EP / Madrid.
Fiscalia General de l’Estat ha donat instruccions a la Fiscalia Provincial de València i la fiscal de sala delegada per a la Tutela Penal de la Igualtat i contra la Discriminació perquè estudien la possibilitat d’interposar recurs de cassació contra la sentència de la secció quarta de l’Audiència, que va absoldre 16 acusats de pertànyer a l’organització neonazi Front Antisistema (FAS), en declarar nul·les les escoltes telefòniques en el conegut com a ‘cas Panzer’.
Així consta en un escrit de la Fiscalia General de l’Estat al diputat d’ERC en el Congrés Joan Tardà, qui s’havia interessat per aquest cas i havia sol·licitat una reunió al fiscal general de l’Estat per a transmetre-li els seus suggeriments.
En el text, aquest òrgan li comunica haver rebut el seu escrit en el qual expressa la seua “discrepància” amb la sentència de la secció quarta de l’Audiència provincial en el ‘cas Panzer’, que absol els acusats de presumpta pertinença a una organització neonazi, i indica que amb data –4 d’agost– ha donat instruccions per a estudiar la possibilitat de presentar recurs.
Respecte a la reunió, li transmet que, davant el període vacacional, no serà possible fins a agost o setembre, si bé li trasllada que pot ser atès pel fiscal de sala que substitueix el fiscal general.
Joan Tardà espera que finalment l’Estat “acabe interposant aquest recurs davant el Tribunal Suprem” contra la resolució judicial i destaca la “predisposició” del representant d’aquest òrgan per a rebre’l. El diputat ha demanat celebrar la reunió la setmana vinent –sense data fixada– amb la finalitat de conèixer “més coses de les instruccions donades a la Fiscalia de València”. Segons el parer de Tardà, aquesta resolució “és una vergonya i, com a mínim, l’Estat ha d’interposar un recurs de cassació”.
El judici pel ‘cas Panzer’ va començar el 14 de juliol arran de l’operació en què al setembre de 2005 es va desarticular l’organització neonazi Front Antisistema (FAS), amb seu a la capital valenciana. L’Audiència va absoldre 16 acusats dels delictes d’associació il·lícita, tinença il·lícita d’armes prohibides i tinença d’armes de foc reglamentades, per als qui el fiscal demanava 42 anys de presó en total. Entre els acusats, estava l’assassí confés del jove de Burjassot Guillem Agulló, assassinat a l’abril de 1993.
Les entitats que van exercir l’acció popular en el judici van anunciar que estudiaven interposar el recurs de cassació i van instar la Fiscalia al fet que també ho fera. Acció Popular contra la Impunitat es va personar en aquesta causa com a acusació popular, formada per diferents associacions, entitats i partits polítics d’esquerra del País Valencià.
