VALÈNCIA. La jutgessa del Jutjat d’Instrucció número 21 de València ha dictat l’obertura de judici oral contra huit exalts càrrecs de Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana (FGV) per l’accident registrat el 3 de juliol de 2006 en la Línia 1 de Metrovalencia, que va costar la vida a 43 persones i va provocar ferides a altres 47.
Així consta en un acte de data 22 de febrer, al qual ha tingut accés Europa Press i en el qual la magistrada decreta l’obertura de judici oral contra aquestes huit persones, entre elles la que fora gerent d’FGV, Marisa Gracia, després de la petició realitzada en aquest sentit pel ministeri fiscal i les acusacions particulars.
Segons ha informat el Tribunal Superior de Justícia, la magistrada ha pres aquesta decisió en un acte notificat aquest mateix dimarts, després que l’Audiència donara per conclosa la instrucció i desestimara els recursos d’apel·lació de fiscal i defenses contra la transformació de la causa en un procediment abreujat (processament).
En l’acte, de dues pàgines, es recorda que Fiscalia i acusació particular ja van formular escrit d’acusació contra els huit exalts càrrecs processats: Marisa Gracia; el director d’Operacions, Manuel Sansano; el responsable d’Auditoria per a la Seguretat i Circulació, Juan José Gimeno; el cap de Tallers de València Sud, Luis Miguel Domingo Alepuz; el cap de la Línia 1, Sebastián Argente; el director adjunt d’Explotació, Vicente Contreras; el director tècnic, Francisco García, i el responsable d’estudis i projectes, Francisco Orts.
Fiscalia demana tres anys i set mesos de presó per als acusats perquè considera que el que va succeir entorn de l’accident constitueix un delicte contra els drets dels treballadors en la seua modalitat de seguretat i higiene en el treball, 43 homicidis per imprudència greu professional i 37 delictes de lesions per imprudència greu professional.
A tots ells els demana, a més, inhabilitació especial, en el cas de Gracia, per a l’exercici de càrrec directiu en empresa pública o privada durant cinc anys i sis mesos i el mateix període per als altres set, encara que en aquests últims ho és per a l’exercici de professió relacionada amb el ram del transport de viatgers.
Per part seua, les víctimes del metro eleven a quatre anys la petició de condemna per als exdirectius, en la mateixa línia pràcticament que l’escrit del fiscal.
La magistrada instructora acorda mantindre la situació de llibertat dels acusats i té per dirigida l’acció civil contra una asseguradora i FGV en concepte de responsable civil directe i subsidiari, respectivament. Així mateix, emplaça tots ells a comparéixer al jutjat amb advocat o procurador o ratificar als ja designats en una causa que serà jutjada per un Jutjat penal de València.
La jutgessa, en un acte contra el qual no cap recurs excepte quant a la situació personal dels acusats, acorda no formar peça separada de responsabilitats pecuniàries perquè no va considerar pertinent la mesura cautelar reclamada en aquest sentit per les acusacions, sense perjudici que pel Jutjat penal, si hi ha sentència condemnatòria, s’execute per la via de constrenyiment contra els béns dels condemnats.
Processament vinculat per l’audiència
La instructora va acordar al novembre de 2018 donar per conclosa la investigació de la causa i el processament dels huit exalts càrrecs, encara que assenyalava que ho feia vinculada a l’ordre de l’Audiència Provincial que va decidir reobrir la causa que la mateixa magistrada havia arxivat en tres ocasions.
Per a ella, l’accident va ocórrer com a conseqüència d’un excés de velocitat i tots els paràmetres de seguretat eren els correctes i no es va infringir cap normativa laboral. De fet, al·ludia a informes pericials per a indicar que, qualsevol tren de les característiques de l’accidentat, a 80 quilòmetres per hora, “en el tram en el qual va esdevindre l’accident, bolcaria qualsevol que fora l’estat de la via”.
L’Audiència, en contra del seu criteri, sostenia que sí que hi havia indicis de delicte i havia ordenat seguir avant amb la investigació prenent declaració com investigats als exdirectius que, en el seu àmbit de poder de decisió, havien de conéixer el traçat de la Línia 1 i els riscs inherents a la conducció.
