Em pregunte què passaria si un dia anara a qualsevol col·legi de l’ESO del País Valencià i començara a preguntar a les alumnes sobre el segle d’or de la literatura valenciana o sobre fets que van canviar la història del nostre país com ara la batalla d’Almansa a la Guerra de Successió? Redissenyaré la pregunta canviant els fets històrics. Què passaria si un dia anara a qualsevol col·legi de l’ESO del País Valencià i començara a preguntar als alumnes sobre el segle d’or de la literatura castellana o per fets que van canviar de manera transcendental la història de Castella? De ben segur que les respostes serien totalment diferents. I és per això que per una vegada, i sense que servisca de precedent, diré ben alt i clar que estic d’acord amb Begoña Carrasco (portaveu popular a l’ajuntament de Castelló), amb Albert Rivera i fins i tot amb Inés Arrimadas en la seua particular croada contra l’adoctrinament a l’educació pública.
No hi ha altra que agafar-s’ho amb ironia. Malauradament és ben sabut que la història l’han escrita sempre els vencedors, per la qual cosa, s’escriu d’acord a la seua conveniència. Pocs dies enrere llegia una enquesta sobre la derrota dels nazis a Berlín a les acaballes de la Segona Guerra Mundial. La mateixa enquesta que van fer a mitjans del darrer segle XX on la majoria de la població mundial donava als soviètics major esforç i protagonisme per acabar amb el nazisme. En l’actualitat es capgiraven els resultats, considerant que van ser els americans els qui van liderar l’ofensiva.
De la mateixa manera, una cosa semblant ha passat a l’estat espanyol ja no sols al llarg de 40 anys de dictadura, sinó també durant els següents –mal anomenats– anys de la ‘transició democràtica’ fins a arribar als nostres dies, quan el llarg recorregut del blanqueig del franquisme suposa que encara hui trobem una multitud dels seus símbols tant en edificis públics com en altres no tan públics, mentre que milers de persones, per l’únic ‘delicte’ que de lluitar per la llibertat i aturar el feixisme, es troben soterrades en cunetes i fosses comunes d’arreu de l’Estat. Però a allò que anava, l’adoctrinament a les aules que denuncien tant el Partido Popular com Ciudadanos és un adoctrinament que té com a conseqüència que un percentatge altíssim de valencians i valencianes no sàpiguen escriure la llengua en la qual estimen, pensen i parlen.
Com pot ser que per aquesta gent ensenyar la llengua del poble, la mateixa en la qual ens parlen els nostres pares i els nostres ‘uelos’ siga adoctrinament? El veritable adoctrinament és maltractar-la com porten fent-ho sistemàticament des de fa més de tres-cents anys. Com pot ser que educar en la nostra pròpia història, des de Jaume I, passant per Joanot Martorell fins a Vicent Andrés i Estellés, o parlar de l’abolició dels nostres furs per just dret de conquesta, de la barbàrie de les tropes borbòniques en el seu camí cap al nord, alhora que saquejaven, cremaven i arrasaven ciutats com Xàtiva o Vila-real siga adoctrinar? Obviar aquestes realitats històriques sí que ho és. Parlar del fet que ‘en el gran imperio castellano nunca se ponía el sol’, de la conquesta de les Amèriques i del seu segle d’or és molt lícit, però si amagues l’altra part de la història, la nostra, aleshores sí que estàs adoctrinant.
Quan des del Consell i des de moltes entitats valencianistes com Decidim, a la qual pertanc, tractem de treballar perquè a poc a poc es puga revertir aquesta anomalia democràtica, n’hi ha que es mostren contraris –alguns per pura estratègia electoral i altres pel seu fanatisme nacionalcatòlic donat que no ho volen, no siga que el poble valencià òbriga els ulls, conega el seu passat i comence a fer-se una sèrie de preguntes incòmodes per a l'”establishment”.
David Casanova @dbenlloch
Plataforma pel Dret a Decidir del País Valencià, Decidim! @DaDPV
