Aquestes són algunes de les dades arreplegades en l’Informe de la Infància al País Valencià elaborat per Unicef, amb el qual es reclama a les Administracions públiques i a la societat que els xiquets siguen “una prioritat en les seues polítiques” perquè d’ells dependrà el model de societat futura del país.
Sobre aquest tema, el director executiu d’Unicef Comité Espanyol, Javier Martos, ha lamentat que els xiquets són “invisibles” per a les autoritats perquè “no voten”, per la qual cosa “no els situen, com s’hauria de fer, en el centre de les polítiques públiques”.
En concret, l’autora de l’informe i responsable de Sensibilització i Polítiques d’Infància d’Unicef, Marlene Perkins, ha aclarit que els indicadors sobre la situació dels xiquets valencians, que suposen el 18,2% de la població, revelen que estan en “el grup de la mitjana” de l’estat espanyol.
No obstant açò, ha destacat que existeix un “ampli marge de millora” per a arribar al nivell d’altres territoris com el País Basc on, per exemple, gràcies a la creació d’un defensor dels drets de la infància des de fa 25 anys, s’influeix en les polítiques que s’han adoptat a favor del menor.
Així, l’informe assenyala que els indicadors mostren “clarament” que la pobresa té “rostre de xiquet”. Al País Valencià, el percentatge de xiquets que viuen en la pobresa relativa se situa en el 26,9% respecte al 27,5% de l’Estat espanyol.
Perkins ha constatat que si l’atenció pública al menor ja era “feble” abans de la crisi, ara “ha augmentat per la vulnerabilitat d’una gran massa de la població que ha deixat de ser classe mitjana i que entra en risc de pobresa”. Segons dades de la Conselleria d’Hisenda, “hi ha hagut reduccions en els programes pressupostaris que més influència tenen en la infància”.
En concret, els pressupostos per a Educació han baixat de 3,16 milions en 2011 a 3,01 en 2013; els de Promoció de les famílies i dones de 18.013.430 euros a 15.082.570 euros i els del menor de 98.857.290 a 92.501.400 euros. Per açò, demana protegir les inversions públiques en la infància i vetlar per la visibilitat de la infància en el disseny pressupostari.
Perkins ha aclarit sobre aquest tema que per a eixir de la pobresa no solament cal apostar per polítiques de creació d’ocupació, sinó que aquest treball siga “sostenible”. Per tant, “es fa necessari un reconeixement de la gravetat de la situació” i “una priorització pressupostària que aborde l’ocupació de les famílies més pobres, especialment les que tenen fills al seu càrrec”.
