De la cursa encegada pels tres escolans fatxendes de José Mari Aznar, perquè la dreta incivilitzada d’aquest Estat aplegue al cim del govern una altra vegada, és difícil destriar el més ultra i ultratjós, dons les descreences que ofrenen són cada vegada més grosses. Res d’estrany, formen part del seu sentir, de la seua estratègia. No obstant Pablo Casado, per formes,es mostra el més desaforat, i l’exerceix desbocadament, potser perquè té més a perdre, no aturant-se’n de manifestar que prendrà iniciatives legislatives,si governa, assegurant que, el PP, enllistarà una llei per protegir, el pobret i vilipendiat castellà, particularment en l’àmbit on hi ha llengües cooficials, especialment per prioritzar-lo a les administracions públiques, sanitat i educació especialment, doncs els separatistes, entre els quals inclou aquesta escarransida regió, el menystenen.
Així que,per a accedir a un qualsevol lloc de treball públic, a tot l’estat, l’acreditació de la llengua autòctona només serà un mèrit, no un requisit indispensable. No contents, fins i tot, la llei que batejarà “Lei de lenguas”, inclourà normativa, perquè ròtols de transit i senyals públiques, hi figuren en castellà preferiblement. Hom pot anar pensant, si de cas memoritzar, a STOP com el rebatejaran, o si a la indicació de Cullera manaran posar “Cuchara”
L’assumpte ve de llarg, majorment de quan l’ignominiós primer Borbó, mitjançant els Decrets de Nova Planta va imposar el castellà a tots els regnes i territoris dels seus dominis. “El Excelentísimo Senyor Don Francisco Franco Bahaamonde, Caudillo de España por la gràcia de Dios”, més aviat perquè Déu fou un graciós, reblà el reble en la seua dictadura nogensmenys ignominiosa. Encara bo que, ací, el poble, entre el qual orgullosament m’incloc, conserva la seua dignament, malgrat mossos semblants, com aquest que el PP vol donar-li, pels quals borbons, francosi tuttiquanti, l’esglèsia catòlica valenciana afegida,li administren tractant de capolar-la, així com les successives onades de castellà parlants, les quals per massives i persistents, la gent del nostre territori, ha sigut incapaç d’assimilar, perquè ací ningú, ni ninguna llei els ho ha impedit.Potser també, perquè als valencians, per just dret de conquesta, des de fa anys, ens han posat la por a les butxaques, causant-nos un sentiment d’inferioritat a tocar d’autoodi, demostrant-ho el “Per ofrenar noves glories…”
Per tal de veure la mala baba de la qual hi disposen les gavines de potes i ànima corcada, Casado en el seu nom, proposa enlairant de centralitzar les competències educatives; una reaccionaria resposta a la reforma educativa que planteja el govern central en funcions, el qual tracta de tombar la ignominiosa LONCE de Wert, esperonat per la comunitat educativa des que la llei entrà en vigor, contra vent i marejol al seu dia. Aferma Casado sobre la competència educativa que, aquesta, pot utilitzar-se per a esquinçar la pobreta Espanya, com assegura ocorre, així com l’adoctrinament al col·legis. Som ben segurs, que els nostres estudiants, posen per cas, la majoria no coneixen ni Ausiàs March, Roig de Corella, Joanot Martorell, Sor Isabel de Villena, Jaume Roig, ni Llorente, Estellés o Marc Granell, ni tampoc el nom d’algun savi historiador d’allò nostre, ni d’abans ni d’ara. Lògicament tampoc els coneixen a Conca, Burgos, Ciutat Real i Jaén, posem per cas.
Comptat i debatut, em pregunte: Com faran les lleis restrictives vers les autonomies, en contra de la seua llengua, de la seua cultura, de la seua història?. Serà contra la Constitució, la qual diu que les llengües cooficials als territoris on hi haja llengua pròpia, hauran de tindre, especial cura i protecció?.Les promulgaran contra la diversitat cultural, contra la pròpia història?. Qui adoctrina? Si poden fer-ho, serà perquè a la Constitució es preserven totes les prerrogatives de l’Espanya imperial?. Hi haurà algun tribunal que ho pogués permetre?. Seguirà fent-ho el desacreditat “constitucional”? O faran com des de l’antuvi, al mode de“A por ellos, ole, ole, i ole”.?
De moment amigues i amics, hi ha votades pròximes, una darrere d’altra. Votar per qui pensem facilite la modificació de la Constitució, les lleis que ens convinguen, tot considerant que, Espanya, mínimament, és un estat plurinacional, com resa a la Constitució, quan diu que hi ha nacions i regions, serà de profit; fent-ho en clau valencianista, en defensa del feble, així com dels nostres interessos materials, serà essencial tot plegat, perquè la Carta Magna fos la que aixoplugués l’imperi de la llei, no com ara, que arrecera la llei de l’imperi, o més aviat, la llei de l’embut.
A m’acomiade amb lletra d’Altall, de la cançó “Lladres”:
Lladres que entreu per Almansa, no sou lladres de saqueig, que ens poseu la cova a casa i des d’ella governeu. Governeu de lladronici i rapinyeu governant; son fartons de vida llarga que mai voleu acabar… I amb rabosera elegància ens heu forçat a oblidar que, si sentim buit al ventre, és per manca de menjar. No s’ensenyen a les escoles com va esclafar un país, perquè d’alguna sembrada continuen collint fruits. Hi ha un licor de resina dels antics oliverarsque fa tendra la memòria i aclareix la veritat…”
