Lamentablement, en queden molt poques, de cabres o cranques, i és un mal general, ja que arreu de la Mediterrània passa el mateix. Abans, però, a les Illes abundaven fins a l’extrem que els pescadors, quan queien dins la xarxa, les mataven d’un colp de maça i les tornaven a llançar a l’aigua, perquè feien malbé les arts i no tenien cap valor econòmic. Fins i tot estava mal vist de menjar-ne, segons conta Ramon Cavaller i Triay en el llibret La cuina menorquina:
“Encara hi ha vells pescadors que recorden èpoques de mal temps i poca pesca —i per tant, de fam— que es veien forçats a menjar cabres. Però en es trajecte d’es moll a ca seua, maldaven de dur-les ben tapades amb un sac dins sa senalla perquè ningú no se n’adonés que se les enduien per menjar. Tant és així que quan les coïen a ca seua, tancaven portes i finestres perquè es vesins no sabessin que en menjaven.”
L’autor, més avant, diu que, pels anys quaranta del segle passat, a vegades aconseguia de convéncer algun pescador perquè es fes a la mar a agafar-ne, i després les feien a la brasa:
“Es fosquet, damunt es moll, fèiem un bon fester —mai no hi mancava llenya— i quan demancava sa gala, tiràvem ses cabres senceres i vives damunt es caliu.
Cuites i esquarterades, totes anaven dins un gran ribell i, amb un poc de sal i oli, tots asseguts entorn, amb ses cames separades per no fer-nos taques, agafàvem es trossos amb es dits i fèiem una bona menjada.”
És un plat (o un costum) típic de Menorca, però a l’Empordà també en fan, si en poden haver, de cabres. Josep Pla en parla al llibre Bodegó amb peixos (dins Aigua de mar):
Els afeccionats a la clova diuen que la cabra és el crustaci millor de tots els que presenta el país. Potser és una mica exagerat. Malgrat el seu volum, la polpa que conté és escassa, una pura il·lusió de l’esperit, en realitat; però els qui saben escurar la clova —que és un art com un altre, una disposició anatòmica com una altra— afirmen que el que es troba en una cabra no té literalment rival. Quan parlen d’una cabra a la brasa posen els ulls en blanc.
Cabres a la brasa
Ingredients (per a 4 racions): 4 cabres, oli d’oliva i sal.
Preparació: farem un bon foc de llenya i, quan només en restaran les brases, hi posarem a sobre les cabres, les deixarem coure un parell de minuts d’un costat, les tombarem, les deixarem coure de l’altre i les traurem. En refredar-se una mica les esquarterarem, les posarem en una plata, les amanirem amb oli si sal i les traurem a taula.
Variants: a Menorca hi ha qui les amaneix amb un picada d’ametles (amb alls, julivert, oli, sal i els ous d’un animalet, si n’hi havia cap que en portés). A l’Empordà hi ha qui les amaneix amb una vinagreta o amb una morterada d’allioli, i també hi ha qui, en cas de fer servir una vinagreta, hi deixa caure per sobre una trinxadissa d’all i julivert.
Altres denominacions: cranques a la brasa (Menorca). ‘Cabres a la brasa’ és una denominació que es fa servir arreu de l’àrea de localització del plat.
