VALÈNCIA (EP, Redacció). El jutjat d’instrucció número 19 de València ha processat l’exregidora d’Educació María Oliver, de València en Comú –assessora en l’actualitat del vicepresident segon de la Generalitat i conseller d’Habitatge, Rubén Martínez Dalmau–, a partir de la denúncia presentada per l’assessor del PP al consistori Luis Salom sobre un conveni subscrit entre l’administració local i la Universitat de València per a estudiar el sistema educatiu a la capital valenciana.
El jutge ha dictat una interlocutòria d’incoació de procediment abreujat a què ha tingut accés Europa Press contra Oliver i el professor de la UV director del projecte objecte del conveni. En aquesta interlocutòria no es realitza designació dels possibles delictes comesos.
Salom va presentar la denúncia contra la regidora al febrer del passat any, tot explicant que la va formular després d’observar “possibles irregularitats” en l’expedient administratiu elaborat per a la firma del conveni. L’assessor indicava en la seua denúncia que la direcció de l’equip per a la realització de l’estudi sobre el sistema educatiu a València es va encomanar a un professor de la Facultat de Ciències Socials “destacat membre de Podem Comunitat Valenciana”.
“Anomalies o irregularitats” en diverses fases del conveni
Ara, el titular del jutjat troba “certs indicis” que podrien apuntar a “anomalies o irregularitats” en diverses fases de la vida d’aquest conveni que tenia com a objectiu elaborar un mapa escolar de la ciutat. En primer lloc, la resolució, avançada pel diari Las Provincias, assenyala que “encara que diversos documents afirmen que el conveni es genera perquè existia un mandat del Consell Escolar”, eixe mandat no hauria existit. No obstant això, el jutge també indica que l’Ajuntament “mancava de mitjans per a dur a terme aquest treball”. A més, la interlocutòria indica que “la competència municipal és qüestionable” en aquesta matèria educativa. L’àmbit de l’Educació Secundària, que és objecte del conveni, “no apareix sustentada en les normes al·legades en la competència municipal”, afegeix.
Així mateix, el jutge destaca que un informe de la Intervenció consigna que el projecte “no es va oferir a convocatòria pública” i que aquesta decisió de no fer una convocatòria pública no compta amb “les justificacions necessàries”. Considera, a més, que no s’han aclarit en la documentació aportada qüestions com la publicitat de les subvencions o “l’aparent contradicció” d’optar per un conveni pluriennal inicialment prorrogable quan l’estudi té un objectiu concret en un determinat termini.
Companys de partit
La interlocutòria també admet les “coincidències” entre el director del projecte, l’assessora d’Oliver i la regidora, que pertanyien al mateix partit polític, Podem. Destaca que els “contactes van ser directes” entre el professor i l’assessora, “amb coneixement” d’Oliver. En aquest sentit, el jutge aprecia “una certa urgència a convindre”.
D’altra banda, el jutge destaca la “poca concreció” de la memòria econòmica presentada quan va ser exigida pels informes d’Intervenció. Estima que aquesta memòria es va presentar “sense explicació dels detalls o justificació de les previsions de cada capítol, i que conseqüentment es va incomplir posteriorment”.
Becaris i personal subcontractat
Pel que fa al contingut del conveni, el jutge considera que abastava aspectes “que no es podien incloure amb facilitat en l’àmbit del mapa escolar”, com per exemple la formació d’alumnes de Grau i Màster que es pretenia.
Pel que fa a l’execució del conveni, el jutge destaca que es van implicar recursos diferents als naturalment compresos en aquest. Per exemple, destaca que “els becaris de l’Ajuntament van exercir una rellevant labor”. A més, indica que “part substancial del treball de camp que el conveni entenia directament realitzable pel personal de la Universitat va ser subcontractat sense que obrara base que autoritzara o legitimara eixa subcontractació”.
La interlocutòria incideix en el fet que la memòria econòmica “no es va complir” i, sobre aquest punt, destaca que “el personal universitari no va percebre, ni estava cridat a percebre, els conceptes pressupostats” en la memòria, i que aquestes quanties “es van destinar pel que sembla a altres despeses incorregudes suposadament en el marc de l’activitat”. “No obstant això, la senyora [Mireia] Royo, testimoni, va manifestar, tal com s’ha referit, que l’Ajuntament subvenciona les hores de treball i que no es contempla que sota eixe concepte se sufraguen altres despeses diferents”, afegeix.
Despeses no subvencionables
A més, el jutge subratlla que “es va presentar un certificat de l’Ajuntament que va acreditar que certes despeses de la llista oferida per la Universitat no eren creditores de la subvenció, d’acord amb la legalitat aplicable”. Assenyala que no serien subvencionables una càmera Panasonic, un ordinador portàtil, una càmera JVC, una taula de vidre, una gravadora Olympus i una tablet, per import total de 2.504,32 euros. Així mateix, el jutge aprecia que es van incloure altres despeses “la vinculació i la necessitat de les quals amb l’objecte del conveni no resulten totalment acreditades”. Així, entre les despeses hi ha factures per restauració, factures de locomoció, despeses per participació en congressos, així com gratificacions i expenses a ponents en conferències “més o menys vinculades amb l’objecte estricte del conveni”.
Per tot això, el jutjat continua la tramitació de les diligències prèvies i incoa un procediment abreujat contra María Oliver i el professor. Després de la interlocutòria, el Ministeri Fiscal i les acusacions particulars poden formular els seus escrits d’acusació per a sol·licitar l’obertura de judici oral o sol·licitar el sobreseïment de la causa. També es pot presentar un recurs.
María Oliver va ser citada a declarar com a investigada el 10 d’abril per aquest conveni amb la Universitat de València que, segons la denúncia inicial del PPCV, es va adjudicar “a dit”.
