VALÈNCIA. L’agricultura ecològica no para de créixer al País Valencià. Cada vegada són més els productors que opten per convertir els seus camps a producció ecològica per a diferenciar-se en el mercat, però també perquè han adquirit consciència mediambiental i de protecció de la natura. El Comité d’Agricultura Ecològica de la Comunitat Valenciana (CAECV) és l’organisme encarregat de certificar que les produccions ecològiques, ho són realment.
El comité va nàixer ara fa 25 anys i al seu capdavant està José Antonio Rico. El president del CAECV ha parlat amb Diari La Veu per a explicar què és l’agricultura ecològica, on predomina i quins són els principals cultius. També fa balanç de tot allò aconseguit i del que queda encara per fer.
Què cal per a aconseguir el certificat de producció ecològica?
En termes generals, cal una sol·licitud i tindre una formació mínima. Nosaltres oferim eixa formació com a benvinguda al CAE en forma de curset de dues hores. I a més la Conselleria o qualsevol entitat autoritzada també pot formar. A partir del moment en el qual fa la sol·licitud, el productor té el compromís de fer agricultura ecològica. No obstant això, el productor haurà de vendre el seu producte al mercat convencional fins que l’autoritat de control, el CAE, l’autoritze a vendre en el mercat ecològic.
És rendible una explotació ecològica?
Si eres un bon professional i tens un projecte per a produir i per a conscienciar, sí. És molt rendible.
Qui consumeix agricultura ecològica?
Els consumidors, sobretot els que estan disposats a pagar més per un producte i a pagar un preu just al productor, no exigeixen només que el producte estiga bo. Es dona per fet que molts productes agraris estan bons. El que vol el consumidor és una certificació de producte ecològic, que el productor tinga un compromís social, que no venga el producte amb plàstics innecessaris, que tinga un compromís amb l’entorn… El consumidor responsable, el que està disposat a pagar més, i voldrà saber també com és el productor, si garanteix la conciliació familiar i laboral dels seus treballadors i quines accions socials fa.
Quin paper juga l’agricultura ecològica en la sostenibilitat ambiental?
Un paper molt important. El fet de no utilitzar ni productes fitosanitaris, ni de síntesis, ni químics, ni herbicides, fa que la diversitat floral i animal siga total. Conviure amb la natura és el gran pacte a què ha d’arribar un agricultor. No crec que un llaurador tinga la funció de substituir la natura; ha de complementar-se amb ella i conviure amb la diversitat de fauna i flora que aporta. És important recordar que des de la filosofia de l’agricultura ecològica es pensa que quan més s’aproxime un productor al comportament de la natura, millor li anirà. Per exemple en el reg, el productor hauria d’imitar la pluja i regar per tot el terreny. No s’ha de regar només per una part, com el reg per goteig, que obliga a tindre tots els raïls concentrats en un lloc. Conviure amb la natura és una actitud necessària perquè un llaurador ecològic siga productiu, rendible, sostenible i compromés socialment i mediambientalment.
Com es combaten plagues i malalties sense fitosanitaris?
Hi ha moltes ferramentes. Utilitzem trampes, confusió sexual, es poden mascles estèrils per a minvar la població… Després està la possibilitat de fer extractes botànics que poden tindre efectes tractors o repel·lents, segons es vulga. I sobretot la combinació de la flora en l’explotació. És convenient que els monocultius deixen de ser monocultius. Què fa la natura? Té de tot. I en la natura normalment no hi ha plagues i malalties molt fortes. Què hem de fer? Destinar un espai de les explotacions per a una zona amb arbres que servisca de refugi d’insectes amb plantes aromàtiques, arbusts… i crear una diversitat que permeta que qualsevol plaga no s’instal·le amb facilitat. Les plagues es poden controlar, però cal molta investigació.
El relleu generacional és un problema general en l’agricultura. Passa igual en l’agricultura ecològica?
Jo diria que és un model productiu molt atractiu per a la joventut i molt atractiu per a les dones que vulguen instal·lar-se al món rural. Considere que és molt important deixar clar que quan un jove, siga home o siga dona, vol introduir-se en el món de l’agricultura, és innegable que sempre té present l’opció ecològica. Perquè ja vol nàixer amb la possibilitat de fer les coses tal com les està demanant el mercat. El mercat està demanant un producte ecològic, socialment compromés, i això és el que ofereix l’agricultura ecològica. Pense que si hi ha un model productiu en la Comunitat Valenciana que és atractiu per a la joventut és la producció ecològica.
