Europa Press / València.
La cruïlla judicial del tancament de Ràdio Televisió Valenciana (RTVV) continua en l’aire un any després d’anar a negre -el 29 de novembre de 2013-, ja que encara queden pendents diferents qüestions, entre elles, els recursos interposats pel PSOE i extreballadors davant el Tribunal Constitucional (TC) i el judici per l’Expedient de Regulació d’Ocupació (ERO) a l’Audiència Nacional.
D’una banda, el TC ha de resoldre els recursos interposats el febrer d’enguany per extreballadors de RTVV i el PSOE contra la Llei 4/2013, de 27 de novembre, de la Generalitat, de Supressió de la Prestació dels Serveis de Radiodifusió i Televisió d’Àmbit Autonòmic, de Titularitat del Govern valencià, així com de la seua Dissolució i Liquidació de RTVV, SAU.
Aquesta decisió del Consell de liquidar i extingir la societat, després que el Tribunal Superior de Justícia valencià (TSJCV) declarara nul l’ERO que havia dut a terme en la cadena, va ser qualificada per extreballadors de “antiestatutària”, “arbitrària”, “ineficient” i “contrària a l’interés general”, i la van recórrer davant el TC al·legant vulneració dels drets fonamentals.
El seu recurs es fonamentava en què l’administració autonòmica, amb la decisió de supressió del servei públic de ràdio i televisió públiques valencianes, havia lesionat desproporcionadament i de manera arbitrària drets dels treballadors de RTVV, com el principi d’igualtat, de seguretat jurídica i de tutela judicial efectiva. Per açò, reclamaven la nul·litat de l’acord autoritzat per les Corts i que es restablira als recurrents “en la integritat del principi d’igualtat de tracte”.
Aquests demandants consideren que és de “transcendental importància” que el TC es pronuncie desenvolupant nous criteris constitucionals “que garantisquen el respecte dels drets fonamentals”, van assenyalar en el seu moment els recurrents.
Per la seua banda, diputats i senadors del PSOE també van recórrer aquest tancament de RTVV davant el mateix òrgan, el TC, en considerar que la llei de les Corts que va suprimir el servei públic de la societat extingida vulnerava el principi de seguretat jurídica i suposava un “atropellament” dels drets fonamentals.
En concret, els socialistes al·legaven que el tancament de RTVV es va fer a través d’una proposició de llei del Parlament valencià tramitada com a projecte d’urgència, la qual cosa, a la seua entendre, suposava una forma “clarament extravagant” de tramitar la llei de tancament del mitjà de comunicació valencià en vulnerar el principi de seguretat jurídica i la participació necessària dels representants dels ciutadans en els assumptes públics.
El PSOE ja havia presentat prèviament, el novembre de 2013, un altre recurs davant l’alt tribunal contra el Decret Llei 5/2013, pel qual es va modificar la norma reguladora de l’Estatut de RTVV per permetre el nomenament de nous consellers sense passar per les Corts i el tancament de la societat pública.
Amb aquests recursos, serà ara el TC l’únic òrgan que puga controlar si la nova legislació contempla alguna infracció o si, per contra, és constitucional. Si la llei per dissoldre RTVV està ben feta, el Constitucional rebutjarà els recursos.
Anul·lar i reobrir
Experts juristes han explicat, en declaracions a Europa Press, que si el TC admet els recursos i dictamina que la llei del Consell és inconstitucional, la conseqüència directa és que s’anul·laria la mateixa i, per tant, també el tancament de RTVV. “Si la llei s’anul·la, és com si no existira i, per tant, hauríem de rereportar-nos fins la seua situació anterior”, assenyalen.
En aquest sentit, l’advocat de CGT, Jacinto Morano, part en el procés, ha explicat que si el Constitucional declarara nul·la la llei del Consell, es tornaria a la situació anterior, en la qual existia RTVV, amb la qual cosa les operacions de liquidació de la societat serien nul·les i haurien de ser revertides. Així mateix, els treballadors acomiadats tornarien als seus llocs de treball.
En general, especialistes consultats han indicat que existeixen poques possibilitats que el TC arribe a tombar la llei valenciana, encara que no es pot aventurar perquè el món del dret “és molt complicat”, assegura el professor de Dret Administratiu de la Universitat de València (UV), Andrés Boix. Aquest expert també considera que les raons exposades en els recursos són “poc potents” jurídicament. Altres especialistes consultats han assenyalat també que encara que el TC admetera els recursos, açò no obligaria a reobrir directament RTVV, però sí tindria conseqüències directes sobre els acomiadaments de extreballadors.
Una altra qüestió judicial que queda pendent de resoldre és el judici per l’Expedient de Regulació d’Ocupació (ERO) de RTVV. Sobre aquest tema, la sala social de l’Audiència Nacional va suspendre el passat mes de juliol el judici per aquest assumpte fins que el TC es pronuncie sobre els recursos d’inconstitucionalitat, ja que un dels motius al·legats feia referència a aquesta qüestió. Si també es declarara irregular l’ERO, llavors s’anul·larien els acomiadaments i el Consell es trobaria amb 1.200 treballadors als quals pagar una nòmina, la qual cosa, d’alguna manera, també podria obligar a obrir una nova RTVV.
No obstant açò, sobre aquest assumpte, des del comité d’empresa de CGT han apuntat que fins que el TC resolga “podria passar molt temps”, fins quatre anys, i si abans hi ha algun canvi de govern o si es reobri RTVV, es podrien retirar les demandes per l’ERO. “El que volem és que els valencians tornen a tenir la seua televisió i que els treballadors que no han sigut culpables de res, troben treball”, han apuntat.
Més qüestions
D’altra banda estan pendents també els plets entre RTVV i alguns proveïdors als quals se’ls va deixar d’abonar determinats serveis.
Al costat d’açò, altra qüestió pendent és l’oberta a un jutjat de Paterna contra cinc exresponsables de RTVV: l’exdirectiu de Ràdio 9 Lluís Malnoms; l’exdirectiu de la societat Luis Redó; Nuria Romeral -exdirectora de Ràdio 9-; l’exdirectora de Televisió Valenciana (TVV), exconsellera i exsecretària autonòmica de Comunicació del Consell, Lola Johnson; i l’exdirector general de RTVV José López Jaraba, arran una denúncia interposada per Compromís en la qual acusava la excúpula de RTVV de generar un presumpte forat de 1.300 milions en contractes amb mitjans de comunicació i productores.
A aquest òrgan judicial s’ha sumat recentment la denúncia que també va interposar CCOO el juliol d’aquest any contra els qui van ser directors generals de RTVV i el Consell des de l’any 2000, així com els integrants del Consell de Liquidació de l’extinta societat pública. El sindicat els acusava de 10 delictes en la gestió de l’ens: malversació de cabals, administració fraudulenta, prevaricació, tràfic d’influències, defraudació, falsedat comptable i delictes contra els drets dels treballadors.
