VALÈNCIA. Per a moltes persones, Internet ha obert una finestra al món que en alguns casos no poden entendre, perquè ni tan sols està en la seua llengua. L’anglés, el xinés i el castellà ocupen el podi de les llengües més utilitzades en la xarxa, així com en la majoria d’aplicacions i eines digitals.
Per això, a la resta de llengües els queda poc d’espai per a reivindicar la seua importància en línia. Aquest és el problema que ha volgut ressaltar Localization Lab des de l’Internet Freedom Festival, celebrat aquesta setmana al Centre de Innovació Las Naves de València.
Des de l’organització Localization Lab, Erin McConell i Andrea Chong treballen a escala internacional per a fer la tecnologia i la xarxa més accessibles traduint-les a més de 100 idiomes diferents a través d’una comunitat de 6.000 col·laboradors. Totes dues ho tenen clar: “Per a mantindre viva una llengua, ha d’estar present en la tecnologia”.
Els seus projectes engloben tant llengües minoritàries com unes altres molt parlades, però menys presents en la xarxa, com ara l’indonesi. El valencià és una altra de les llengües amb els quals han treballat. Andrea assegura que els “encantaria col·laborar amb organitzacions que defensen la preservació i la promoció del valencià”. D’aquest i d’altres assumptes hem pogut parlar amb ells durant aquest esdeveniment per a, així, conéixer un projecte que pot fer la vida de les persones molt més senzilla.
Què és el Localization Lab?
Erin: Localization Lab és una organització sense ànim de lucre, però més que això és una comunitat composta per individus de diferents orígens i professions. Treballem amb creadors que desenvolupen tecnologies per a la llibertat en Internet amb recursos que ajuden la gent a accedir a la xarxa des de plataformes obertes de forma segura. En resum, gent que es preocupa per la llibertat en Internet i l’accés a la informació. Junts localitzem i traduïm eines de seguretat digital i materials educatius a més de 100 llengües diferents, incloent-hi el valencià.
Andrea: Ara mateix, tenim més de 6.000 col·laboradors i també treballem amb diverses organitzacions. Moltes vegades, aquestes contacten amb nosaltres i ens comuniquen si el seu equip o la seua comunitat necessiten accés o estan experimentant un risc en línia. D’aquesta manera, veiem amb quins desenvolupadors podem parlar per a fer-los arribar aquests recursos a través de la nostra increïble comunitat.
Com depén l’èxit d’una aplicació dels idiomes que utilitza?
E: Estem treballant en més de 50 projectes, així que hi ha diferents formes d’analitzar el feedback i l’èxit d’una aplicació. Però s’han fet investigacions sobre això i les desinstal·lacions decreixen si els usuaris poden utilitzar la seua llengua materna. Per tant, la gent es descarregarà més l’aplicació, però també continuarà usant-la per més temps si es pot utilitzar en la seua llengua.
A: També hi ha estudis que han confirmat que els usuaris estarien disposats a utilitzar una aplicació per primera vegada si està en la seua primera llengua.
Com ajuda el seu projecte a la preservació de les llengües minoritàries?
E: Ara mateix, la majoria de projectes en els quals estem treballant utilitzem la mateixa eina de traducció: Transifex. Ací tenim els projectes i la gent pot traduir un dels que li interessen. Però, en particular, quan parlem de llengües minoritàries, contactem amb organitzacions que treballen en eixos territoris i els preguntem quin tipus d’eines tecnològiques necessiten.
A: Treballem amb moltes llengües locals i sempre estem interessades a donar suport a llengües minoritàries. Hi ha molts idiomes dominants en la xarxa i no deixen massa espai als parlants de llengües més variades. Si ens trobem a Espanya, tenim grups amb els quals treballem en català, basc o gallec. Les raons per a treballar amb nosaltres són variades. Hi ha gent que corre perill, la seua comunitat està patint amenaces i necessiten accedir a aquest tipus d’eines per seguretat digital. Les trobaran en altres idiomes, però es tracta de fer espai per a tothom.
Per què és tan important per a aquestes llengües estar representades a la xarxa?
E: De vegades és simplement sobre l’accés. En altres casos, es tracta d’assegurar que la gent pot utilitzar la llengua que vol i ajudar a la preservació de la llengua. Per exemple, el bretó està cada vegada més en una situació de perill i hi ha molts activistes que lluiten per a evitar-ho. Cal mantindre viva la llengua i per a fer això ha d’estar en la tecnologia i en Internet.
A: Mentre el nostre món es torna cada vegada més tecnològic, algunes persones i idiomes senten que se’ls ha deixat arrere. Volen ser part d’això també.
Com gestionaríem l’ús de la llengua en la xarxa en països com la Xina, amb restriccions digitals imposades pel govern?
