VALÈNCIA. La negociació col·lectiva va ser una de les grans perjudicades amb la reforma laboral del Partit Popular en 2012 i des d’aleshores, la seua recuperació és una de les principals reivindicacions sindicals, que la consideren fonamental per a garantir el benestar de les persones treballadores i per a evitar l’aparició dels coneguts com a treballadors pobres, persones que amb el sou no poden arribar a final de mes.
L’any 2018 va acabar amb la signatura de 313 convenis col·lectius al País Valencià, 20 d’ells d’àmbit autonòmic, que van beneficiar 659.621 treballadors de 90.765 empreses diferents. Així s’extrau de les dades facilitades per CCOO-PV a Diari La Veu, que mostren que es van signar 234 convenis d’empresa i 79 sectorials.
Aquestes xifres són lleugerament inferiors a les de l’any 2017, quan es van signar 389 –298 d’empresa i 91 sectorials–, segons les dades provisionals del ministeri d’Ocupació. No obstant això, els augments mitjans de salari han sigut superiors enguany. Les dades de CCOO-PV assenyalen que la negociació col·lectiva ha suposat un augment de sou mitjà de l’1,64%, mentre que l’any passat l’increment va ser de l’1,53%. Segons ha explicat Daniel Patiño, responsable d’Acció Sindical de CCOO-PV, l’augment del salari aconseguit per conveni és superior a l’increment anual de l’IPC, que va patir una notòria caiguda en desembre.
Els collidors, les ambulàncies i la ceràmica
Segons explica Patiño, un dels principals èxits de la negociació col·lectiva en 2018 –tot i que va acabar de formalitzar-se en 2019– va ser la signatura del conveni col·lectiu dels collidors. Aquest acord, que beneficia uns 44.000 treballadors, suposa un augment salarial i una millora de les condicions per als collidors de cítrics. L’acord es va signar en gener, però s’aplica amb retroactivitat des de l’1 de gener. El conveni recull uns increments de sou del 2% en el salari per resultat per a 2018 i un 1% per cada campanya des d’ara.
Una altra de les principals fites aconseguides pels sindicats és el conveni del sector de transport medicalitzat, és a dir, de les ambulàncies. Segons recorda Patiño, aquest va ser un dels processos més costosos i l’acord va vindre precedit per nombroses jornades de vaga fins que finalment es va arribar a un pacte. En un primer moment, des de CCOO es van mostrar poc inclinats a acceptar l’acord perquè el consideraven “insuficient”, però finalment el van ratificar.
Els més de 16.000 treballadors del clúster ceràmic també van acabar 2018 amb un conveni col·lectiu que després de huit mesos de negociació, els treballadors van acceptar un augment de salari del 2,5% a l’any sobre els conceptes salarials durant tres anys de vigència –des de 2018 fins a 2020–.
Assumptes pendents per a 2019
Tot i els resultats aconseguits en 2018, Patiño considera que s’han quedat “assumptes pendents” per a acabar de rematar en 2019. Un d’ells és el conveni col·lectiu dels treballadors de Metrovalencia, que van estar de vaga des de l’engegada del servei de metro nocturn fins al 4 de febrer. Els sindicats reclamaven la recuperació del sou perdut durant la crisi i, finalment, es va arribar a un preacord segons el qual es vincula durant cinc anys un increment del 2% anual de les taules salarials, que es vincularà proporcionalment a l’augment de l’eficiència en el treball, que es mesurarà amb diversos indicadors, com ara l’increment del treball productiu i l’augment de nombre de viatgers.
Però aquest no és l’únic en el món del transport. Els treballadors de l’Empresa Municipal de Transports (EMT) va iniciar el passat 29 de gener una vaga parcial que s’estén durant tot el mes de febrer. I és que els treballadors van rebutjar el preacord aconseguit amb l’empresa sobre jubilacions parcials i prejubilacions, i van decidir engegar mobilitzacions.
El preacord contemplava igualment la possibilitat que els treballadors pogueren acollir-se voluntàriament als 60 anys a un lloc de treball amb menys càrrega física si tenen dificultats per a desenvolupar el seu treball habitual, sota prescripció mèdica. També contemplava un increment salarial del 2,25% i reconéixer a cada treballador les cent hores de formació que l’empresa els deu.
Patiño també va lamentar que l’any haja acabat sense un conveni en el sector de l’hostaleria a les demarcacions de València i Castelló. En aquest últim cas, els treballadors “d’un sector tan important com aquest” fa ja 8 anys que estan sense conveni, recorda el sindicalista. En el cas de la patronal de la demarcació de València, Patiño assegura que les seues reivindicacions són “marcianes”, ja que demanen “regular la subcontractació amb diferències entre l’empresa externa i la principal”.
Negociació col·lectiva amb perspectiva de gènere
Des de CCOO-PV consideren que cal incloure la perspectiva de gènere en la negociació col·lectiva i en les taules de negociació per a garantir que les reivindicacions de les dones tinguen veu. En aquest sentit, Patiño assegura que s’estan incrementant el nombre de dones que formen part de les taules de negociació, “tot i que encara resulta molt desequilibrat”. “La negociació col·lectiva ha de ser un fidel reflex de la societat”, explica. “No parlarem d’una igualtat real en el marc normatiu, fins que no es participe de la mateixa manera en la creació de les normes i convenis col·lectius”.
Segons les últimes dades del Comité Econòmic i Social valencià, recollides per un informe del sindicat referents a 2017, només un terç dels convenis signats recullen clàusules que fan referència a “mesures de promoció de la igualtat de tracte i oportunitats entre homes i dones”, i encara són menors (un 8%) dels convenis signats que incloïen clàusules que feren referència a mesures de preferència a favor del sexe menys representat quant a contractació, promoció, formació, adaptació de la jornada. “Aquest tipus d’accions positives s’haurien de potenciar en les taules de negociació”, assenyalen des del sindicat.
El sindicat també reclama que les negociacions reflectisquen “aspectes tan sensibles i importants per als interessos de les persones treballadores com establir els límits del poder empresarial en el control”, com per exemple la geolocalització, la utilització de mitjans tecnològics i garanties en la protecció des de l’ús dels currículums per part de les empreses.
