VALÈNCIA. L’exvicepresident del govern català, Oriol Junqueras, ha sigut condemnat a 13 anys de presó pels delictes de sedició i malversació, segons la sentència del judici de l’anomenat ‘cas Procés’, que ha sigut donada a conéixer aquest dilluns pel Tribunal Suprem.
D’altra banda, els exconsellers Raül Romeva, Josep Turull i Dolors Bassa han sigut condemnats a 12 anys de presó, també per delictes de malversació i sedició. Així mateix, l’expresidenta del Parlament, Carme Forcadell, ha rebut una condemna d’11 anys i mig només pel delicte de sedició.
Pel que fa als exconsellers Joaquim Forn i Josep Rull, el tribunal els ha condemnat a 10 anys i mig de presó. Els líders de l’Assemblea Nacional Catalana i d’Òmnium Cultural, Jordi Cuixart i Jordi Sánchez, han sigut condemnat a 9 anys de presó pel delicte de sedició.
Finalment, els exconsellers Santi Vila, Meritxell Borràs i Carles Mundó evitaran la presó. Tots tres han rebut una multa de 60.000 euros i han sigut condemnats a inhabilitació sols pel delicte de desobediència.
Desgranant la sentència, el tribunal el Suprem considera que Forcadell va fer “possible”, des de “la seua posició privilegiada”, “la creació d’una legalitat paral·lela mancada de validesa”, i conclou que amb la seua actuació va “entorpir greument” la tasca dels tribunals els manaments dels quals van ser “clarament burlats”. A més, també atribueixen a Forcadell haver “animat, organitzat i protagonitzat” actuacions multitudinàries que van “entorpir la tasca judicial”. El tribunal considera que Forcadell va tindre un “paper decisiu en la direcció d’un procés de creació normativa” que, tot i la seua “evident insuficiència jurídica”, va servir “d’il·lusòria referència per a una ciutadania que anava a ser mobilitzada com a instrument de pressió al govern espanyol”.
Pel que fa a Junqueras, la condemna es basa en el fet que va ser advertit per la cúpula dels Mossos d’Esquadra que hi podria haver violència durant l’1-O i va decidir, juntament amb l’aleshores president, Carles Puigdemont, seguir endavant. El tribunal recorda que Junqueraas va admetre que l’objectiu de les ‘lleis de desconnexió’ i el referèndum era aconseguir una Catalunya independent, malgrat reivindicar-ne la legitimitat. Així, destaca el seu paper en el procés que va “conduir a la inobservança de les lleis i al contumaç menyspreu a les resolucions del Tribunal Constitucional i el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya”.
En el cas de Rull, el Suprem el condemna per la seua participació en l’organització del referèndum, que no es va “limitar a una idea o la seua expressió, sinó a l’execució d’actes”. Entre d’altres, la seua “intervenció per a impedir l’amarratge” d’un vaixell al port de Palamós (el Baix Empordà), dependent de l’administració autonòmica, que anava a servir d’allotjament temporal als integrants del desplegament policial, i la posada a disposició del referèndum prohibit de locals gestionats pel Departament de Territori i Sostenibilitat, del qual era responsable”.
A l’exconseller de la Presidència i exportaveu del govern català, Jordi Turull, el Tribunal Suprem el condemna per un delicte de sedició en concurs amb un delicte de malversació. Segons el tribunal, Turull “va intervindre activament en l’actuació sediciosa concertada” i va participar en les diverses reunions que van definir l’estratègia a seguir. La sentència recorda que les campanyes publicitàries del referèndum depenien del Departament de Presidència que liderava i esmenta la petició d’ampliació del pressupost per un import de 3,43 milions d’euros per a la campanya ‘Civisme’, o l’anunci de les vies del tren. Els magistrats també assenyalen que la titularitat del domini web del referèndum també depenia de Presidència.
El Tribunal Suprem considera que l’exconseller d’Interior, Joaquim Forn, va “neutralitzar” la capacitat operativa dels Mossos d’Esquadra l’1-O . A més, considera que va “reconduir la interpretació” dels manaments judicials per a aconseguir “simular l’aparent compliment” d’aquests i fer-los “inefectius”.
En el cas dels ‘Jordis’ el Suprem justifica la condemna perquè “el que va passar l’1 d’Octubre no va ser només una manifestació o un acte massiu de protesta ciutadana. Si haguera sigut això, no hi hauria reacció penal. Va ser un aixecament tumultuari encoratjat per l’acusat –Cuixart–, entre moltes altres persones, per a convertir en paper mullat –amb l’ús de vies de fet i força física– unes decisions judicials del Tribunal Constitucional i del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya”. De Sànchez diu que “l’actuació de l’acusat com a líder de l’ANC va ser absolutament necessària per a l’execució dels plans sediciosos”.
