La dissenyadora de ʹFábrica de Jabónʹ -com s’ha batejat a aquest prototip que encara no està a la venda- és Analía Blanco, una argentina de 30 anys que va cursar estudis d’enginyeria industrial a la Universitat Politècnica de València (UPV). El projecte de la jove està sent desenvolupat sota el programa 2012-2013 de la incubadora valenciana de projectes socials Socialnest.
L’electrodomèstic està basat en “la forma tradicional de fer sabó de les àvies de tota la vida”, però el que fa és “industrialitzar” el procés per a “fer-lo més fàcil, d’acord amb el nostre estil de vida actual, moltes hores de treball i poc temps per dedicar-nos a la llar”, assenyala la jove. La seua forma s’assembla a una petita caixa blanca quadrada, amb un dipòsit superior on, una vegada filtrat, es tira l’oli, que va a parar a un bol intern on es barreja amb la resta de productes.
La barreja resultant es diposita en un motle, on a les 48 hores ja s’ha convertit en una pastilla de sabó que es pot “partir amb la mà sense necessitat de fulla”. “La matèria primera principal és l’oli usat encara que també es pot usar verge”, al qual caldria afegir-li sosa càustica i aigua, com també, de forma opcional, “alguna fragància perquè faça bona olor”.
Aquest innovador electrodomèstic ajuda a desfer-se de l’oli usat de manera fàcil, sense eixir de casa i quan un decidisca; naix per a encarregar-se de realitzar tot el procés sense necessitat que la persona ho controle i “minimitzant l’exposició a la sosa càustica tan corrosiva”. “Si tenim en compte que una persona consumeix i genera una mitjana anual de quatre litres d’oli i un litre d’oli contamina mil d’aigua, amb Fàbrica de Sabó deixaria de contaminar 333 centilitres d’aigua mensuals”, explica Blanco.
Amb mig litre d’oli s’obtenen 850 grams de sabó, la qual cosa al seu judici “rendeix per a molt” perquè permet “netejar els plats directament amb la pastilla”, usar-lo en la llavadora si es ralla o diluir-lo en l’aigua per a fregar el sòl i així aconseguir “una neteja ecològica de la llar”. Actualment el prototip està en fase de “testatge” abans de traure’l al mercat i Analía Blanco explica el seu funcionament amb la maqueta, amb la qual va guanyar el primer premi nacional del concurs internacional de disseny James Dyson Award.
ʺVaig començar a cercar per interès ciutadà i vaig trobar que aquell que vol reciclar ho té una mica difícil, perquè no totes les ciutats tenen accés a un punt net”, relata per a assegurar que amb la inquietud “per canviar el món” que li dóna ser dissenyadora industrial, es va proposar “fer alguna cosa per solucionar el problema”.
