VALÈNCIA. El dret al fet que la informació d’un individu desaparega de la xarxa sempre que aquest no desitge que hi aparega és relativament nou.
L’any 2014 el Tribunal Europeu de Justícia de la Unió Europea va estipular els casos en què podia aplicar-se l’anomenat ‘dret a l’oblit’. Sempre que no siga pertinent o estiga obsoleta, un ciutadà europeu tindrà el dret a desaparéixer de les cerques de Google o Bing.
Segons dades de la companyia DAS Seguros, a l’estat espanyol les peticions registrades des que la llei va entrar en vigor han sigut 76.893 sobre un total de 249.359 pàgines web. Això converteix l’Estat en el cinqué país de la zona comuna en què més peticions d’aquest tipus es fan.
En l’àmbit europeu, en el mateix període es van recollir 802.259 peticions d’oblit sobre un total de més de tres milions de pàgines web. D’aquestes pàgines denunciades, la informació va ser suprimida en 1.199.955 casos, cosa que representa un 44,5%.
L’informe de DAS Seguros afegeix que el 88,6% de les peticions van ser iniciades per un ciutadà particular major d’edat. La resta van ser d’empreses, polítics, persones públiques o majors d’edat en relació a menors.
