VALÈNCIA. “No acabem de comprendre la importància de Julio González en el llenguatge de l’art del segle XX”. L’alarma la va connectar aquest dimecres el director de l’Institut Valencià d’Art Modern (IVAM), José Miguel G. Cortés, qui va aprofitar la presentació de Matèria, espai i temps. Julio González i les avantguardes, l’exposició que el museu dedica a l’escultor, per a reivindicar l’aportació del català a l’evolució de les diferents tendències artístiques europees.
González es va moure en tots els corrents estètics, però no es va casar amb cap. En eixe sentit, va ser una mena d’outsider que experimentava amb un llenguatge i prompte feia el salt cap a un altre. El resultat és un catàleg que el fa “inclassificable”, va reconéixer Josep Salvador, un dels tres comissaris de la mostra.
Les cinc sales de la galeria dedicada a Julio González –cal recordar que l’IVAM custodia el fons de l’escultor i que entre els compromisos contractuals té l’obligació de divulgar-lo– proposen un recorregut cronològic per les etapes creatives de l’artista. L’exposició posa González en context i el vincula amb els artistes amb què es va relacionar fins a la Guerra Civil. És, al remat, “un passeig”, va dir García Cortés, que s’inicia en els primers anys del 1900 a la Barcelona natal de l’escultor, on va començar a experimentar amb la joieria, les soldadures i el terracota fins a arribar a les seues obres mestres, com són Montserrat i Dona davant l’espill, i les dues exposicions a París del 1937.
Matèria, espai i temps. Julio González i les avantguardes –que es podrà visitar fins al 17 de gener de 2021– es nodreix principalment dels fons de l’IVAM, encara que, per a relacionar l’aportació de l’escultor amb la resta d’artistes del seu temps, el museu ha sumat peces provinents del Museu Reina Sofia. Sobre González “no està tot dit”, va defensar el director de l’IVAM i, de fet, d’entre més de les 200 peces que integren l’exposició, algunes es mostren per primera vegada.
Ideada dins de les exposicions de gran recorregut que commemoren el 30é aniversari de l’IVAM aquest 2019, el recorregut per l’univers González situa el visitant al taller de forja del pare i li mostra el vincle de l’escultor amb el seu germà, Joan González, i les primeres peces de tarannà modernista. La sala dos ubica l’artista al París de la dècada del 10 del segle passat, on destaca la seua destresa amb la soldadura autògena així com el projecte col·laboratiu amb Picasso, que van donar com a resultat dues escultures en filferro que van suposar per al català declinar-se per l’escultura de manera exclusiva i el reconeixement en l’àmbit internacional.
Les sales centrals transcorren entre els anys 20 i els 30. En primer lloc, l’exposició palesa la tècnica de González per a unir la matèria i l’espai en les escultures. Una dualitat que es movia “en la cruïlla” entre l’abstracció i el surrealisme, va indicar Sergio Rubira, comissari de la mostra junt amb Irene Bonilla i Josep Salvador. En arribar als primers anys de la dècada dels 30, l’obra de González es fa “més complexa” i s’observa en les peces la “capacitat de transmetre misteri” de l’escultor, que es mou encara amb “certa abstracció”, va explicar Salvador, ja que l’artista “mai va voler ser totalment abstracte”, va matisar el comissari.
Al final d’aquest recorregut és on es troba el Julio González més popular. Concretament, és a la sala on es troben Montserrat –una cara que d’alguna manera recorre tota la trajectòria a través de diferents obres en materials i faccions diverses– i Dona davant l’espill, entre d’altres. Eren els anys en què a París té lloc l’Exposició Universal del 1937 amb un Julio González participant en el pavelló de la República Espanyola amb la seua mítica camperola i l’exposició parisenca dedicada a l’art independent que va tindre lloc a la Galerie nationale du Jeu de Paume, on la seua escultura sobre la figura femenina va ser aclamada per la complexitat constructiva.
La sala cinc posa en context aquest any cabdal per a González. Junt amb les dues peces, la mostra incorpora documents, publicacions i plànols del pavelló espanyol a París i peces que es mostren per primera vegada, com ara el relleu dedicat a la república de Ballester o el cartell de Miró per a recaptar fons per a dur endavant la participació espanyola en l’Exposició Universal del 37.
González, al remat, “va recórrer totes les avantguardes”, va destacar Josep Salvador, i això el fa un escultor “inclassificable”. El fet d’anar per lliure el va “beneficiar” perquè la seua obra “va guanyar frescor”, va defensar el comissari. Ara bé, actualment “no valorem el que tenim a casa”, va emfatitzar el director de l’IVAM, tot reivindicant l’escultor fetitxe del museu valencià.
