El passat mes de juliol, Acció Ecologista-Agró ja va denunciar públicament la sobreexplotació de la massa d’aigua del Palància Mitjà-les Valls, que va obligar a organitzar un rescat d’urgència per a salvar la vida dels peixos que encara sobrevivien a la Font de Quart (Quart de les Valls, Camp de Morvedre). Llavors, des de l’organització ecologista es va alertar que la pròxima víctima d’aquesta explotació desmesurada dels aqüífers seria la Marjal d’Almenara. I aquest mes d’agost, per desgràcia, l’auguri que ningú no ha volgut escolar s’ha convertit en una trista realitat. Centenars de ‘petxinots’ de dues espècies (Anadonta anatina i Unio elongatulu, clòtxina de riu catalogada en perill d’extinció) agonitzen als Estanys d’Almenara, que com la resta de la marjal estan pràcticament secs.
Davant d’aquest desastre ecològic, crida l’atenció la nul·la resposta de les administracions públiques implicades en la gestió de la Marjal d’Almenara, un aiguamoll que forma part del Catàleg Valencià de Zones Humides i també de la Xarxa Natura 2000 de la Unió Europea, ja que està protegida per ser Lloc d’Interés Comunitari (LIC) i Zona d’Especial Conservació per a les Aus (ZEPA). La Confederació Hidrogràfica del Xúquer (CHX), lluny d’actuar per a evitar la sobreexplotació de la massa d’aigua del Palància Mitjà-les Valls en un període de sequera com el que estem patint, no reacciona i continua permetent que els més de 150 motors que eixuguen l’aqüífer seguisquen amb les seues extraccions sense cap tipus de control.
En lloc de fixar un cabal ecològic per a la Marjal d’Almenara, i aplicar restriccions a les extraccions, per a evitar així la sobreexplotació de l’esmentada massa d’aigua i assegurar-ne la recàrrega, la CHX segueix fent la vista grossa, com si no passara res. La ineptitud d’aquesta administració de l’Estat, que sembla que s’ha oblidat dels objectius de la Directriu Marc de l’Aigua, posa en perill els valors mediambientals dels Estanys d’Almenara i la resta de la marjal. Però, també, la mateixa conservació, a mitjà i llarg termini, dels aqüífers de la zona.
Per la seua part, la Conselleria d’Infraestructures, Territori i Medi Ambient, en lloc de treballar per la conservació de la Marjal d’Almenara i la resta de zones humides del País Valencià que pateixen la sobreexplotació dels aqüífers, es dedica durant l’estiu a canviar la Llei per a permetre el llançament de focs d’artifici en zones forestals. I a pressionar per a modificar la Directiva Aus de la Unió Europea, buscant a la desesperada una cobertura legal per al parany, un mètode de caça massiu i no selectiu que mata il·legalment milers d’ocells cada any al nostre territori.
Aquestes, per desgràcia, són les prioritats de la consellera Isabel Bonig. Dels plans de gestió de la Marjal d’Almenara i la resta d’aiguamolls protegits, que acumulen anys de retard, no en vol saber res. Els ‘Unio elongatulu’ en perill d’extinció morts en els Estanys d’Almenara són un exemple paradigmàtic de les polítiques que aplica la Conselleria de Medi Ambient per a conservar els tresors naturals dels nostres aiguamolls… Fins i tot a la Marjal d’Almenara, un espai natural tan valuós que la mateixa Generalitat Valenciana ha demanat la seua incorporació a la Llista Ramsar de zones humides d’importància internacional.
Finalment, la tercera administració implicada en la gestió dels Estanys, l’Ajuntament d’Almenara (La Plana Baixa, Castelló), continua a la seua. Com no tenia prou a permetre en aquest espai natural la caça (en zones d’ús públic destinades a l’observació d’aus) i potenciar la pesca d’espècies exòtiques i invasores, ara el consistori ha transformat un centre d’educació ambiental, pagat amb fons europeus, en un bar amb terrassa i para-sols. Però, de la sobreexplotació agrícola dels aqüífers i la mort de ‘petxinots’ en els Estanys no volen saber res. Aquesta és la política mediambiental de l’Ajuntament d’Almenara.
Des d’AE-Agró exigim a les tres administracions implicades en la conservació d’aquesta zona humida protegida una ràpida intervenció per a evitar que aquest estiu continue degradant-se l’aiguamoll. I açò només serà possible si s’atura la sobreexplotació dels aqüífers i l’aigua dels ullals torna a brollar i a inundar els Estanys i la resta de la Marjal d’Almenara. La solució és senzilla, però cal valentia política i un mínim de respecte per la nostra natura. I, per desgràcia, fins al moment, cap de les tres administracions implicades es caracteritza per aquestes qualitats.
