’encarregà d’anar família a família, portal per portal, a plantar la llavor del transcendental missatge. I si topetava amb la terra eixuta dels dubtes, doncs oferia treballs i col·legis als fills per ablanir voluntats i, de pas, evitar denúncies i hipotètiques sentències que fixaren que el responsable no era el conductor i sí una balisa de 3.000€, que haguera evitat el sinistre.

I mentre Cotino passejava pels domicilis adolorits de les 43 víctimes dient allò de “Déu escriu recte sobre rengleres tortes”, la trama Gürtel, sota les seues ordres, també ben rectes segons Anticorrupció, arrapava 3 milions dels 7,4 que costà a l’erari públic a través de Canal 9 la sonorització i la instal·lació de 50 pantalles gegants per a la visita de Benet XVI a València l’estiu de 2006. 3 milions o 1.000 balises, en moneda de l’horror. Un pagament que Cotino, ahir, explicà durant vora tres hores al jutge José Ceres i pel qual està imputat per prevaricació, tràfic d’influències, malversació de cabals públics i suborn en una de tantes branques del poderós tronc Gürtel.

Cotino, que no negà el saqueig, responsabilitzà fins en tres ocasions Agustí García-Gasco, llavors arquebisbe de València: “feia tot el que m’encarregava [en referència al prelat] Treballàvem estretament. Anar amb ell a Roma, reunir-nos amb autoritats romanes, anar a altres llocs...” ¿Eren eixos “altres llocs” trobades amb membres de la trama? Cotino ho negà a les portes del Palau de Justícia: “No m’he reunit en ma vida amb Pablo Crespo [el número dos de la xarxa corrupta] ni conec el senyor Álvaro Pérez [El Bigotes, cap d’Orange Market, la firma valenciana de la Gürtel]”.

Unes exculpacions que no coincidixen amb l'informe de 168 pàgines de la UDEF (Unitat de Delictes Fiscals de la Policia Nacional), on es considera Cotino com a “element nuclear” en l’organització de la visita del Papa a través de la Fundació V Trobada Mundial de les Famílies, paret en paret amb la Conselleria d’Agricultura. “En el sentit de ser el responsable últim en la presa de decisions”, puntualitza l’escrit. I també els altres imputats i testimonis, que assenyalen Cotino. Per exemple, José Selva, l’encarregat d’infraestructures de la visita, denuncià que Álvaro Pérez es passejava per les obres dient que era “adjudicatari” d’una sonorització que no es licità fins tres mesos després, el maig de 2006. Quan confessà a Cotino les irregularitats, aquell li digué que s’havia decidit així “i que no veiera fantasmes on no hi havia”, segons la declaració de Selva al jutge.

Clavar la mà

La càrrega de les proves trasbalsà ahir l’expresident de les Corts. “Ho he dit mil voltes. Puc haver clavat la mà, però mai la pota”, declarà, qui sap si governat per la confusió, l’inconscient, la impossibilitat de cometre pecat de confessió o aquella tendència anacrònica dels ministres franquistes que, segons Chicho Sánchez Ferlosio, “pensaven amb els peus”. Siga una cosa o l’altra, Cotino reaccionà enmig d’una gran riallada: “perdó! ho he dit al revés!”.

Al contrari o amb rectitud, aquell episodi, la visita de Benet XVI, fou un èxit rotund per al PP i demostrà com de poc resolta estava al País Valencià la separació Església-Estat. García-Gascó ascendí a cardenal i marxà a Roma. Francesc Camps, el 2007, revalidà la majoria absoluta i girà la cara a les víctimes del metro com a un mal record o a una espurna de pèssima consciència. Juan Cotino passà a Benestar Social i, tot bloquejant els diners de la llei de la dependència, omplí les residències de Savia Gerocentros, empresa a mitges entre Enrique Ortiz i el nebot del polític. De fet, d’11,2 milions en 2006 a 40,5 en 2009 passà a facturar Savia per places subvencionades del Consell.

Per últim, Canal 9 excavà més encara el forat de deute i descrèdit fins el tancament d’ara fa un any. Ahir, una vintena d’extraballadors reberen i acomiadaren Cotino al crit de “lladre”. I en l’arribada en taxi, una dona menuda s’escolà pel cordó policial i li situà davant dels nassos un cartell amb el lema: “Cotino a l'infern”. Un missatge que provocà el somriure entre sardònic i escèptic de l'imputat, ja que, en cas d’existir l'infern, deu ser com escrigué Escrivà de Balaguer a l’aforisme 1047 de Forja: “Si estime no hi haurà infern”. I com que no especifica estimar a qui o a què, les interpretacions poden ser àmplies. Però el 1048 ho aclareix: “¡Com de bo és viure de Déu!”.   

 

Cotino: "Puedo haber metido la mano, pero nunca la pata"

Coalició Compromís

next