VALÈNCIA. “Encara continues igual de traïdor?”. És la pregunta a boca de canó de César Tauroni, pare d’Augusto i Arturo, a Joaquín Rafael Blasco Prieto, quan es creuen en una de les portes dels jutjats. Aquell fa un gest de salutació instintiva, però amaga la mà quan el vell Tauroni se’l mira amb menyspreu de dalt a baix i l’escup l’interrogant al rostre. De fet, la tensió s’engreixa a la sala, on els acusats no entenen per què Blasco Prieto no els acompanya en la banqueta. En un moviment processal inexplicable, la seua causa fou arxivada l’11 de gener del 2016 després que pactara amb Vicente Torres, el fiscal anticorrupció d’aleshores, una declaració on aportaria dades dels suposats diners que Augusto Tauroni lliurava al conseller Rafael Blasco pels favors prestats en Solidaritat i Ciutadania.
“Va ser un engany, és inexplicable que no estiga imputat”, lamenta Raúl Vidal, l’advocat de l’acusació popular que exerceix la Coordinadora Valenciana d’ONGD (CVONGD). Una vegada lliure de càrrecs, Blasco Prieto no sols no va confessar cap interioritat que posara les autoritats en la pista dels diners furtats, uns 3,2 milions, sinó que va enfortir la cuirassa i es va envoltar d’una amnèsia que va arribar al clímax dijous passat, durant la seua declaració com a testimoni. “Teníem amistat, confiança”, va suavitzar una intimitat amb Augusto Tauroni reconeguda en anteriors declaracions. Blasco Prieto es va llicenciar com a enginyer informàtic el 1997 i tot seguit va entrar en la plantilla de GCS (General de Comunicacions i Servicis), una de les empreses matrius de Tauroni. Amb aquesta firma va realitzar treballs per a bona part de conselleries del Partit Popular i va encetar una relació amb el seu cap, amb qui va compartir viatges de negocis i de plaer. També de compromís quan aquell li va demanar ser testimoni de la seua boda a Ucraïna amb Alina Indiekina, una altra de les acusades.
En aquell temps, Tauroni no va dubtar a col·locar el seu fidel Blasco Prieto al capdavant de la Fundació Solidària Entre Pueblos (FSEP), encara que aquest argumenta que va continuar treballant, però en xarxa, amb GCS, amb seu a Benimàmet, “on feia tasques de call center i telemàrqueting”. Segons Blasco Prieto era una presència merament física, gens intel·lectual, “jo no controlava la fundació, sols tenia allà una taula i un portàtil”, tot i l’allau de declaracions contradictòries. Per a Maribel Castillo, coordinadora de la FSEP, l’informàtic “era el cap, qui portava les finances, qui feia les transferències perquè sabia les coordenades”. I l’extècnica Julia Queralt, qui també va declarar dijous, just abans de Blasco Prieto, assegura que ell li va fer l’entrevista de treball i que era el seu superior: “Ens marcava on devia anar cada projecte, a quin país i a quina zona”. I més explícitament: “La seua funció era econòmica, aconseguia factures sempre amb xifres molt elevades que cobrien partides completes”. Fins i tot si calia fer canvis de quantitats, l’eficient Blasco Prieto les aportava en pocs minuts. “Un fet sorprenent”, recorda Queralt qui, “després d’una recerca molt bàsica per Internet”, va comprovar que tot era un sol ens: les mateixes empreses en idèntiques seus socials. “Vaig tindre dues discussions laborals amb Joaquín [Blasco Prieto] per expressar els meus dubtes”. Finalment, Queralt va abandonar la fundació l’abril del 2010.
Una d’aquelles empreses recurrents era Desfa, amb qui Blasco Prieto nega la vinculació malgrat que va passar d’avis a pares i en aquell moment la regentava un cosí. Desfa, dedicada la distribució farmacèutica, és la firma que més diners va facturar als projectes de cooperació de la trama: 306.108,02 euros. També propietat del seu cosí, Rafael Blasco Segura, hi havia Promociones Delivery y Barnes&kent Hispa, que va obtindre 70.956 euros. “No era la cadena de transmissió”, es defensa Blasco Prieto, qui tampoc reconeix la feina econòmica dins la fundació: “Sabia dels projectes perquè quan baixàvem a esmorzar, les tècniques hi parlaven”. Una referència tan naïf que va esgotar la paciència del fiscal anticorrupció, Jesús Carrasco: “Quina declaració tan insòlita està passant ací!”.
Com també inaudit sembla a defenses i acusacions que Blasco Prieto negue que va contactar amb ONG perquè entraren en l’òrbita de la FSEP. La setmana passada, l’acusat president de Fudersa, Rafael Barrera, va confessar que Blasco Prieto se li va acostar durant una fira solidària en la Beneficència. “No és cert”, assegura Blasco Prieto. I refuta també que els seus dos viatges a Haití l’agost del 2010, un d’ells amb Rafael Blasco de cos present per firmar l’acord de construcció de l’hospital amb el ministre de salut del país antillà, fora per a res més que utilitzar l’anglés si ho exigia l’ocasió, “així m’ho va demanar Augusto”, tot i que el francés era i és la llengua vehicular d’Haití.
Un relat dels fets que, a la fi, acaba esgotant la paciència de les parts i unint-les amb un mateix propòsit: denunciar Blasco Prieto per fals testimoni. El primer a fer-ho és l’advocat Vidal. Tot seguit, anuncien la possibilitat d’afegir-s’hi més avant els lletrats d’Augusto Tauroni i Rafael Blasco. I el de Marc Llinares sugerix que demanarà algun acarament amb acusats i testimonis. “Sempre van en contra meua!”, es defensa un Blasco Prieto convertit en filet de veu. I potser per evitar mals majors, recorda l’acord molt de mínims amb la Fiscalia i es llança a menys d’un minut de confessió: “Augusto Tauroni deia que havia d’anar a la Barraca [d’Aigües Vives, al costat d’Alzira, on hi ha la residència de Blasco] per donar-li uns diners al conseller”. En eixe moment es fa el silenci i s’unflen les expectatives. Falsa alarma. Tot seguit cau, novament, tot el sistema operatiu de l’informàtic: “Però jo crec que ho deia perquè era un fanfarró”.
