Helena Maleno, investigadora especialista en migracions i resident a Tànger (Marroc), s’ha convertit en unreferent per als immigrants, les seues famílies, autoritats, periodistes i qualsevol que cerque informació sobre leseixides des del nord del Marroc a l’Estat español. No organitza les rutes, sinó que a ella i a la resta del seu equiprecorren les famílies que cerquen als seus desapareguts, les autoritats per a exercir d’intèrprets i fins alsimmigrants desesperats quan la por els ataca en alta mar: “Quan estàs en la pastera necessites algú que etcalme i t’acompanye”, assegura.
“Treballem per l’accés a drets fonamentals com el de la salut de persones migrants que estan a la frontera. Und’aquests és el dret a la vida i per açò fem un ‘monitoring’ dels intents d’arribada a territori espanyol”, explicaMaleno, que porta 15 anys treballant amb immigrants.
En les últimes 48 hores, més de 500 immigrants s’han llançat al mar en petites embarcacions. Per quès’ha produït aquesta eixida? Només pel bon temps?
No sabem exactament per què ha sigut. Fins ara, la gent estava eixint amb mal i bon temps. Crèiem que el mésdeterminant ha sigut que els que van anar a l’aigua ahir van veure que no hi havia vigilància en la costa i es va córrer la veu. I s’hi van llançar més i més… i no hi havia control. És fàcil perquè utilitzen un material que porten enla motxilla, entre altres… i és barat.
L’any passat es va relaxar la vigilància i es van llançar a l’aigua amb mal temps. Vam perdre a prop de 60persones, amb famílies senceres en una sola pastera. Se’n van anar molt precipitadament per la falta de vigilància i amb una ‘toy’ sense mesures de seguretat. Alguns s’han llançat sense jupetins per a aprofitar l’oportunitat.
Quin paper estan jugant les forces de seguretat del Marroc?
Hem vist en els mitjans que pot ser una qüestió de política interna. També influeixen les polítiques deexternalizació de la UE, que utilitzen els immigrants com a moneda de canvi entre països. Però els companysmigrants ens diuen que no hi ha cap control des de Cap Espartel fins a Ceuta.
Salvament parla de rescat de centenars d’immigrants, però la fragilitat de les embarcacions fa pensar quealguns podrien haver desaparegut. Té constància de morts?
No, encara no. Ahir crèiem que no va desaparèixer ningú. Hi ha diverses pasteres amb les quals hem perdutcontacte. Dos, en concret. Una porta en l’aigua des de les 22.00 hores d’ahir i hem de verificar-ho. Ara mateix hiha molta gent en l’aigua i ens està costant comprovar-ho. Una companya ens ha telefonat dient que un xic hacaigut a l’aigua, però no sabem res més.
Com han evolucionat els perfils i les arribades en els últims anys?
Encara que són minoria, les dones vénen de situacions de violència en els seus països: tracta de persones,matrimonis forçosos, violacions, ablació… sempre vénen amb històries dramàtiques. Moltes de Camerun, peròtambé d’altres països com Nigèria. Està havent-hi un repunt de xiques adolescents, encara que els que passenen embarcacions són homes. En cadascuna fiquen a una, dues o tres dones que són les que buiden l’aigua.
També arriba un perfil del nord de Mali per la situació que viu el país. El perfil de la pastera és més francòfon.Els de països angloparlants com Nigèria no solen creuar tant l’Estret. Cada vegada que es desestabilitza unazona, com el nord de Camerun amb Boko Haram, ho notem ací.
Quant estan pagant per creuar?
Depèn del material, per exemple hi ha jupetins per 10 euros. Ara tothom voldrà comprar una zodiac, i pugen elspreus. Per 100 euros, 20 o gratis, pots viatjar en la zodiac. Depèn de com s’organitze el grup. Però no són elspreus d’una pastera, en les quals es paguen uns 1.000 euros. El Govern està obsessionat amb què hi ha gransmàfies darrere. Es neguen a assumir que són persones. Asseguren que és totalment fals que hi haja bucsd’abastiment o que hi haja un vaixell que vaja soltant la gent a centenars de metres de la costa. En aquest cas nohi ha grans màfies. Si hi ha alguna causa és la relaxació de la vigilància marroquina. I cal parlar de la falta de justícia social i la externalización de fronteres, que és un fracàs. Aquestes són les causes.
Fa deu anys, l’Estat espanyol prometia combatre les migracions per mar amb més contractacions en origen, méscooperació al desenvolupament i més Frontex. En què ha quedat?
Han fet una política totalment repressiva, de dretes. Fins i tot el PSOE. Han posat el focus en una suposadasituació de guerra, en lloc d’en la justícia social. Els ha preocupat més que els empresaris facen negoci amb lesconcertines i els radars. Però davant tens a ciutadans que cerquen drets civils, que no pots parar amb lamilitarització. Cal anar cap a polítiques internacionals. Portem deu anys creant pors i donant les mateixes xifres.Creant pors i racisme en la societat espanyola.
Aquesta informació ha sigut publicada en La Marea. Traducció: La Veu del País Valencià.
