TALLINN (ACN). José Ernesto Suárez és un emprenedor valencià que fa just un any va decidir traslladar-se a viure a Tallinn, capital d’Estònia, aprofitant els avantatges que el país bàltic ofereix als creadors de start-ups per a començar la seua activitat. Només li van caldre 18 hores per a constituir la seua empresa de manteniment d’infraestructures al núvol Wedoops, que comparteix amb el seu soci que viu i treballa a l’Orient Mitjà.
De fet, és un tràmit que es fa en minuts però que en el seu cas es va allargar perquè va haver de respondre a un senzill requeriment del jutjat, segons especifica Suárez després d’explicar el seu testimoni a un grup d’empresaris de la Fundació d’Empresaris de Catalunya (Femcat) que ha visitat el país bàltic per a conéixer de primera mà la digitalització de l’administració.
Suárez relata que l’experiència de traslladar-se a Tallinn va ser molt “senzilla des del principi”, amb una administració que “té uns temps de resposta molt curts”. Com a anècdota, recorda com només d’aterrar al país els funcionaris es van estranyar que fera un tràmit presencial relacionat amb la constitució de la seua empresa i no per Internet i celebra els avantatges fiscals que suposa estar radicat a Estònia, ja que no es paguen imposts fins que no es facturen almenys 40.000 euros. “Ajuda no tindre quotes fixes per a arrancar quan encara eres menut”, afegeix.
Tot i que el seu desig seria tornar a València o instal·lar-se a Barcelona, el CEO de Wedoops no es planteja per ara moure’s d’Estònia perquè suposaria “bastant despesa”. Un dels hàndicaps que cita Suárez sobre la capital catalana és l’elevat preu de l’habitatge, que a Tallinn se situa “al voltant dels 500 euros”, molt per sota que a Barcelona. El seu objectiu més immediat, doncs, és continuar instal·lat a Lift 99, un centre creat per fundadors d’altres start-ups i que aplega diferents perfils com programadors, analistes i experts en màrqueting.
De fet, d’aquest complex en van sortir dos dels quatre unicorns –empreses valorades en més de 1.000 milions d’euros– nascuts a Estònia: Bolt (exTaxify) i Transferwise. Els altres dos gegants tecnològics són Skype, actualment en mans de Microsoft, i Playtech. També hi va ser present Veriff, empresa participada per l’actor nord-americà Ashton Kutcher.
Des del 2014, el país bàltic ofereix als emprenedors de tot el món operar des d’Estònia com a porta d’accés al mercat de la UE donant-se d’alta com a residents digitals (e-residence), una condició que les autoritats poden rebutjar si el sol·licitant té antecedents criminals. Fins a mitjans de novembre, s’han donat d’alta 62.016 residents, dels quals 1.597 procedents de l’Estat, i hi consten 421 empreses espanyoles que es poden acollir a uns majors beneficis fiscals i una relació amb l’administració més senzilla. La majoria provenen de la veïna Finlàndia, Rússia, Ucraïna i Alemanya. En total, el país bàltic ja ha rebut la consulta d’un centenar d’estats sobre com aplicar aquest model.
Actualment, Estònia té 1,3 milions d’habitants, que utilitzen una identitat digital per fer tota mena de tràmits amb l’administració. En realitat, en només tres cal ser-hi presencialment: per a casar-se, divorciar-se i signar una transacció immobiliària. Així, els indicadors del país mostren que el 98% dels habitants del país bàltic ja fa la declaració de la renda per Internet i el 99,6% de les transaccions bancàries.
A més, els ciutadans i les companyies disposen d’un impost de renda fix del 20% sobre els ingressos personals i repartiments empresarials, tot i que si les companyies reinverteixen els beneficis, queden exemptes d’aquest tipus impositiu. Pel que fa a la banda ampla, arriba a un 90% de les llars, l’accés a Internet és un dret social reconegut per la constitució del país i el vot electrònic està implantat des del 2005.
Estònia va començar de zero el 1991 després de la seua independència de Rússia, moment en què va muntar una nova estructura administrativa aprofitant l’auge d’Internet pocs anys després. Just abans d’entrar al segle XX, el govern va organitzar diferents actes als diferents municipis del país per acostar les noves tecnologies d’aleshores, un fet que va ajudar a completar la transició digital i que la bretxa entre els ciutadans més joves i els de més edat fora més petita. Això ha permés que el percentatge de població d’entre 16 i 74 anys que es connecta al portal governamental ja siga del 87%.
I és que com assenyala Rui Costa, empresari portugués establit al país des de fa més de deu anys a Estònia i un dels responsables de ProEkspert –dedicada a oferir solucions innovadores a empreses de diversos sectors com la sensorització de grans infraestructures o parcs eòlics– “en lloc d’invertir en autopistes físiques es va invertir en autopistes de la connectivitat”.
“La gent a Estònia ha estat connectada a Internet en els darrers 20 anys i les seues habilitats han anat millorant gradualment”, subratlla el Business Engagement Manager de l’e-Estonia Briefing Centre, Tobias Koch, sobre la bretxa digital. Koch precisa que l’estat “no obliga” a fer els tràmits en línia, sinó que posa les eines perquè tothom els puga fer. “Si algú els fa en paper, igualment seran digitalitzats”, comenta, de la mateixa manera que “no cal utilitzar la targeta d’identitat digital” però “cal tindre-la”. “Sempre pots utilitzar FedEx, però també tens l’e-mail”, resumeix.
Això permet, per exemple, que quan naix un nadó siga donat d’alta al moment, automàticament s’activen les ajudes i el nounat ja tinga assignada una guarderia; que un ciutadà s’adrece a una farmàcia i només mostrant el seu carnet d’identitat digital puga rebre el medicament que necessita sense necessitat de mostrar una recepta en paper o que el metge tinga disponible a l’acte l’historial d’un pacient que acaba d’ingressar a l’hospital. En aquest aspecte, el ministeri de Salut treballa perquè puguen ser compartides amb més països.
