EP / València.
La presidenta del Tribunal Superior de Justícia (TSJ) valencià, Pilar de la Oliva, ha afirmat aquest dimecres que “no és fàcil destapar els casos de corrupció, no és fàcil fer-ho amb eines del segle XIX, deficients, quan a més els delinqüents en moltes ocasions s’han valgut fins i tot de l’empara del mateix Estat per cometre els seus delictes”.
Així ho ha indicat en la ponència inaugural de la jornada ‘La Justícia a debat’ en la Facultat de Dret de la Universitat de València (UV), després de l’obertura oficial, en la qual ha participat junt al conseller de Governació i Justícia, Luis Santamaría, el rector de la UV, Esteban Morcillo, el director general d’Universitats, Estudis Superiors i Ciència, Felipe Palau, i la degana, Elena Olmos.
De la Oliva ha recordat que, en una jornada recent a Castelló, el fiscal general de l’Estat, Eduardo Torres-Dulce, “va tornar a dir que aquest és un temps clau, que ens juguem el nostre prestigi, i ho va dir en referència al que suposa lluitar contra la corrupció, i té raó –ha remarcat–, però no és fàcil destapar els casos de corrupció”.
Ha destacat que, per aquest motiu, en aquest àmbit es necessita “millorar, amb el màxim sentit autocrític, conèixer què es té, assumir les disfuncions i començar a executar tantes i tan bones iniciatives, que seran segur eficaces”.
“Necessitem mitjans, comptar amb una policia dependent dels tribunals experta en delictes econòmics i en l’enginyeria que s’utilitza en molts casos els delictes de malversació o el suborn, necessitem perits al servei de l’administració de justícia”, ha asseverat De la Oliva, que assegura que tenen “la independència i el compromís professional”, conscients de la seua obligació de vetllar pel pacte social sobre el qual s’assenta la convivència.
En aquest punt, De la Oliva ha agregat: “Hem d’acurar-nos a fer molt millor les coses, però no podem fer miracles i necessitem mitjans humans i materials”. “I els necessitem ja”, ha reclamat.
La presidenta del TSJ valencià opina que la justícia “viu un dels seus moments més delicats” i arrossega un “retard històric en mitjans materials i humans”, ja que “no ha estat mai una prioritat política” i “la crisi no ha fet més que agreujar de forma important la saturació en les oficines judicials i, per tant, la deficient atenció a l’usuari i una major inseguretat jurídica”.
Al seu judici, convé reflexionar sobre les mesures necessàries, com la modernització de l’administració de justícia i la revisió d’una Llei de Planta i Demarcació “superada per la realitat” i de la Llei d’Enjudiciament Criminal, que data de 1871 i ha patit “diverses reformes parcials però cap essencial, la qual cosa es tradueix en estar treballant al segle XXI amb una eina del segle XIX, i la realitat social és completament diferent”, ha recalcat.
Respostes ràpides
Així, manté que es requereix “un procediment més lleuger perquè els ciutadans necessiten que es responga al més prompte possible als seus problemes” i perceben el “retard” de fins a “sis, huit o dotze anys” com “un factor d’inseguretat enfront dels tribunals”. “I això no ens ho podem permetre”, ha advertit De la Oliva, que ha incidit així mateix en el paper econòmic dels jutjats per la importància de la seguretat jurídica per adoptar les decisions empresarials.
Ha reivindicat que “en justícia no es gasta, s’inverteix i la justícia sempre és rendible” en termes de resposta als problemes de ciutadans i empreses i que, de fet, els tribunals són “més rendibles quan més ràpid puguen atendre les seues necessitats”. “Una resposta tard no és una resposta adequada”, ha dit.
