MADRID. L’exvicepresident del govern català Oriol Junqueras ha obert el torn d’interrogatoris al judici de l’1-O anunciant la seua decisió de no respondre les preguntes de les tres acusacions. “No renuncio a les meves conviccions democràtiques, em trobo en situació d’indefensió. Se m’acusa per les meves idees i no pels meus fets i, com que entenc que és un judici polític i soc un representant electe, em dec als meus votants i no respondré a les acusacions”, ha dit.
Junqueras ha començat l’interrogatori responent directament al seu advocat i ho ha fet en castellà, segons ha explicat, per a fer arribar el seu missatge al conjunt de l’Estat. A més, el líder d’Esquerra Republicana s’ha presentat aquest dijous com a “pres polític” des de l’inici del seu interrogatori al judici de l’1-O.
Junqueras ha lamentat que el govern Rajoy deixara “buida” la seua cadira en la mesa de diàleg i ha dit: “Està absolutament vigent la voluntat d’una sortida política”. A més, ha negat haver comés cap delicte i ha asseverat: “Votar no és cap delicte, impedir-ho per la força, sí”.
Junqueras només ha respost al seu advocat, Andreu Van den Eynde, i s’ha negat a respondre a la Fiscalia, l’Advocacia de l’Estat i l’acusació popular exercida per Vox, com ja va fer en la fase d’instrucció. Sobre l’1-O, ha dit que mai no es van donar instruccions a la població ni als Mossos o que no es podia “preveure la violència”, i ha acusat la policia de “buscar crispació”. L’entorn de Junqueras valora que l’interrogatori ha estat un “atac” a l’Estat però, alhora, una “crida al diàleg”.
“No renuncio a les meves conviccions democràtiques, em trobo en situació d’indefensió. Se m’acusa per les meves idees i no pels meus fets i, com que entenc que és un judici polític i sóc un representant electe, em dec als meus votants i no respondré a les acusacions”, ha argumentat al principi del judici per argumentar per què no respondria a les tres acusacions.
“Això no es resol posant gent a la presó”
Junqueras ha carregat contra les acusacions perquè considera que estan “retorçant” els fets i ha dit que està “en desacord amb la seva argumentació”, que creu que és “forçada”. “No hem comès cap delicte, absolutament res. Votar en un referèndum no és delicte, treballar per la independència de forma pacífica no és delicte. No hem fet cap dels delictes que se’ns volen atribuir”, ha reblat Junqueras, qui insisteix que la via independentista sempre ha estat “cívica i pacífica” i que si no haguera sigut així, ells haurien estat “al davant” per a mostrar-hi oposició.
A més, lamenta que la cadira del diàleg “sempre ha estat buida” i que l’Estat s’ha negat a buscar una sortida política al conflicte. “Això no es resol posant la gent a la presó”, ha afegit.
Una solució política i dret a l’autodeterminació
Per tot plegat, Junqueras ha reivindicat una “solució política” al conflicte a Catalunya. “Està absolutament vigent la voluntat d’una sortida política”, ha assegurat durant la declaració. Junqueras ha dit davant del tribunal que seguirà reivindicant el dret a l’autodeterminació perquè és “un principi democràtic recollit en tractats internacionals”. “Quan hi ha una reivindicació ciutadana, pacífica, reiterada en el temps i significativa, se li ha de donar sortida política. Ho hem intentat, ho intentem i ho intentarem”, ha dit a preguntes del seu lletrat sobre com aborden l’autodeterminació.
A més, ha defensat que, a banda d’estar “a favor de la independència”, el seu partit és “moltes altres coses i que tot això és compatible”. “No som enemics de ningú ni de res; abans que demòcrates som bones persones”. També ha negat la violència i ha remarcat que sempre ha actuat “exclusivament de manera pacífica”.
El líder d’ERC també ha defensat que en el debat parlamentari es pot “parlar i votar” qualsevol cosa. “El debat parlamentari està protegit en la inviolabilitat tant en l’opinió com en el vot i això està recollit en les democràcies liberals des de fa segles”, ha explicat davant el tribunal. A més, ha recordat que el que van portar al parlament formava part de programes electorals “que ningú havia qüestionat” i que era un “mandat democràtic”.
La policia “buscava la crispació”
Preguntat sobre la violència, l’exvicepresident ha criticat l’actuació policial de l’1-O i ha dit que va ser “injustificada i innecessària”. Davant del tribunal, també ha qüestionat que l’objectiu del desplegament fora evitar el vot i ha recordat que hi havia cens universal. “L’objectiu de la violència no era impedir que poguessin votar sinó generar ambient de crispació, però afortunadament la societat no va respondre”, ha manifestat.
També ha negat haver donat instruccions ni a ciutadans ni tampoc als Mossos d’Esquadra. Durant l’interrogatori, a més, ha negat la malversació. “L’1-O no va costar res als contribuents”, ha afirmat.
“Estimo Espanya”
En la seua declaració ha aprofitat per a enviar un missatge de germanor a l’Estat. “Ho he dit molts cops que estimo Espanya, la cultura i la gent, i és veritat”, ha remarcat. I ha dit que això és compatible amb el fet de ser un “republicà català” perquè “la millor manera de garantir convivència és en reconeixement entre iguals”.
Forn respon que tenia “un compromís polític” amb l’1-O però que els Mossos “mai no van rebre ordres polítiques”
Per la seua banda, l’exconseller d’Interior Joaquim Forn ha desvinculat el seu “compromís polític” per a tirar endavant el referèndum de l’1-O de la tasca que van fer els Mossos d’Esquadra. Forn ha sigut el segon dels acusats que han declarat al judici del Tribunal Suprem i, en el seu cas, sí que ha acceptat respondre preguntes de la Fiscalia i de l’Advocacia de l’Estat.
Forn ha volgut separar les seues conviccions polítiques de l’acció dels Mossos tot assegurant que la policia catalana “mai no va rebre ordres polítiques”. De fet, Forn ha assegurat que la policia catalana “va donar compliment a totes les instruccions de Fiscalia i a la interlocutòria de la magistrada del TSJC”.
