VALÈNCIA. Metges; tècniques de joventut i de cultura; professors de secundària; un elaborador de formatges; un enòleg i regidor; un treballador de la banca, i també un sociòleg i un treballador de la Universitat Jaume I. Dones i homes; joves i no tan joves. Aquests són els perfils de les persones –totes elles, de comarques del nord, com ara els Ports i l’Alt Maestrat– que van acudir aquest dimarts a les Corts en representació del Fòrum de la Nova Ruralitat, “un experiment d’hibridació” –en paraules d’Artur Aparici, un dels seus impulsors– format per experts i més d’un centenar de professionals que viuen al món rural.
El treball d’aquesta gent va començar “fa 6 o 7 anys” per a evolucionar després en unes Jornades d’Afirmació de la Ruralitat que se celebren des de fa tres anys a Benlloc i, finalment, en la creació d’un fòrum que es va presentar en societat aquest dimarts. No era un auditori qualsevol qui assistia a aquesta presentació, ja que es tractava de la Mesa de les Corts al complet, que els va rebre a la Sala dels Espills del Palau dels Borja. Els representants del Fòrum van entregar al president, Enric Morera, un manifest que recull les conclusions de la seua darrera cimera.
A més, van acompanyar aquesta entrega d’una exigència: que les institucions i, particularment, la Generalitat i les diputacions reconeguen la seua responsabilitat en el despoblament “per la manera com han gestionat el territori”. De fet, consideren que, si no s’admeten que són aquestes “polítiques errònies” les causants del despoblament, i que aquesta situació no és inherent al medi rural, es continuarà aprofundint en el problema.
“Venim a traslladar-los una idea central: que el despoblament no és una qüestió de vells, sinó de joves”, va manifestar Aparici, sociòleg de la ruralitat de l’UJI. Així, Aparici va recordar que “és cert que el despoblament al medi rural va començar els anys 60, 70 i 80 i va deixar unes piràmides d’edat envellides i un poc masculinitzades”. “Però, justament per això –va afegir–, cal aconseguir que la joventut dels pobles rurals retorne i que el medi rural siga competitiu per a atraure gent que ara viu a l’entorn urbà”. En definitiva, que el món rural tinga prestacions i serveis.
95 propostes sectorials per a començar a revertir el despoblament
El ‘Manifest per un govern equitatiu del territori valencià. Condició per a revertir el despoblament’ –nom que rep el document– té més d’una vintena de pàgines i s’estructura en 15 apartats. En els primers punts es desmunten “algunes idees falses sobre el despoblament que cal erradicar del llenguatge polític i, sobretot, dels mitjans de comunicació”. És ací on es fa èmfasi a dir que el despoblament “no és un fenomen natural o neutre”, ni “inherent a la ruralitat”, ni recent, ni fruit d’un conflicte entre medi rural i medi urbà.
També s’estableixen les condicions prèvies per a “revertir el despoblament del rural d’interior castellonenc” i es critica la recurrent apel·lació a l’emprenedoria. “Ens han fet creure massa sovint que la solució depén de nosaltres mateixos i que amb les nostres forces i la nostra voluntat ho resoldrem. Malauradament, aquesta actitud no és realista i condueix directament al fracàs”, diu el document, i afegeix: “El territori continua sent governat d’una manera tan desigual, que a hores d’ara els projectes exitosos al rural només poden constituir excepcions. I cal ser conscient d’aquest fet”.
El tercer punt és el que introdueix alguns suggeriments per a començar a revertir el despoblament; en concret, 95. Aquests s’estructuren de manera sectorial i es desenvolupen des del punt quatre fins al quinze. Així, es recullen idees sobre sanitat; agricultura, ramaderia, indústria agroalimentària i empresa en general; dinamització econòmica de l’activitat empresarial al medi rural; transport públic; benestar social; serveis socials, pobresa, vellesa i joventut; educació i formació; turisme; cultura; infraestructures; administració pública, i joventut.
Enric Morera va donar l’enhorabona per la feina als membres del Fòrum i els va dir que no creu que hi haja “cap dificultat a trobar posicions comunes” entre els sis grups parlamentaris respecte a les seues propostes. / DLV
Legislar pensant en dos territoris
Aquest document obliga les institucions a fer una reflexió sobre el problema del despoblament, i així ho va interpretar la Mesa de les Corts. Morera, de fet, va donar l’enhorabona als membres del Fòrum i els va dir que no creu que hi haja “cap dificultat a trobar posicions comunes” entre els sis grups parlamentaris respecte a les seues propostes. A més, va reconéixer que, “per a l’Administració, és bo tindre un interlocutor” i que cal dissenyar “les mesures legislatives i pressupostàries sobre dades”. També va explicar als representants del món rural que la Mesa registrarà el manifest per tal que siga compartit amb tots els grups i que potser se’ls convocarà per a comparéixer en una comissió o en algun grup de treball.
“Segur que d’ací es deriven iniciatives al Parlament”, va afegir María José Salvador, abans Consellera de Vertebració del Territori i ara vicepresidenta de les Corts. Morera va apuntar finalment: “Ho farem arribar als grups parlamentaris i segurament tot açò s’articularà”. Amb tot, els va suggerir que ho feren arribar també al Consell. Totes aquestes intervencions van tindre resposta per part d’Aparici, qui va argumentar que s’havia presentat a la Mesa de les Corts perquè entenen “que cal legislar pensant en dos territoris i sent conscients que hi ha lleis que, malgrat la bona voluntat, estan creant despoblament”.
En declaracions als mitjans posteriors a aquesta reunió, que es va produir en la mateixa sala on es troben habitualment els síndics, el sociòleg va reiterar que “cal legislar ‘amb perspectiva’, veure que hi ha dos territoris”. “Pensen que la legislació que val per a València val per a Xodos, i no”, va sentenciar. “Cal legislar en particular per a arribar a l’equitat”, va afegir Ana García, una altra representant del fòrum.
“Si a València li lleves la fibra òptica i els bancs, també es despoblarà”
En definitiva, el Fòrum planteja un canvi “en la manera de gestionar i governar el territori”, i denuncia que durant dècades han estat “menystinguts els drets de part de la ciutadania”. És a dir, “s’han tingut obligacions, però no el dret a la mobilitat pública, per exemple”.
Aparici va explicar que és “inviable” estar “sense fibra òptica, sense serveis bancaris, sense transport…” I va afirmar: “Si a València li lleves estos serveis i li poses els hospitals i les universitats a més de 70 o 80 quilòmetres, també es despoblaria. Per tant, no és d’estranyar que ocórrega als pobles rurals”. Ara bé, va voler deixar clar que València mai serà rural i que “hi ha qui identifica rural amb manca de drets, però no és així”. “Rural és ser menut, no indigne”, va sentenciar.
