RedactaVeu / Algemesí
Entre abril de 1978 i desembre de 1979, Josep Lluís Albinyana fou el primer president que tinguérem els valencians. El Consell Autonòmic del País Valencià fou la institució precursora de l’actual Generalitat i fou un ens polític avantguardista a l’Estat, ja que tant la seua constitució com el primer govern preautonòmic que presidí foren anteriors, fins i tot, a la mateixa aprovació de la Constitució del 78.
Estem parlant doncs, que Algemesí acollirà un personatge que hui forma ja part de la història i que ens pot contar la intrahistòria d’una etapa convulsa del País Valencià, quan aquest tenia oficialment aquest nom i a les institucions valencianes onejava la bandera que va portar el Rei Jaume I a aquestes terres, eixa senyera que penjaren el 9 d’octubre de 1238 els musulmans en la torre de la ciutat i que el PP mai reivindica, malgrat ser la més antiga de les senyeres.
Els valencians i valencianes devem molt al President Albinyana, un líder polític del moment que sabé despertar en un poble valencià assetjat per quaranta anys de pensament franquista i feixista el sentiment com a poble que teníem adormit.
No podem oblidar que va aconseguir unir tots els ajuntaments valencians, tant els de zones valencianoparlants com castellanoparlants, davall una mateixa reivindicació: el 99% dels ajuntament demanaren accedir a l’autonomia per la via de l’article 151 de la Constitució, és a dir, com una autonomia històrica tal i com feren Catalunya, País Basc o Andalusia.
Però si hi ha una qualitat que volem destacar del president Albinyana és que ha estat i és una persona íntegra, un valencianista de pro compromès amb la seua terra i el seu poble, un dels escassos polítics que no mostraren afecció al càrrec i que hi renuncià, tot i ser el càrrec més important dels valencians, quan va veure com els dos partits majoritaris, aleshores la UCD i el PSOE, el partit en el qual militava, traïren la voluntat dels valencians d’accedir a la autonomia per la via històrica.
