Propose als meus alumnes de Literatura Universal que facen un xicotet assaig sobre el següent tema: la superioritat del llibre en paper sobre l’electrònic o viceversa. El debat sorgeix en classe perquè estem llegint El senyor de les mosques, de William Golding, i alguns dels estudiants han optat per fer-ho en una versió electrònica, adduint que el format paper és massa car. Pense en veu alta: els parle de Fahrenheit 451, la distopia de Ray Bradbury on els llibres en paper estan prohibits i, si se’n troben, són ritualment cremats. Això em porta a fra Bonifaci Ferrer i la seua Bíblia valenciana. Aquesta traducció del gran llibre, si s’haguera conservat -si la Inquisició no haguera fet amb els exemplars disponibles una gran foguera- hauria esdevingut un objecte de culte, un incunable singularment magnífic.
El foc, els dic, és la kriptonita dels llibres. No esperava que conegueren aquest mot tan específic dels còmics de la meua infància, però comprove que Superman ja s’ha incorporat a l’enciclopèdia dels adolescents actuals. Llevat del foc, però -el de Bradbury, el de Ferrer, el de El nom de la rosa d’Umberto Eco-, el llibre és pràcticament indestructible: sobreviu si es banya, no se li esgota mai la bateria, dura segles… De tot això vull que escriguen els meus alumnes. De tot això i d’aquella notícia de fa mesos segons la qual els gurus de les grans empreses tecnològiques de Sillicon Valley porten els seus fills a un exclusiu col·legi on estan absolutament prohibits tots els estris electrònics…
Algú em pregunta com es fa un assaig. Doncs així, precisament: relacionant Fahrenheit 451, la Bíblia de Bonifaci Ferrer, Superman i Silicon Valley. La capacitat de connectar referents culturals és el que dota el gènere de la seua elasticitat i -per a alguns- del seu atractiu. Literatura d’idees, se’n diu, et pour cause. De tota manera, plantejant-los la disjuntiva entre llibre en paper i llibre electrònic no vull induir-os que trien el primer: hauran de fer la seua tria. Els llibres impresos, d’alguna manera, són com les cintes de casset… o seran com els vinils? Ningú negarà que, a hores d’ara, els discos en vinil estan protagonitzant un retour d’âge molt estimulant. Però ningú sap que hi ha dins del cap d’un adolescent.
Trien el que trien, supose que el més important és que no deixen de llegir. El format, en realitat, és el menys important. Ja es faran els estudis pertinents per comprovar si el cervell s’estimula igual davant una pàgina impresa que davant una pàgina del e-reader. Per si de cas, l’altre dia llegia l’entrevista amb un especialista en estrés que, a la pregunta de com es pot combatre aquesta lacra dels nostres dies contestava: «Cal fer exercici físic cada dia, aprendre a respirar, meditar i mimar-se. Llegir el periòdic en paper redueix l’estrés perquè posa en funcionament tres sentits: el tacte, el visual i l’olfacte que olora la tinta».
Periòdic en paper versus periòdic digital. Un altre debat. Un altre assaig…
