RedactaVeu / València
El Tribunal Suprem (TS) ha rebutjat el recurs que la Generalitat valenciana va interposar contra l’ordre dictada pel Ministeri de Cultura que al 2009 -en època de l’anterior Govern socialista- va paralitzar el Pla Especial de Reforma Interior (Pepri) del barri del Cabanyal de València en considerar que existia espoli.
L’Alt Tribunal considera que “els casos d’espoliació del patrimoni cultural són competència de l’Estat”.
Segons consta en la resolució, la Sala Tercera del Suprem ha rebutjat les al•legacions del Govern valencià contra la suspensió del pla urbanístic mentre es duguera a terme l’adaptació del mateix per garantir la protecció dels valors històric-artístics que van motivar la seua qualificació com a conjunt històric.
En el seu recurs, el Consell al•legava “que l’actuació de l’Estat en aquesta matèria era excepcional i subsidiària, solament legitimada quan la comunitat autònoma no actuara en defensa del bé protegit”.
Enfront d’aquest argument, el TS assenyala que “els casos d’espoliació del patrimoni cultural, artístic i monumental són una competència exclusiva atribuïda per la Constitució a l’Estat”.
En aquest enllaç es pot consultar el text complet de la resolució del Tribunal Suprem.
La sentència, comunicada aquest dilluns i amb data del 23 de juny, arriba després que l’alcaldessa de València, Rita Barberá, anunciara fa unes setmanes un desbloqueig del pla Cabanyal i un principi d’acord amb el govern espanyol que permetria modificar el pla urbanístic i enderrocar de nou cases per poder dur a terme la polèmica ampliació d’una avinguda que travessa el barri.
L’acord anunciat per Barberà inclou modificacions del pla inicial per adaptar-lo a l’ordre del Ministeri de Cultura que protegia l’enderroc de cases al barri, considerat Bé d’Interès Cultural. El consistori haurà de modificar les actuacions i entre altres qüestions reduir el nombre d’edificis afectats i mantenir altres considerats protegits com la Llotja de Pescadors.
La plataforma veïnal Salvem el Cabanyal va advertir a l’Ajuntament de València i el govern espanyol que podrien cometre un delicte de prevaricació si prolonguen l’avinguda perquè l’ordre ministerial no permet prolongar, ja que es trenca amb la trama singular del barri, element fonamental del conjunt històric.
La polèmica
La prolongació de l’avinguda Blasco Ibáñez fins al front marítim travessant el barri del Cabanyal arrossega més de 14 anys de polèmiques, enfrontaments i contenciosos.
Els informes del Ministeri de Cultura sostenien que amb el pas de l’avinguda Blasco Ibáñez pel mig del barri, es destrueix la trama singular del Cabanyal, enderrocant 1651 habitatges, uns 400 protegits pel seu valor històric, alguns d’ells ja enderrocats, i que per tant s’estava cometent un “espoli del patrimoni històric”.
L’Ajuntament de València, per la seua banda, manté que amb l’actuació s’acabaria amb la degradació d’un barri on viuen moltes minories conflictives i que està ple de solars producte dels enderrocaments.
Més d’un any després de la paralització per part del Ministeri de Cultura, el gener de 2010, la Generalitat Valenciana aprovava de manera urgent un decret-llei en el qual s’anul•lava l’ordre ministerial i es considerava que només el Govern valencià tenia les competències de protecció del patrimoni històric i quines actuacions podien ser considerades espoli.
Després de quatre anys de litigis, un nou recurs rebutja les actuacions de la Generalitat Valenciana i considera que les competències són exclusives de l’Estat.
