Diari La Veu del País Valencià
Perfil / Cotino: de cap policial a polític ‘a la fuga’
Editorial / Fins mai més senyor Cotino

Toni Martínez / 29 abril 2013

L’actual president de les Corts Valencianes, ha tornat a l’actualitat en ser assenyalat per alguns familiars de les víctimes de l’accident de metro de València de 2006 com la persona que va anar, casa per casa, oferint treball i ajuda del Consell. A canvi de què? En teoria de res, però de seguida es preguntava als interessats per si anaven a seguir per la via judicial.

És Juan Cotino, l’expresident de la conselleria de Benestar Social que va arribar a dir-li a la diputada Mònica Oltra que li faria vergonya tenir una filla així, “si és que la coneixia”. Cotino va fer aquestes afirmacions sabent que Oltra no va poder tenir el seu cognom patern fins al 1981, ja que el seu pare era separat i vivia exiliat amb la seua mare a Alemanya. Solament ho podia saber si havia consultat el seu expedient que estava en el departament que dirigia.

Informació privilegiada i secreta que també va manejar per a conèixer tot sobre les famílies afectades en l’accident del 3 de juliol de 2006. Ho sabia tot d’elles, què estudiaven els fills, la situació laboral dels pares, fins i tot la filiació política de cadascun.

Cap de la policia i amic de Camps

Juan Cotino va ser director general de la policia durant els anys 1996 a 2002 on va arribar de la mà de José María Aznar i Jaime Mayor Oreja. El seu perfil d’home dur, d’ordre i catòlic li va servir per a mantenir-se en el lloc també amb Mariano Rajoy fins que torna al País Valencià com a delegat de Govern.

Després de la victòria de Zapatero en 2004 troba refugi en el govern de Francisco Camps, al qui li uneix una gran amistat i similar filiació religiosa. Amb Camps exerceix de conseller d’agricultura, pesca i alimentació; de medi ambient i de benestar social, arribant a ser vicepresident tercer del govern valencià. Després de la victòria electoral de 2011, Camps el proposa com a president de les Corts Valencianes.

Cotino és amic dels seus amics i no oblida. L’expresident de la Generalitat compta amb el seu recolzament en els seus pitjors dies. Quan Gènova obliga a Camps a dimitir, allí està Cotino (al costat de Rita Barberá i Federico Trillo), quan han d’anar al judici pel cas dels vestits, és el mateix Cotino qui el porta al jutjat en el seu cotxe. Tots dos, van plegats a resar el matí que comença el judici i l’excap de la policia l’acompanya en totes les sessions fins el dia de la sentència absolutòria.

Vinculat a Bárcenas i la Gürtel

Amb Francisco Camps comparteix una mica més que partit, tots dos apareixen vinculats amb la trama Gürtel. En el cas de Cotino, el seu vincle és a través del fill del seu ja famós germà, Vicente Cotino. El seu nebot figura al capdavant de Sedesa, una de les empreses investigades per finançar, presumptament, actes del Partit Popular valencià.

El jutge haurà de dictaminar si l’empresa de Cotino pagava obres i serveis a Álvaro Pérez ‘el Bigotes’, Francisco Correa i Orange Market, per treballs no realitzats, part d’aquests diners aniria a finançar al partit.

També apareix el cognom Cotino en els famosos papers de Bárcenas. Segons la presumpta comptabilitat de l’extresorer, l’empresa familiar hauria ingressat 200.000 euros al març de l’any 2004, en plena campanya electoral.

La fugida de Cotino

Després del programa de ‘Salvados’ sobre l’accident del metro, Juan Cotino guarda silenci. No va voler parlar davant Jordi Évole, ni respondre davant la gent que pel carrer li cridava “que conteste, que conteste”. Cotino tenia un acte hui en les Corts al qual no ha acudit “per motius familiars”, expliquen els seus col·laboradors. Sense més.

Ni ahir ni hui ha estat actiu en les xarxes socials on té un perfil en Twitter que maneja ell i el seu equip i que ahir estava mut. Tampoc hi ha cap entrada nova en la seua pàgina web personal.

El seu personal de confiança, joves del partit vinculats a noves generacions i que són coneguts com els cadells de Cotino no ha tuitejat a l’excés sobre el programa i la fugida del polític valencià. Únicament, Víctor Soriano, líder universitari i vinculat a NNGG, fa al·lusió a un moment del programa quan el suposat germà de Cotino li retorna una trucada telefònica a Jordi Évole. “Veritablement, prou haver parlat amb Juan Cotino per telèfon per saber que no era ell”, assegura després de recordar que el president de les Corts “viu amb el seu germà i cunyada”. De la resta, del programa, de les víctimes i de l’accident ni paraula. Com Cotino.

Aquesta informació ha sigut publicada en La Marea. Traducció: La Veu del País Valencià.

Comparteix

Icona de pantalla completa