Leo Part / València
Les instantànies d’una de les alumnes participants enguany en el taller de fotografia digital (del 2 al 16 d’octubre) i Photoshop (del 21 al 30 del present mes) que se realitza a Cullera constitueixen l’eix d’una singular exposició fotogràfica que, després del seu pas per l’hotel Cullera Holiday municipi visitarà en breu les localitats de Sueca, València i possiblement, Tavernes de la Valldigna.
Una part dels beneficis de la venda de les obres –a un preu de 15 euros- està destinada a l’associació local Esperança Animal. La mostra itinerant resultat del Tallers de Fotografia impartit pel realitzador i fotògraf valencià Jordi Piris, està organitzada pel CIJ Cullera en col•laboració amb l’associació cultural k-lidoscopi.
Foto: ©Patricia Sánchez
En principi, els tallers –amb clases teòriques i pràctiques- tenen com a objectius introduir els alumnes en els coneixements bàsics per a la captura d’imatges i dotar-los de les ferramentes per traure el millor rendiment a les imatges digitals captades pels mateixos participants.
Foto: ©Patricia Sánchez
Però un dels aspectes més cridaners d’aquestos tallers se centra en la qualitat de les fotografies aportades per una de les seues alumnes participants, Patricia Sánchez (1987) una jove que, un bon dia de setembre de 2011, després que l’empresa on treballava tancara portes com a conseqüència de la crisi, va decidir vendre el seu cotxe, trencar la vidriola i agafar la motxilla per recórrer món. La seua va ser una més de les moltes fugides provocades per la crisi que la van dur a manprendre un periple per Nova Zelanda i, més tard, per distints punts dels continents australià, africà i asiàtic. De fet, ara mateix té establerta la seua residència a Nova Zelanda on, donada l’actual situació econòmica a l’Estat espanyol, pensa continuar vivint.
Foto: ©Patricia Sánchez
Kathmandu (Nepal), el riu Mecong, Nova Delhi (Índia), Cambodja… són alguns dels nombrosos escenaris protagonistes de les fotografies de Patricia Sánchez, les quals van cridar des d’un principi l’atenció del professor encarregat d’impartir el taller. “Aquesta jove té un ull clínic per a les fotos”, assegura
Jordi Piris respecte a les instantànies originals aportades per aquesta jove cullerenca i que, una vegada editades amb la mà experta d’aquest professor de Fotografia, integren la mostra itinerant, les dades de la qual, a Sueca i València, estan pendents de concretar-se en breu.
Foto: ©Patricia Sánchez
Però les fotos de Patricia, especialista en turisme i marketing i gran amant de l’ukelele, més enllà de la seua plasticitat i de constituir un fidedigne reflex de la particular senzillesa de la quotidianitat, amaguen el que ha sigut una enriquidora experiència que ha fet d’ella no sols una millor persona, sinó que també l’ajudat a comprendre millor el món en què vivim.
Foto: ©Patricia Sánchez
“Els més pobres no estan ni a Índia ni a Àfrica, sóm nosaltres”
“Vaig poder coincidir amb persones molt riques i amb persones molt pobres. I per a la meua sorpresa, els més pobres no estan ni a Índia, ni a Àfrica ni en qualsevol altre país que està sent saquejat , arrasat i esclavitzat per aquell que mai omple el seu buit, els tenim molt més a prop del que ens imaginem, som nosaltres mateixos; pobres en valors, pobres en respectar a qui no és igual que nosaltres, pobres en no jutjar, pobres en amabilitat, pobres a confiar, pobres a estimar, pobres a expressar els sentiments, pobres en relacions humanes, pobres en llibertat, pobres a ser persones…”, indica Patricia en el text que acompanya la mostra itininerant ‘Records Nòmades’.
El text conclou amb unes paraules de Pepe Mujica, president de la república d’Uruguai: “Pobre no és el que té poc, pobre és el que necessita més i més…”
Foto: ©Patricia Sánchez
On anessis fes el que veiessis
Per a Patricia Sánchez, practicant de treking, surf i piragüa, aquest viatge ha sigut més que un autèntic aprenentatge. “Records nòmades, aprenent…On anessis fes el que veiessis…”, apunta respecte a aquest consell “que no sempre sap bé, pot ser que faça mala olor i a voltes no és el còmode, però probablement és l’única alternativa per a poder integrar-se i entendre aqueixes diferències socials i culturals que ens separen de la resta del planeta”, sosté Patricia.
Foto: ©Patricia Sánchez
“Tots els llocs que vaig emmagatzemant en el meu cap, fotos i paraules són projeccions d’aqueixes experiències que dins de molts anys espere poder recuperar retornant-me allí per un instant. Per açò com més viatge més valore altres perspectives de veure la vida i més objectiva es torna la meua consciència”, assegura aquesta jove fotògrafa amant dels esports aquàtics, del ioga. Una jove que no para de “descobrir llocs, gents i cultures”, a qui li queda “molt que explorar i sempre falta temps i diners”.
Foto: ©Patricia Sánchez
Segons aquesta jove de Cullera aficionada al submarinisme i que ha passat per tot tipus de treballs, gràcies a aquesta col•lecció i a la seua participació en el taller que dirigeix Jordi Piris, “he pogut recuperar i plasmar aqueixos colors, olors i sabors frescos en la meua ment que amb el pas del temps acabaran distorsionant-se i entremesclant-se formant records. Vivint en un constant estat de contradicció acabe trobant a faltar açò tant com trobe a faltar tot allò quan estic ací. Vivint al mateix temps en una contínua llibertat i felicitat. Encara que estic més lligada a açò, la meua llar és aquell en el qual em trobe a cada moment, en què va passar quan vaig estar ací, en com va ser la gentamb mi, en les sensacions i afecte rebut i en les experiències que vaig tenir. Per aqueix motiu no hi ha cap lloc a què puga dir casa. Aqueixes quatre parets on acumules coses que et lliguen a una ciutat”.
Foto: ©Patricia Sánchez
“Una platja després de mil platges és una platja més, però aqueixa persona queconeixem, que ens ajuda, que ens acull, que es creua en el camí i que et porta a conèixer un altre lloc és, sens dubte, la millor sorpresa del viatge i és la raó per la qualtornaria a aqueix lloc”, sosté.
Coneixements i experiències versus acumulació de diners
“Des de la meua experiència vaig poder observar que segons on hages nascut adquireixes una visió de la vida totalment diferent. I encara que generalitzar no és just i les comparacions són odioses, vaig poder observar que mentre a Àsia i en la majoria del planeta aconsegueixen aqueix punt de felicitat que es necessita i aconsegueixen ser-ho amb el molt o poc que tenen, amb el molt o poc que coneixen, en Europa ens obstinem a materialitzar-la creient que pot ser comprada i l’única cosa que aconseguim és allunyar-nos més d’ella i més àdhuc de la realitat de l’existència de la vida”.
“Vaig arribar a la conclusió –explica Patricia- que, per a uns pocs, acumular diners és la seua raó existencial perquè intenten omplir un buit que mai s’acaba d’omplir, mentre que per a la majoria dels habitants del planeta preferim acumular coneixements i experiències que, al cap i a la fi, és l’única cosa que ens desenvoluparà com a persona,augmentarà la nostra consciència, contribuirà a l’evolució de l’espècie i amb l’única cosa que ens n’anirem d’aquest món.
