RedactaVeu / Europa Press / Paterna
L’exdirectora de Televisió Valenciana (TVV) i exsecretària autonòmica de Comunicació del Consell, Lola Johnson, declara aquest dimecres com a imputada en el jutjat de Primera Instància i Instrucció número 6 de Paterna (València) per presumptes irregularitats en contractes de Ràdio Televisió Valenciana (RTVV).
En concret, Johnson està citada aquest dimecres, dia 23, a les 10 hores, i l’endemà compareixerà l’exdirector general de RTVV José López Jaraba, en una causa oberta pels presumptes delictes d’apropiació indeguda, administració deslleial i malversació de cabals públics.
La passada setmana també van declarar en el jutjat, com a imputats, els exdirectius de RTVV Lluís Motes, Luis Redondo i Nuria Romeral. Els dos primers van defensar que durant les seues etapes com a administradors de Ràdio 9 i de la televisió pública “tan sols complien ordres que venien de dalt”, i van insistir que tant els contractes com les despeses i els pressupostos venien directament de la Generalitat Valenciana, que era propietària de la societat.
Per la seua banda, Nuria Romeral va assegurar davant el jutge que durant la seua etapa com a responsable de la ràdio pública valenciana, la seua labor es va centrar en qüestions “tècniques i periodístiques”, i que es va dedicar a reduir les despeses, a baixar sous als directius i a augmentar l’audiència seguint instruccions de la direcció general de RTVV, que en aquell moment ocupava José López Jaraba.
L’origen; la denuncia de Compromís
Aquest procediment es va originar arran d’una denúncia interposada per Compromís en la qual acusava l’excúpula de RTVV de generar un presumpte forat de 1.300 milions en contractes amb mitjans de comunicació i productores.
El ‘modus operandi’ era, segons arreplega la denúncia, contractar fora de pressuposat productes i serveis cada any per import de 80, 90 o 120 milions d’euros, la qual cosa generava una “desviació” que es va veure reflectida en els informes de la Sindicatura de Comptes.
En concret, la denúncia abasta les actuacions que es van fer des del 2010 fins a l’actualitat, per a evitar que alguns delictes societaris hagueren pogut prescriure. Compromís hi exposa la “disposició dolosa dels recursos de què consta l’ens públic sense justa causa i en perjudici de les arques públiques” des de l’exercici 2010, quan la Sindicatura de Comptes ja apuntava que TVV i RAV es trobaven en causa de dissolució.
Entre d’altres, es refereix a l’adquisició de drets esportius, de col•laboració comercial entre TVV i el Vila-real CF, a l’“irregular tractament” dels ingressos publicitaris, l’existència d’un crèdit a favor de RTVV de 901.000 euros de las Provincias Televisió i Televisió del Mediterrani pel múltiplex o l’adquisició dels drets d’emissió de tres documentals a la productora Triskel.
Els denunciants consideren que els cinc exdirectius de RTVV van executar càrrecs mercantils “amb menyspreu manifest de la més elemental ‘lex artis’ mercantil i empresarial, i al marge dels seus deures en relació amb la situació financera de l’ens”, van contractar “incomplint els procediments legals” i “van ocultar contractes adduint per a açò una presumpta confidencialitat impròpia en la gestió de fons públics”.
També els considera responsables de la “concessió d’avantatges comercials a clients, que feien que el servei oferit per l’ens públic mancara de benefici per a l’ens” o “falta de justificació” en les contractacions.
‘Recepció’ dels extreballadors de RTVV
Tant Motes, com Romeral i Redondo, que declararen fa dues setmanes a Paterna, foren rebuts en la porta del jutjat per extreballadors de RTVV amb crits de ‘pocavergonya’, ‘lladres’ i ‘corruptes’. Lluís Motes va denunciar en el jutjat de guàrdia, després de concloure la seua declaració, que a la seua arribada a l’òrgan judicial va rebre una puntada de peu. En la seua eixida, escortat per diversos agents de la Policia i, una vegada va pujar al cotxe que l’esperava, es va acomiadar fent la figa als presents.
Tots els exresponsables de RTVV s’han escudat, en la causa oberta pels presumptes delictes d’apropiació indeguda, administració deslleial i malversació de cabals públics, en què no tenien “cap responsabilitat” en el forat econòmic de la societat, i reiteraren que “tot els era donat des de la Generalitat”, que era l’òrgan que fixava tant les despeses com els pressupostos.
