MADRID (ACN). L’Advocacia de l’Estat defensa que Oriol Junqueras té immunitat com a europarlamentari encara que estiga condemnat per sentència ferma i demana que puga exercir com a eurodiputat a l’espera del suplicatori al Parlament Europeu.
Els serveis jurídics de l’Estat no creuen que s’haja d’anul·lar la sentència, que condemna Junqueras a 13 anys de presó per delictes de sedició i malversació, però consideren que la sala penal de l’alt tribunal espanyol ha de demanar l’autorització del Parlament Europeu per a executar-la. En aquest sentit, l’informe demana al Suprem que sol·licite amb “brevetat” la suspensió de la immunitat de Junqueras.
A l’espera de la resposta de l’Eurocambra, l’Advocacia de l’Estat sosté que l’exvicepresident del govern català i líder d’ERC ha de poder prendre possessió i exercir com a eurodiputat i, per tant, poder desplaçar-se a Brussel·les.
De fet, l’Advocacia de l’Estat creu que el Suprem hauria de permetre el desplaçament de Junqueras per a complir amb els tràmits necessaris tant a la Junta Electoral Central, a Madrid, com a la seu del Parlament europeu, a Brussel·les. Els serveis jurídics de l’Estat insten el Suprem a “adoptar les mesures d’assegurament que considere més adequades” per a “garantir la missió parlamentària de Junqueras”.
Els serveis jurídics de l’Estat han presentat aquest dilluns al Tribunal Suprem l’escrit de 16 pàgines signat per l’advocada de l’Estat del judici de l’1-O al Suprem, Rosa María Seoane, com a resposta a la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) dictada el 19 de desembre, que determina que Junqueras tenia immunitat des del moment en què va ser proclamat càrrec electe.
Seoane considera que cal estimar el recurs de súplica de Junqueras i autoritzar-lo a “acudir a l’acte de jurament o promesa davant la JEC” i “adoptar les mesures de custòdia que siguen oportunes perquè Junqueras puga sense impediments complir el tràmit citat”. A més, diu que el Suprem “hauria de permetre –mentre ostente el mandat parlamentari–” que Junqueras també assistisca al Parlament europeu no només per acreditar-se com a eurodiputat, sinó per a exercir la seua “funció representativa”.
“Mentre no concórrega una expressa declaració d’incompatibilitat i anul·lació del mandat de parlamentari europeu”, Junqueras “gaudeix de les immunitats que es reconeixen als membres del Parlament europeu”, diu l’escrit. Seoane recorda que el Suprem ja va reconéixer quan va dictar sentència que l’execució de la pena d’inhabilitació absoluta quedava posposada fins que es resolguera aquesta qüestió i creu que per ara s’hauria de mantenir la suspensió.
A més, cita l’escrit que va enviar el president de la sala penal, Manuel Marchena, al president del TJUE el mateix 14 d’octubre, en el qual afirmava que la qüestió prejudicial mantenia interés i vigència i tindria “eficàcia” en el cas de Junqueras per molt que ostentés la condició de “penat”. Tanmateix, també assenyala que cal assegurar el “compliment efectiu de la sentència” del Suprem que condemna Junqueras.
La sentència del Suprem, “plenament vàlida”
“La sentència de 14 d’octubre del 2019 dictada a la causa principal és plenament vàlida i en cap cas procedeix la seua anul·lació a conseqüència dels pronunciaments de la sentència del TJUE”, diu l’informe. Segons l’escrit de Seoane, la resolució que condemna Junqueras “s’ha dictat amb estricta observança de les normes essencials del procediment penal i en res ha impedit o obstaculitzat la immunitat declarada per la sentència del TJUE”.
Seoane recorda que Junqueras va ser proclamat electe un dia després que el judici de l’1-O quedés vist per a sentència i que, per molt que en el moment de la constitució del Parlament europeu el 2 de juliol Junqueras ja hauria pogut ostentar la immunitat, això no implicava que el procediment penal s’haguera de suspendre. “Per tant, res impedia que es dictara sentència en la causa principal”, diu l’escrit.
Primacia del dret europeu
Seoane reconeix la “complexitat de l’aplicació dels criteris d’interpretació donats per la sentència del TJUE”, però recorda que en cas que hi haja una “situació de conflicte amb alguna norma del dret nacional” en l’aplicació de la sentència del TJUE ha de prevaldre el principi de primacia del dret europeu.
