VALÈNCIA. Els espectadors que busquen el vessant més transgressor de la Fura dels Baus en la versió que ha presentat la companyia catalana a València del Carmina Burana de Carl Orff “no el trobaran”, però tampoc no és una proposta comercial. La producció està avalada pel públic, ja que és “l’espectacle més representat i un dels més vists –a excepció de la posada en escena per als Jocs Olímpics de Barcelona 92– de la història de la companyia”, va assegurar aquest dimecres el productor Francesc Prat durant la presentació de l’obra al Teatre Olympia de València.
El Carmina Burana de la Fura arriba a València una dècada després de l’estrena a l’agost del 2009 a Sant Sebastià. Al llarg d’aquests deu anys, la companyia “ha intentat vindre, però al final no s’ha pogut”, va reconéixer Prat. De fet, la producció de la Fura de la cantata del compositor alemany es va veure a l’Auditori de la Diputació d’Alacant el 2017. En canvi, a València no s’havia estrenat encara, tot i que, segons va afirmar el productor, es va intentar en dues ocasions perquè l’espectacle es poguera fer al Palau de la Música –”on hi havia una possibilitat”, va apuntar Francesc Prat– o al Palau de les Arts, “després de negociar amb Helga Schimdt”, però res no es va concretar.
Finalment, la Fura duu al Teatre Olympia, del 30 de maig al 9 de juny, aquesta versió on la companyia “s’adapta a l’obra”. Les dimensions de l’escenari obliguen a optar per l’adaptació per a dos pianos i percussió que se sumen al conjunt de l’elenc i dels tècnics –fins a 40 professionals– per al “cant a l’alegria, els sentiments i els plaers terrenals” que emfatitza la cantata de Carl Orff.
La producció encapçalada per Carlus Padrissa ofereix una posada en escena “fidel” als missatges dels texts que Orff va triar per a compondre la cantata –l’alemany va elegir poemes medievals del Carmina Burana en llatí i fragments en alt alemany mitjà i provençal. Tot i això, “són versicles bastant inconnexos”, ja que no relaten una història, sinó que presenten diferents quadres –24 números–. Per això, l’espectacle compta amb una introducció musical i escènica –creada pel director valencià Josep Vicent– “per a donar continuïtat” al relat, va explicar el productor.
El punt fort de la producció de la companyia catalana “és el ritme musical” que fa que l’espectacle li vaja a la Fura “com anell al dit”. Tant és així que “és l’obra que millor ha encaixat en la companyia”; de fet, eixa “fusió perfecta” entre la cantata medieval de l’alemany i la visió ‘furera” és la que ha convertit la producció en la més aclamada en els 40 anys d’història de la Fura dels Baus.
