VALÈNCIA. L’Institut Interuniversitari López Piñero de la Universitat de València acull aquest dimecres a les set de la vesprada la presentació d’un llibre que narra l’acolliment en diverses poblacions valencianes a una trentena de xiquets austríacs després de la I Guerra Mundial. Los trenes de la esperanza. Esperantistas solidarios: niños austríacos en la región valenciana, 1920 és l’obra on José Vicente Castello narra aquesta iniciativa gestada per un grup d’esperantistes valencians que, en aquell moment, mantenia contactes amb altres institucions europees defensores de la llengua universal.
L’extrema pobresa en què va quedar sumida Àustria i, en particular, la regió d’Estiria en les proximitats de Graz, va ser el motiu del llarg viatge a Espanya que van emprendre prop de 400 xiquets, ara fa just cent anys. El que resulta sorprenent d’aquella gesta humanitària és que la proposta no procedia de les institucions oficials, sinó de grups d’esperantistes que responien a l’esperit de solidaritat i internacionalisme lligat a l’esperanto, la llengua inventada pel Dr. Zamenhof.
Els impulsors del viatge, així com les famílies involucrades en la iniciativa, eren per regla general gent amb escassos recursos econòmics. Aquest acolliment es va escenificar especialment a Xest, on encara hui es mantenen alguns noms austríacs procedents dels descendents d’aquests menors refugiats. Però també van arribar a Pedralba, Carcaixent, Nules, Borriana i València.
El llibre de José Vicente Castillo relata els aspectes organitzatius d’aquell viatge tenint en compte les dificultats afegides que suposava una Europa devastada per la guerra. L’obra recull també les experiències que van viure els menors que van ser acollits en terres valencianes i de les famílies benefactores que els van acollir. Així mateix, identifica amb els seus noms els protagonistes d’aquella gesta i reconstrueix en molts casos els seus itineraris des del moment de la partida fins al retorn als llocs d’origen.
