VALÈNCIA. Les últimes hores a ca Diari La Veu han sigut un poc convulses. Més de l’habitual, vull dir. L’assenyalament que ha patit aquest diari per part d’alguns partits de la dreta valenciana, que ens han acusat falsament d’estar investigats en una causa judicial que s’instrueix a Barcelona relacionada, suposadament, amb el finançament del “procés independentista”, ha evidenciat la feblesa dels fonaments d’alguns que s’autodefineixen demòcrates.
Diari La Veu s’ha convertit en l’objectiu d’aquells que amaguen darrere de la crítica a les ajudes per al foment del valencià en els mitjans de comunicació intencions que estan molt a prop d’atemptar contra drets fonamentals que recull la Constitució espanyola que ells tant invoquen.
El Partit Popular i Ciutadans han fet de les ajudes al foment i ús del valencià en els mitjans de comunicació objecte d’una part de la seua acció política. El partit d’Isabel Bonig ha judicialitzat el repartiment de les subvencions i la formació de Toni Cantó s’ha entestat a fer llistes de quins mitjans són mereixedors de rebre diners públics i quins, no. La diputada taronja Merche Ventura ha reiterat en diverses ocasions en seu parlamentària que troba “inconcebible que es destinen diners públics de tots els valencians a entitats de tall catalanista“. De vegades diu “catalanista”, de vegades “independentista”… Segons el dia, però el discurs és el mateix.
En la mateixa línia es va expressar el portaveu de Ciutadans a l’Ajuntament de València, Fernando Giner, quan aquest divendres va dir que “els diners dels valencians en cap moment havien de servir per a mantindre oberts mitjans que no fan més que promocionar i fomentar l’independentisme”. No perdré més temps del necessari a desmentir aquesta afirmació però li reitere, senyor Giner, que Diari La Veu no fomenta l’independentisme. Ni l’unionisme, ni el valencianisme, ni el llevantinisme. Em perdonaran l’acudit però és que estem en un moment en què cal recordar a certs representants públics que els mitjans informen i no fomenten.
Fet aquest aclariment, anem al rovell de l’ou. El problema de Ciutadans són les ajudes al valencià? Doncs, miren, sincerament, crec que no. No els he escoltat ni una vegada dir com s’haurien de repartir, amb quins criteris; però sí que els he escoltat, en moltes ocasions, dir quines empreses són mereixedors de rebre diners públics i quines no. I saben quin és el seu criteri? Ideològic. Hi ha premsa que no agrada a Ciutadans, i no per raons periodístiques. Heus ací una formació liberal acotant la lliure concurrència i denunciant que la premsa que compleix els requisits establerts per l’Administració puga obtindre recursos públics a través d’ajudes o publicitat institucional. Quines coses…
Amb tot, agraïsc a Ciutadans la claredat en el seu missatge. Ara ja sabem que el seu problema no són les ajudes al foment de la llengua, sinó que el valencià en ell mateix suposa una amenaça per a ells. Informar en valencià i des d’una òptica valenciana és per a la formació taronja raó suficient perquè salten les alarmes. Premsa en valencià i valenciana, si no segueix els seus cànons de ‘valencianitat’, es converteix en “catalanista” i sediciosa.
M’agradaria saber si el senyor Giner abans de titllar-nos de mitjans de “l’entorn independentista” ha invertit 3 minuts a llegir alguna de les nostres cròniques, notícies o reportatges. Ho dubte. I ha demanat opinió a alguna persona de l’equip de comunicació del partit per a donar alguna informació sobre nosaltres? Segur que no. Així és fa la política ara. Difama, que alguna cosa queda. Nosaltres li vam sol·licitar formalment divendres una rectificació perquè va assegurar falsament que estem sent investigats per un jutjat. Encara estem esperant.
Però ara tornem al fons de la qüestió. Ara ens ha tocat a nosaltres però la batalla, malauradament, no és sols contra el valencià. El valencià és la punta de l’iceberg d’una guerra en què un bàndol pretén homogeneïtzar la societat i assenyalar tot aquell que isca del seu marc de pensament per ser considerat una amenaça a la convivència. A l’altre costat ens han de trobar a tots els que defensem una societat plural i diversa en la qual escriure en un idioma o pensar de determinada manera mai no pot estar penat. És una batalla per la llibertat.
De qui parlem? De Ciutadans o de Vox? Doncs la línia entre tots dos s’ha fet tan estreta que de vegades és difícil distingir-los. Ciutadans ha carregat contra nosaltres i Vox, contra el company Alfons García, cap de Política de Levante-EMV. El partit d’ultradreta, el que veta periodistes i nega l’entrada a la seua seu a informadors, ha assenyalat García i l’ha posat en la diana del seu exèrcit de trolls per no fer cas de les ‘recomanacions’ del partit sobre com havia de redactar una notícia. Com que el periodista no s’ha doblegat al seu suggeriment, Vox l’ha anotat en la llista negra i publica una conversa privada entre García i el servei de premsa del partit. Sense l’autorització del periodista, òbviament, fent cas omís a la legalitat.
Pose l’exemple del meu (bon) company de Levante perquè vegen que aquesta guerra no va sols contra Diari La Veu o el valencià sinó també contra la llibertat de premsa i d’expressió. Per això, aquesta columna també va per tu, Alfons, i per tots aquells companys que en els últims temps han sigut víctimes de la intolerància. Seguim fent periodisme, que és el que els molesta.