E: Aquesta és l’especialitat de Localization Lab. El nostre focus és la llibertat en Internet i assegurar l’accés a tots els continguts. En llocs com la Xina continental hi ha molta censura. El primer pas per a combatre això és assegurar-se que poden accedir als recursos. Es tracta d’un repte enorme, però, si aconseguim que el contingut estiga traduït al xinés simplificat, podrem arribar a altres llengües del país.
A: Indonèsia és l’exemple perfecte. Hi ha més de 200 milions d’indonesis i, no obstant això, les eines digitals en el seu idioma són moltes menys.
Quina experiència han tingut amb projectes relacionats amb les xarxes socials?
E: Ens especialitzem en la seguretat digital, però hem treballat amb moltes organitzacions que han desenvolupat aquest tipus de plataformes. Per exemple, vam tindre un cas a Bolívia amb una comunitat que parla aimara. És un idioma oficial, però el castellà és la llengua dominant. Aquest projecte s’enfocava a traduir Facebook a l’aimara i, a partir d’ací, treballar amb nosaltres per a traduir eines de seguretat a l’idioma.
Com els ajuda Internet Freedom Festival en la seua labor com a organització?
E: En Internet Freedom Festival podem trobar-nos amb moltes de les persones amb les quals treballem dia a dia; tots es reuneixen ací. Hi ha des de desenvolupadors d’eines de seguretat fins a activistes pels drets humans. Fins i tot hi ha un hackerspace valencià. És un lloc perfecte per a reunir-los a tots i discutir la millor manera d’augmentar l’accés lliure a Internet.
Com pot col·laborar la societat en aquesta tasca?
E: Estem encantats de poder parlar amb les companyies que estiguen interessades, si volen explicar-nos les necessitats de la seua localitat i transmetre-ho als nostres col·laboradors i traduir-ho. En el context de la Comunitat Valenciana, sé que hi ha diversos hackerspaces dedicats a donar suport a la tecnologia de codi obert.
A: Molta gent està ara interessada a utilitzar aplicacions amb missatges encintats, en això també treballem. Ens encantaria col·laborar amb organitzacions que defensen la preservació i la promoció del valencià. Sembla que, a vegades, les persones amb llengües diferents se senten impotents. Veiem una app que no està disponible en la nostra llengua materna i ens resignem a pensar que les coses són així. No ha de ser-ho. Si la gent sap que hi ha una aplicació que la seua comunitat utilitzarà, són benvinguts a contactar amb nosaltres i que els ajudem a dur-ho a terme. Es tracta també de fer que la gent se senta en possessió de poder, que vegen que això està disponible pel treball que ells mateixos han fet.
E: Pot ser que traduir la tecnologia a un idioma semble massa per a una persona, però no és tan difícil traduir 100-150 paraules. Només es necessita crear un compte i començar a traduir; nosaltres ens comunicarem per a veure les seues necessitats. I, si es tracta d’un grup gran, podem pensar de quines maneres alternatives podem unir la comunitat i treballar junts.
A: Molta gent ens pregunta si han de ser traductors professionals per a contribuir, però els nostres col·laboradors són periodistes, estudiants, activistes… Tothom pot participar, és una activitat oberta.
L’enciclopèdia també en valencià
Localization Lab no és l’únic projecte que vol diversificar les llengües en Internet. Des de València, Francesc Fort és una altra de les persones que lluita per a promocionar el valencià; en aquest cas, a través de la Viquipèdia, la tercera versió idiomàtica més antiga de la Wikipedia. Fa deu anys està en una associació anomenada Amical Wikimèdia, que promou que l’enciclopèdia sencera estiga escrita en valencià. “El 50% dels usuaris més actius en la Viquipèdia són socis”, afirma Francesc. I és que aquesta associació és prou responsable del contingut en valencià a la xarxa. “Nosaltres tenim 600.000 articles. En castellà hi ha un poc més d’1.200.000 escrits. Aleshores, tenim més de la meitat d’articles que tenen a la Xina”.
Francesc edita en valencià perquè és la seua llengua materna i confessa que això de la Viquipèdia és una addicció: “Es comença per provar i acabes enganxadíssim”. A més d’aquesta tasca, Amical promou l’idioma a través de tallers al País Valencià, així com concursos de fotografia i xarrades a diferents centres educatius. L’última idea ha sigut una Viquimarató, és a dir, una marató d’edició al portal; concretament, sobre la dona a la pilota valenciana.
Per a Francesc, l’Internet Freedom Festival és una oportunitat de reunir-se amb gent de tot el món. Aquesta edició ha pogut intercanviar idees amb altres col·laboradors del món de la Wikipedia de Taiwan i Alemanya. “Aquest festival és de trobar-te molta gent i es pot aprendre molt”, assegura.
