RTVV, ¿sí o no?, per Sergi Tarín

El president Fabra anuncia la possibilitat de reobrir RTVV
13 novembre 2014 01:00h
Sergi Tarín / València.

Fou una deflagració de baixa potència. Una estampida incapaç de travessar la pedra dura de la política valenciana i arribar a oïdes ciutadanes. I és això en el que s’ha convertit el parlamentarisme aborigen: pura inèrcia de corral de dijous o un joc ben pagat per estirar els adjectius fins llevar-los el significat. La gimnàstica d’ahir arribà als corredors amb el president Fabra anunciant que acceptarà la Iniciativa Legislativa Popular (ILP) per reobrir RTVV (Ràdio Televisió Valenciana). És a dir, just el que demana l’oposició des de fa un any.

¿Es tracta d’una capitulació presidencial? ¿El primer èxit del tripartit? Qui pot saber-ho quan verb, desig, temor i prioritat política són els ingredients del caldo. “¡Quin cinisme, quina poca vergonya!”, li amollà Ignacio Blanco, d’Esquerra Unida. “És un absurd”, prosseguí Mònica Oltra, de Compromís. “¡Que dimitisca!”, enfilà directament Ximo Puig, del PSPV-PSOE. Llavors, RTVV, ¿sí o no? Com el poema de Pablo de Neruda on la mar diu que sí i que no al mateix temps i mai no arriba a la vora, potser l’oposició visca en el dilema freudià de l’amor correspost o en el buit emocional de la victòria.

¿I per què ara Fabra fa la marxa enrere, a corre cuita i fora del gran ventre parlamentari? Potser hi haja una reconsideració sincera. Eixa íntima culpa que supura de l’error. Sobretot si Marga Sanz fa un discurs de comiat com a síndica on, quasi amb veu en plor, diu que no pot oblidar la finestra de Canal 9 per on va botar la nit que apagaren la tele, “una nit eterna que tots volgueren allargar”. Tots menys el propis treballadors, que decidiren assambleàriament obrir pas a la policia abans de perdre drets laborals en l’escrit de comiat. “Han liquidat un somni de 24 anys”, continuà Sanz sense puntualitzar que també s’acabà amb una estructura corrupta, campiona en manipulació i mal periodisme, una cova fètida d’endolls, abusos sexuals i endeutament.

¿Per què l’oposició ha mitificat Canal 9? Sociologia, psiquiatria, estomatologia... ¿Quina disciplina hi podem aplicar? ¿O és resultat de la tasca del lobby d’extreballadors? És a dir, centenars de desfeinats en lluita pels privilegis anteriors en la major demostració de força gremial des de la Segona Germania. De fet, estima pel gremi també foren les paraules de Marga Sanz cap a l’hemicicle: “Seguiré treballant pel benestar del País Valencià. Un objectiu que compartim tots en general, per no dir tots”. ¿Tots? ¿Les desenes d’imputats del PP que han passat per la cambra també? ¿Els mateixos que han afonat l’economia valenciana i han regalat les caixes després d’espoliar-les amb la complicitat dels qui encara romanen als escons? Educació, sentiment de casta o retòrica elemental. ¿Quina opció triar? Sanz es va guanyar l’ovació encesa de la bancada del PP.

Però continuant amb la clau al pany de Canal 9, tal vegada ni la culpa ni el sentimentalisme animen Fabra. Potser veja amenaçada la cadira amb l’emissora que pretén obrir Alfons Rus, president de la diputació de València, una de les taifes més poderoses dins del Xarq Al-Andalus dretà. I és per això que tinga la necessitat d’un set de maquillatge propi per a la gran estrena del 2015. ¿Què passarà si es reobri Canal 9 abans dels comicis? ¿Com reaccionaran els periodistes si han de triar entre la nòmina o augmentar 10 centímetres Rus, posar rímel d’estadista a Fabra o afegir-li vocabulari a Castellano? ¿Aplicaran els coneixements d’este any de postgrau en ètica periodística? ¿Què dirà l’oposició quan la gran mentida televisada els aprime novament la talla de les enquestes? RTVV, ¿Sí o no?

Més i més preguntes nerudianes deleroses de resposta. 


 
 
next