Mural d'un País Valencià muixeranguer: Muixerangues de les comarques centrals (III)

Tot i que és cert que el bressol de la muixeranga ha esdevingut Algemesí pel que fa a l’antiguitat documentada, a la continuïtat a través dels segles, majestuositat en alçada i acceptació popular, no és menys cert que a les Comarques Centrals les muixerangues també han tingut un lloc destacat en la història. Entre d’altres, Oliva, l’Olleria, Gandia, Xàtiva, Pego o Tavernes de la Valldigna són exemples que ens han de convidar a investigar-los amb més profunditat. No obstant això, en aquesta entrega no ens detindrem en el fet d'analitzar la història de la muixeranga a les comarques del que coneguem també com Diània, sinó que farem un breu repàs d’aquelles colles que actualment conformen el panorama muixeranguer al sud de la província de València.

Per ordre cronològic, la fundació del Ball dels Locos de l’Olleria, a la comarca de la Vall d’Albaida, va suposar un punt d’inflexió en la recuperació de la tradició de bastir torres humanes al sud de la província. La documentació recuperada afirma que l’últim Ball dels Locos a l’Olleria fou a la Festa de la Magdalena del 1917 i tot apunta que la representació seguia les pautes del que coneixem com a Ball de Valencians. Però, no seria fins a les festes del 1996 quan es va decidir recuperar la tradició i es va constituir la colla tal com avui la coneixem. Va formar part de la fundació de la Federació Coordinadora de Muixerangues (FCM) com a colla tradicional i ha popularitzat en gran part de les colles arreu del país el conegut Alcoianet amb estructura 3-2-1. Actualment realitza figures de 3 i 4 alçades encara que anys enrere va aconseguir realitzar el que anomenen 3d5.

Sis anys després, al 2002, naixeria el que ara coneguem com a Muixeranga de la Safor sota el nom de Muixeranga la Construcció de la Safor. S’anomenà així per les referències que la documentació recuperada del 1875  feien al voltant de l’actuació del Bayle de la Mogiganga, formada pel gremi de la construcció, a les festes patronals. La colla, que acull gent vinguda de quasi tots els pobles de la comarca ha actuat arreu del territori valencià, al Principat, País Basc, Portugal i Itàlia, on alçaren al 2007 la seua primera figura de 5 alçades, amb estructura 3-3-2-1-1. Actualment compta al voltant de 130 membres i acostuma a realitzar, a les places del país i inclús a Catalunya, gran varietat de  torres de 4 i 5 alçades del repertori muixeranguer, així com l’Alimara, figura de creació pròpia i de 5 alçades. Recentment han estrenat a plaça una nova figura de 4 alçades anomenada Auriba amb perspectiva d’elevar-la un pis més. Des de la creació de la FCM forma part com a colla de 5.

Seguidament, i pel que fa a l’actualitat, la tercera colla més antiga de les Comarques Centrals és la Muixeranga de Xàtiva. Encara que tenim referències documentals al ball de la muixeranga a partir del 1789, la colla també coneguda com la Socarrada naix al 2016, i amb menys de quatre anys de vida ha esdevingut una de les colles més potents del moviment muixeranguer.  Amb al voltant d’un centenar de membres ens han acostumat a veure muixerangues de cinc alçades a places com Xàtiva, València, Muro, Gandia, Vinaròs o Tortosa i  forma part, per tant, de la FCM com a colla de 5. També  destaca a més a més pel treball en la recerca documental i històrica de la ciutat i el seu passat cultural. Aquest any ha consolidat la que ja és la seua III Trobada de Muixerangues i just aquest més celebra el primer aniversari de la seua seu social.

Pel que fa a la comarca de la Marina Alta, al 2017 es dissolia la Muixeranga de Pego per a fundar-se una nova colla que s’expandiria a nivell comarcal sota el nom de Muixeranga de la Marina Alta. Fou també, a l’igual que les tres colles abans mencionades, colla fundadora de la FCM  i després de dos anys d’existència han fet del festival Xàlonia i del Festacarrer d’Ondara les seues dos pròpies dates importants, sent aquest 2019 el tercer any consecutiu de trobada muixeranguera. Acostuma a mostrar a plaça figures de tres i quatre alçades amb l’excepció del Festacarrer del 2018 on junt amb altres colles va aconseguir descarregar l’Alta de 5.

Al mateix 2017 el moviment muixeranguer valencià contemplava amb il·lusió l’aparició d’una nova muixeranga creada a la comarca del Comtat. Junt amb l’ajuda d’altres colles feia aparició pública la Muixeranga Penyeta Blanca de Cocentaina. Un any després entrava a formar part de la FCM com a colla de 4. La colla, que llueix blanca i amb faixa negra, ha actuat arreu del Comtat  així com en trobades muixerangueres organitzades per altres colles com Torrent, Xàtiva, Pego o Alacant. Amb menys de tres anys i amb una trajectòria constant i ascendent ja realitzen amb solvència gran part del repertori de figures de quatre alçades i a més a més han creat Penyeta Blanca, una entrada a plaça a mode de pas de gegantets amb una peça del mestre contestà Hipòlit Agulló.

Finalment, l'última colla en incorporar-se al panorama muixeranguer de Diània ha sigut la Muixeranga de la Vall d’Albaida. Creada al 2018, la colla verda i blanca no té encara seu social i realitza els seus assajos per diferents pobles de la comarca, majoritàriament a Ontinyent. Com a fites importants cal destacar la seua primera sortida a la Marxeranga de Campello però sobretot l’actuació a la III Trobada de Muixerangues de la Muixeranga de la Plana d’aquest any on per primera vegada s’estrenaven en les quatre alçades fent-ho per tres vegades amb èxit. Una colla ben jove però amb un bon ritme que esperem seguisquen omplint per molts anys les places de la Vall d’Albaida amb cultura popular.

A tall de cloenda podem dir que a les Comarques Centrals el moviment muixeranguer gaudeix d’un bon estat de salut i que és difícil trobar un cap de setmana on no s’exhibisquen muixerangues en la plaça d’algun poble en motiu d’una festivitat o trobada. Esperem que continue i no s’ature l’explosió de colors així com l’espectacularitat que ofereixen.