VALÈNCIA. La primera hemeroteca fanzinera existent al territori valencià i espanyol obrirà les seues portes al públic a l’Institut Valencià d’Art Modern (IVAM) l’any 2020. La col·lecció de quasi 4.000 fanzins amb la qual compta actualment la biblioteca del museu serà d’accés lliure per a investigadors després del procés de catalogació que està duent a terme l’expert en fanzins Eduardo Guillén Rodrigo, llicenciat en Història de l’Art i apassionat de les vinyetes.
La fanzinoteca de l’IVAM compta amb exemplars molt especials com el Zap Comix núm. 0 de 1968, considerat un dels primers de la generació underground, o l’Ademuz Km. 6 de 1975, un dels primers fanzins espanyols i el primer del qual es té constància a València, realitzat per Sento Llobell i Micharmut. La col·lecció també compta amb una gran varietat de fanzins internacionals, tant europeus com llatinoamericans i estatunidencs, destaca la institució cultural en un comunicat.
Gràcies al suport de la Fundació Divina Pastora, que aporta 6.000 euros per a finançar el projecte, el mes d’octubre s’haurà aconseguit catalogar el 75% de la col·lecció de fanzins donada a l’IVAM per l’expert en còmics Álvaro Pons.
“La fanzinoteca avança a bon pas malgrat les dificultats que comporta catalogar fanzins“, comenta Eduardo Guillén sobre aquestes publicacions que naixen de la independència, la llibertat creativa i l’esperit contestatari.
Els fanzins, al llarg de la història, s’han caracteritzat per ser publicacions efímeres que naixien, es llegien i desapareixien. És per això que el treball documental resulta molt complicat. “No hi ha dipòsits legals, falten els ISBN, de vegades tampoc es detalla la data de publicació o l’autor ha signat amb un pseudònim”, explica Eduardo Guillén sobre l’ordenació de la col·lecció.
L’obertura d’aquesta fanzinoteca a l’IVAM “confirma l’aposta del museu pel còmic i la il·lustració i la majoria d’edat d’un gènere històricament injuriat que està vivint una autèntica edat d’or d’explosió creativa”, subratllen des del museu.
