La cantant i investigadora valenciana Mara Aranda, coneguda internacionalment pel seu treball durant més de dues dècades de rescat de les cultures Mediterrànies, actuarà a València el pròxim dijous 10 de juliol.
El concert ‘Música de jueus a l’alqueria de Moros de Mara Aranda’, se celebrarà a les 22.30 hores al Claustre del Monestir de Sant Miquel dels Reis. Aquest edifici constitueix una realitat arquitectònica i històrica complexa en què es reuneixen una alqueria islàmica, un monestir cistercenc, Sant Bernat de Rascanya; un monestir jerònim i un complex penitenciari.
Tots aquests edificis es van construir de manera escalonada al llarg del temps i van ser modificats, transformats, ampliats i, també, demolides part de les construccions preexistents. També a Sagunt, Morella, Castelló, Alzira i en les principals ciutats de l’Antic Regne de València, hi havia jueries i, amb açò, jueus coexistint amb moriscs i amb cristians. Per a tots ells aquesta era la seua casa, la seua terra…en ella havien donat a llum als seus fills i enterrat els seus morts durant centúries, generació després de generació.
La cantant valenciana, després del seu pas per València impartirà un seminari, entorn de la música sefardí, del 20 al 24 de juliol en el marc del Curs i Festival Internacional de Música Medieval i Renaixentista de Morella.
També el 5 de setembre està confirmat un concert al museu jueu Isaac Melul, de Béjar, ciutat que ha custodiat el seu passat jueu i que en l’actualitat s’encarrega de rendir-la al servei de la cultura, en què van coexistir en harmonia els homes de qualsevol credo en qualsevol època.
‘Sephardic legacy’, el seu últim treball discogràfic, ens presenta el llegat jueu-espanyol, custodiat durant més de cinc segles, en constant evolució, d’un poble que lluny de tancar portes i finestres per enclaustrar aqueixa herència antiga, transmesa de pares a fills, les va obrir de bat a bat, sent aquest el motiu pel qual podem cantar-les en l’actualitat i compartir-les amb tots aquells amants de la història, de la música i de les tradicions.
Mara Aranda ha dedicat bona part de la seua producció discogràfica als cants sefardíes. A l’octubre de 2014 es presentarà a l’edifici històric de la Llotja de la Seda a València el nou treball ‘La música tancada’ El llegat oral de la diàspora sefardí, al costat de Capella de Ministrers dirigida per Carles Magraner.
El barri jueu de València
Cal assenyalar que part del call, la paraula valenciana per a barri jueu, s’estenia sobre l’antic circ romà de valència. El cementeri estava en l’actual plaça d’Els Pinazo. La sinagoga, centre religiós i administratiu, aproximadament en la zona localitzada hui entre els carrers del Mar i de la Pau i al costat es trobava la bet-Midrash la “Casa d’estudi” o ensenyament per on potser varen passar tres valencians, jueus, il•lustres entre els segles XV i XVI, l’Edat d’Or de València.
El primer d’ells va ser el gran humanista Juan Luís Vives (1492-1540) que va estudiar a la recentment fundada Universitat de València cap al 1508 i a la de París per a després traslladar-se a Flandes. Tant el seu pare com la seua àvia varen caure entretant en mans de la Inquisició de València.
El altres dos jueus il•lustres varen ser Lluís Alcanyís nascut a Xàtiva, catedràtic examinador de metges i ocupant la “cadira de medicina i cirurgia”, condemnat al costat de la seua dona a la foguera a València i Lluís de Santàngel, nascut a València al 1492 i vinculat a la corona d’Aragó, encarregant-se del patrimoni real, les finances i els préstecs a interès a la monarquia. Al 1497 va obtenir dels monarques un estatut de neteja de sang, privilegi que el protegia davant el sant Ofici.
