Diari La Veu del País Valencià
Matilde Asencio Salvador: La carrera musical dels meus pares hauria sigut molt diferent si no hagueren viscut la dictadura

VALÈNCIA. Aquest passat dimarts, 9 d’abril, es va presentar a la llibreria Fan Set de València Matilde Salvador. Obres per a dolçaina (Denes, 2019), un volum que recopila les peces que va dedicar la compositora de Castelló de la Plana a l’instrument tradicional al llarg de la seua carrera.

“Hem rescatat les partitures”, va emfatitzar el dolçainer Ferran Navarro, l’autor de la publicació que posa en context nou de les deu peces escrites per a l’instrument. El llibre recupera uns pentagrames que, fins i tot, “eren desconeguts entre els dolçainers”, va advertir l’investigador durant la presentació a València.

L’acte va comptar amb l’assistència de la filla de Matilde Salvador i Vicent Asencio, Matilde Asencio Salvador, qui va mostrar-se emocionada per l’interés cap a la música de la seua mare.

Les tres tocates que formen part de la part musical del Betlem de la Pigà, unes peces que va estrenar Pep Oria per petició expressa de Salvador, són les “partitures que tenen més vigència”, va recordar Navarro, junt amb la Marxa de la ciutat, del 1945, –himne oficial de Castelló de la Plana– i la Tocata dedicada al 750 aniversari del Tractat d’Almisrà, del 1994.

Tanmateix, la investigació no està tancada. “Falta una partitura que no hem trobat”, va lamentar Ferran Navarro. La desena obra dedicada a la dolçaina és l’encàrrec que va rebre Matilde Salvador el 1962 per a posar música al muntatge de La viuda valenciana, de Lope de Vega, que es va fer a la Universitat de València. “Podria tindre-la Núria Espert perquè va col·laborar molt amb ella”, va mencionar Matilde Asencio Salvador davant la incògnita sobre la partitura perduda de la compositora castellonenca. De fet, el catàleg de l’obra de Salvador a la SGAE està revisat per la mateixa compositora, però, als arxius de la Societat General d’Autors i Editors no està, encara que, tal com va apuntar Navarro, “tampoc no calia deixar una còpia en dipòsit per a registrar-la”. Fet i fet, la localització de la composició és desconeguda i, damunt, “l’any passat va morir el director de la producció”.

Comparteix

Icona de pantalla completa