Europa Press / RedactaVeu / Castelló de la Plana
Poc abans de les 11.30 d’aquest dimecres, Carlos Fabra ha abandonat les dependències judicials i ha demanat als mitjans concentrats que no li formularen preguntes perquè anava a fer una única declaració: “M’he acollit al meu dret constitucional, he presentat la petició d’indult i l’Audiència resoldrà en el seu moment”, ha indicat escaridament.
No obstant açò, ha contestat de manera breu a altres preguntes formulades. Inquirit per les declaracions del president de la Generalitat i del PP valencià, Alberto Fabra, sobre que la petició d’indult formulada per l’exdirigent del PP castellonenc no tindria “en cap cas suport” del partit i de les institucions, s’ha limitat a dir: “No opine”.
Igualment, preguntat per si no li molesta que el PP no done suport a la mesura de gràcia, ha dit que ell a qui ha demanat l’indult és “al Govern d’Espanya”. Finalment, preguntat per quina presó triaria per a complir la condemna en cas de no paralitzar-se la suspensió, ha respost mirant la periodista que li l’ha formulada: “Quina pregunta més simpàtica…”.
Carlos Fabra estava citat a les 10.00 hores en la secció primera de l’Audiència de Castelló, encara que ha arribat sobre les 9.20 hores, acompanyat de la seua exdona i el que fóra el seu xofer quan dirigia la Diputació provincial. El seu advocat ha arribat uns deu minuts després. L’exesposa, María de los Desemparados Fernández, també estava citada per a requerir-li el pagament de la multa imposada, deixant pendent el relatiu a la indemnització per a l’execució de sentència.
La secció primera de l’Audiència de Castelló ha donat trasllat a les parts perquè, tal com arreplega la llei, en un termini de tres dies es pronuncien sobre la petició de suspensió cautelar de l’execució de la condemna que ha sol·licitat Carlos Fabra mentre es tramita la seua petició d’indult.
No obstant açò, aquest tràmit no alterava l’obligació que l’exdirigent del PP compareguera aquest dimecres davant eixa secció. Carlos Fabra va presentar davant el Ministeri de Justícia la petició d’indult després de la confirmació pel Tribunal Suprem de la sentència que el va condemnar a quatre anys de presó per delictes contra la Hisenda Pública en estafar més de 693.000 euros entre 1999 i 2003, en el conegut com a ‘cas Naranjax’.
