VALÈNCIA. Un vídeo recopilatori va recordar el naixement de l’òpera a València. El nou director artístic del Palau de les Arts va voler retre una mena d’homenatge al llegat a través d’un audiovisual on apareixien algunes de les cares més famoses de la lírica que han passat pel coliseu de la capital valenciana. Tanmateix, una frase, “13 anys després…”, deixava en suspens el que Jesús Iglesias tenia preparat per a la nova temporada operística després d’una programació “de transició”, com va recordar la presidenta del Patronat, Susana Lloret.
El Palau de les Arts inicia un nova etapa. Aquest divendres, durant la presentació de la temporada 2019-2020, ho van repetir tres dels protagonistes d’aquest nou rumb del coliseu: el conseller de Cultura en funcions, Vicent Marzà; Lloret, i Iglesias. El teatre d’òpera ja té totes les fitxes necessàries per a iniciar la singladura després de fer “un gir de 180 graus”, va emfatitzar Lloret. Només queda per solucionar una peça de l’engranatge: la del director musical titular, després que aquest any haja finalitzat la relació contractual entre Roberto Abbado i l’òpera valenciana.
L’absència de director no preocupa a Jesús Iglesias. “Primer és quina orquestra volem oferir”, va insistir el director artístic. De fet, d’entre els molts directors invitats que acudiran el proper curs podria eixir el futur responsable musical, tot i que Iglesias no va concretar i va alertar que hi ha altres noms de possibles candidats que no poden vindre per qüestió d’agenda.
El complex és el mateix que va inaugurar Francisco Camps, només que, finalment, s’han marcat noves metes per a oblidar el passat i donar resposta a dos objectius que sempre haurien d’haver estat en l’ideari del teatre d’òpera. Les Arts vol ser “patrimoni de tots els valencians”, va dir Susana Lloret, i, perquè tothom entenga el coliseu com a seu, cal que l’òpera estiga present més enllà de la ciutat de València. Les unitats artístiques del teatre públic han actuat en els últims anys al Teatre Principal de Castelló de la Plana, però sempre amb concerts simfònics en espais que gestiona la Generalitat. Aquest any també ho faran, però, a més, es durà fins a la capital de la Plana Alta la producció operística de Les mamelles de Tirésias, de Francis Poulenc, i s’enceta la col·laboració amb el Museu de Belles Arts de la ciutat.
El repte és que les Arts arribe també a Alacant. Perquè això passe, el canvi de color polític en la Diputació d’Alacant serà determinant perquè la corporació col·labore amb els projectes operístics del coliseu, com ja fa la Diputació de València amb Les Arts Volant. Iglesias ho va deixar caure aquest divendres: “M’agradaria que se sumaren la Diputació de Castelló i la d’Alacant” perquè l’òpera sobre rodes “s’expandisca” també pels pobles del nord i el sud valencià, com ho farà novament enguany pel centre del territori amb Bastià i Bastiana, de Mozart, i a partir del 2020 amb Il tutore burlato (El tutor burlat), de Martín i Soler.
Les Arts necessita públic nou i, si és possible, jove. En el cas de l’òpera pesa sobre ella “una mitjana d’edat de 60 anys” i “encara més si pensem en la sarsuela”, va lamentar Iglesias. Per això, enguany hi haurà entrades per 10 euros per als menors de 28 anys per a diferents títols a preus populars. Iglesias ho té clar: l’excusa que “l’òpera és cara és una disculpa”: “Per 10 euros pots vindre a l’òpera; si no ho fas és perquè no vols”.
Els governs sorgits de les últimes eleccions generals, autonòmiques i municipals seran determinants perquè augmenten els ingressos del Palau de les Arts. Marzà va assegurar que damunt de la taula està l’increment de pressupost en aquesta legislatura. Això no obstant, la Generalitat aporta la principal injecció econòmica i necessita una major implicació del Ministeri de Cultura. L’avançament electoral del 28 d’abril va deixar en pausa la incorporació del departament que encapçala José Guirao en el Patronat, però el conseller es va mostrar segur que la incorporació es produirà prompte després d’anunciar una temporada “ambiciosa” que serveix de credencial. “S’ha redefinit tot el complex buscant l’excel·lència artística i obrint l’edifici a la societat”, va emfatitzar Susana Lloret. Ningú no preveu que el govern espanyol no se sume perquè les Arts necessita més liquiditat per a invertir en produccions pròpies de qualitat que tinguen mercat internacional.
“Estem molt lluny dels nostres germans majors”, va recordar Lloret referint-se al pressupost de les Arts respecte als coliseus operístics de Madrid i Barcelona. Del total del pressupost per al 2019, la Generalitat posa 24,4 milions d’euros i el Ministeri 600.000 euros. L’augment concedit pel govern espanyol de fins al milió d’euros per al 2019 està en l’aire perquè els comptes del 2018 estan prorrogats. Així, la programació tindrà un cost de 5,6 milions i el Patronat espera incrementar un 28% els ingressos durant aquests mesos. “Ara tenim la força per a demanar suport al teixit empresarial, igual com el tenen els nostres germans majors”, va afegir la presidenta del Patronat.
Pel que fa a la temporada “és un repte” tant per a “l’equip de les Arts com per al públic”, va recordar Iglesias. El director artístic ha prescindit de verdis, puccinis i donizettis. Només hi ha un Nabucco i títols que mai s’havien fet a València. Una revolució artística que, per primera vegada, s’obri al sector creatiu valencià amb la producció d’El tutor burlat i d’Atman, el comiat d’Ananda dansa. Els resultats “no es jutgen per un any, sinó per cicles d’almenys quatre anys”, va indicar el director artístic d’aquest nou “gran centre cultural” ubicat al llit del Túria.
