El passat 28 de novembre, Canal Nou es va anar a negre. El Govern valencià va donar l’ordre definitiva d’apagar el senyal. Dies abans, el ple de les Corts Valencianes va aprovar l’ordre de dissolució i els treballadors es varen fer càrrec de la programació. Finalment, els repetidors varen deixar d’emetre.
La justificació de Fabra per a tancar RTVV va ser que el Tribunal Superior de Justícia valencià va anul·lar l’Expedient de Regulació d’Ocupació (ERO) que deixava en el carrer més 1.000 treballadors. La Justícia l’obligava a readmetre els treballadors acomiadats. El president de la Generalitat va rebutjar la sentència i va decidir posar fi a les emissions de Canal Nou. La raó va ser econòmica: “No tancaré ni un col·legi o hospital per mantenir oberta RTVV”, va explicar Fabra llavors.
Com s’arribà a aqueixa situació d’endeutament? Vicent Mifsud és membre del comitè d’empresa de RTVV i, quan es va produir el tancament, el seu president. Ell ho té clar: “El deute es va generar per un canvi del sistema de finançament en l’època de Zaplana”. “A partir de l’any 2000, la Generalitat comença a fer aportacions pressupostàries a RTVV més baixes de les quals tocaven i es recorre a l’endeutament per centrifugar amb despeses que no corresponien al seu funcionament”, explica.
Mifsud denuncia que “qualsevol despesa de productores pròximes al PP es feia fora de pressupost amb un informe negatiu des de tresoreria però amb la signatura del director general anomenat per la Generalitat. “A més, d’aqueixa forma, com no hi havia control de despesa, es pagaven coses desorbitades”, conclou.
José Luis Moreno, Tómbola, Maria Abradelo i el Papa
Entre aqueixes despeses desorbitades apareixen diversos noms. Entre ells destaca el de José Luis Moreno i la seua productora Alba Adriática. Segons denuncia el sindicat CGT, que ha tingut accés a les facturacions d’aqueixos anys, pel programa Planta 25 es varen pagar més de sis milions d’euros fora de pressupost en tres anys. El programa constava de 58 capítols i va ser tan gran fracàs que s’anava canviant d’horari en la graella.
Un altre cas de programa pagat fora de pressupost, aquest sí amb més èxit, va ser Tómbola, el precursor de l’escàndol en la premsa rosa. De 2000 a 2003 es varen haver de pagar amb diners no pressupostats, altres sis milions d’euros. Jesus Mariñas, col·laborador d’aquest programa, cobrava 6.000 euros cada vegada que acudia als estudis de Canal Nou a Burjassot per a participar en Tómbola. I altres 1.000 per la seua participació en un altre programa al matí.
El sou de Mariñas, i el d’una altra presentadora com Maria Abradelo, que va arribar a cobrar 270.000 euros en 2002, estan molt per sobre dels 2.000 o 3.000 euros mensuals que cobraven treballadors de la casa com Xelo Miralles o Fani Grande.
També el programa El Faro d’Alexandria, del presentador Fernando Sánchez Dragó, es va pagar fora de pressupost: 650.000 euros en dos anys, i un altre de Julián Lago pel qual es va pagar quasi un milió d’euros per tres anys.
Totes aquestes factures s’han donat a conèixer gràcies a la interpel·lació del grup d’Esquerra Unida en les Corts i el sindicat CGT les ha incorporat a la seua denúncia contra els gestors de l’ens autonòmic. Aquesta denúncia se suma a la ja presentada en el seu moment per Compromís i el sindicat CCOO.
Totes elles s’estan veient en els jutjats de Paterna. A més, la setmana que ve hauran de declarar davant el TSJ valencià els membres de la mesa de contractació de RTVV i l’expresident de les Corts Juan Cotino per aclarir la seua relació amb la trama Gürtel i l’organització de la visita del Papa.
Aquesta informació ha sigut publicada en La Marea. Traducció: La Veu del País Valencià.
