VALÈNCIA. En els temps que corren tindre un treball no garanteix deixar de ser pobre. Més d’11 anys després de l’esclat de la crisi econòmica, al País Valencià encara és preocupant el nombre de persones en risc d’exclusió social i la quantitat d’elles que tenen treball, tot i que aquesta xifra es redueix a poc a poc.
Segons el darrer informe FOESSA, elaborat per Càritas i fet públic aquest desembre, l’any 2018 hi havia 1.006.0000 persones en situació d’exclusió social al País Valencià. Aquesta xifra suposa que el 20% de la població valenciana es troba en una situació vital de precarietat.
Tot i l’elevat de la xifra, l’informe de Càritas dona peu a l’esperança, ja que, des de 2013, 740.000 persones han deixat de formar part del col·lectiu de persones excloses. Això suposa que en cinc anys el nombre de persones en situació d’exclusió social s’ha reduït un 42% al País Valencià.
El document també detalla la quantitat de persones que es troba en una situació d’exclusió social severa, xifra que arriba a les 472.000 persones valencianes. En aquest cas, la reducció en relació a l’any 2013 també ha sigut significativa. Càritas apunta que 403.000 persones han superat aquesta situació en els últims 5 anys.
El II Informe FOESSA constata, a més, que la desigualtat de renda al País Valencià és lleugerament més reduïda que a Espanya, encara que ha seguit la mateixa senda de creixement. Segons aquestes dades, si bé la renda mitjana de la població valenciana s’ha reduït en un 2,9%, qui ha suportat en major mesura els efectes de la crisi ha sigut el grup poblacional amb menys ingressos, que ha vist minvada la seua renda en un 11,5%.
El treball com a factor d’exclusió social
L’ocupació com a factor d’integració és la dimensió més determinant al País Valencià i major que en la resta d’Espanya, ja que el 15,7% dels valencians que treballen estan en exclusió social, sis punts més que a Espanya.
Així, la meitat de les persones sustentadores en exclusió social estan treballant i els nivells d’exclusió són més elevats entre els qui treballen a jornada parcial (29,4%) que entre els qui ho fan a jornada completa (12,7%). A més, tot i que la pobresa severa s’ha reduït a la meitat, continua sent un 40% superior a la resta d’Espanya, segons Càritas.
De la mateixa manera, el País Valencià presenta una prevalença major de problemes relacionats amb la dimensió de la salut que en el conjunt d’Espanya, tant en l’exclusió social com en l’exclusió social més severa. Així, el 18,1% de la població valenciana es troba afectada per algun factor de l’exclusió social relacionat amb la dimensió de la salut.
Segons l’informe de Càritas, tres de cada quatre persones en exclusió social severa es trobarien afectats per qüestions de salut i el 13,1% de la població resideix en llars que han deixat de comprar medicines o de seguir tractaments o dietes per problemes econòmics.
D’altra banda, l’accés a un habitatge digne s’ha convertit en un dret inaccessible per a moltes famílies, que pateixen la inseguretat i la inadequació de la seua vivenda, i una influència notable sobre els seus recursos econòmics, sobre el seu estat de salut i sobre els projectes vitals de les persones més joves.
Al País Valencià l’exclusió de l’habitatge ocupa el segon lloc, tant per al conjunt de la població com per a la població en exclusió. El 17,7% de la població té alguna dificultat en relació a aquesta dimensió. No obstant això, en l’exclusió severa es troben afectades per aquesta situació set de cada deu persones.
Integració social
L’informe, però, també té una part positiva. D’ell es desprén que el País Valencià ha aconseguit un increment notable de l’espai de la integració social. Hui dia, quasi el 80% de la ciutadania es troba en aquesta situació, tot i que el nombre de persones en exclusió social al País Valencià és d’un milió de persones, el 20,3% de la població de l’autonomia.
Així, segons Càritas, el País Valencià es caracteritza, en definitiva, per una situació favorable durant la recuperació de la crisi, “en la qual conviu una millora nítida en els nivells d’integració i reducció de l’exclusió, amb tendència a la polarització, mantenint-se uns nivells d’exclusió social tant moderada com severa superiors als del conjunt d’Espanya”, segons expliquen en un comunicat.
Malgrat que el perfil que més intensament pateix l’exclusió social és el de llars sustentades per dones (21%) o persones migrants de fora de la Unió Europea (61%), el pes demogràfic dels ciutadans espanyols és molt major, de fet, el 63% de les persones sustentadores principals en exclusió social són de nacionalitat espanyola.
